Xarxes socials, capital social i acció col·lectiva en dos territoris camperols de la regió de La Araucanía, a Xile, per afrontar problemes associats a l’accés a l’aigua

Resum

L’article presenta una anàlisi de les xarxes socials i el capital social com a condicions necessàries per al sorgiment de l’acció col·lectiva, específicament, en comunitats camperoles de la regió de La Araucanía per afrontar problemes d’accés a l’aigua. Xile, a diferència de la majoria dels països de l’Amèrica Llatina, posseeix un sistema d’assignació, distribució i gestió hídriques basat en principis de mercat, és a dir, l’aigua deixa de ser un bé comú i es transforma en un bé privat desvinculat de la propietat de la terra, amb la qual cosa es despulla els camperols i indígenes de les aigües que tradicionalment han utilitzat. L’augment dels conflictes per l’aigua a Xile no es deu exclusivament a problemes associats a l’escassetat, sinó també a les particularitats del model de gestió institucionalitzat i a la restricció per generar una acció col·lectiva local que permeti la gestió sustentable del recurs. Metodològicament, es van aplicar enquestes i es van fer anàlisis de xarxes socials. Els principals resultats mostren que les xarxes socials tenen propietats estructurals que no afavoririen la formació del capital social necessari per a l’acció col·lectiva. No obstant això, en analitzar les propietats relacionals de les xarxes, s’observa que els escassos vincles existents són llaços forts, a partir dels quals es podria realitzar gestió de xarxes amb el propòsit d’establir articulacions sinergètiques orientades a transformar l’estructura de les xarxes fent-les més cohesives, i, d’aquesta manera, crear condicions per formar una acció col·lectiva a les àrees d’estudi.