Les estructures socials d’endeutament i els grups de referència comunitaris. Una comparació internacional
Resum
Encara que la sociologia econòmica s’ha interessat per la sociologia del deute i del crèdit, ha prestat poca atenció a una definició sistemàtica de les estructures socials d’endeutament i al paper que exerceixen en el context dels processos de desenvolupament econòmic. En el present treball, es comença discutint aquest concepte observant, en vista de l’evidència empírica, les diverses formes que poden adoptar aquestes estructures. A partir de les dades recollides per l’enquesta ISSP 2001 feta en 26 països, s’aprofundeix en l’estudi dels tipus de relació social d’endeutament en funció dels grups de referència (familiars, extrafamiliars, entitats bancàries) als quals els entrevistats diuen que acudirien en cas que necessitessin una gran quantitat de diners. S’estudien les orientacions i els grups de referència de cada país en funció del seu nivell de desenvolupament. Els resultats de l’anàlisi revelen la presència d’importants contrastos entre estats amb nivells de desenvolupament molt diferents i permeten descobrir pautes que mostren la presència d’espais formals o informals d’endeutament. La diversitat en la composició dels grups de referència reflecteix la varietat existent en les estructures socials d’endeutament.
Paraules clau
sociologia econòmica, deute, xarxes socials, préstecs, sociologia del crèditReferències
Adams, Dale y Canavesi Shonero, Marie Lissette (1989). «Rotating Savings and Credit Associations in Bolivia». Savings and Developments, 13, 219-236.
Andréu Abelá, Jaime (2011). «El análisis multinivel: Una revisión actualizada en el ámbito sociológico». Metodología de Encuestas, 13, 161-176.
Aryeetey, Ernest (2001). «Informal Finance for Private Sector Development in Sub-Saharab Africa». Journal of Microfinance, 7 (1), 13-38.
Attias-Donfut, Claudin (2000). «Rapports de generations: Transfers intrafamiliaux et dynamique macro sociale». Revue Française de Sociologie [en línea], 41 (4), 643-684. http://dx.doi.org/10.2307/3322701
Bauman, Zigmunt (2010). Vida de consumo. México: FCE.
Banco Mundial (2001). Informe sobre el desarrollo Mundial 2000/2001: Lucha contra la pobreza. Madrid: Ediciones Mundi-Prensa.
Biggart, Nicole Woolsey (2001). «Banking on Each Other: The Situation Logic of Rotating Saving and Credit Association». Advance in Qualitative Organization Research, 3, 129-153.
Blic, Damien de y Lazarus, Jeanne (2007). Sociologie de l’argent. París: La Découverte.
Bourdieu, Pierre (2000). La estructura social de la economía. Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, Pierre; Boltanski, Luc y Chambopderon, Jean Claude (1964). La banque et sa clientèle: Eléments d´une sociologie du crédit. Etude realisée sous la direction de Pierre Bourdieu par Luc Bolstnaski et Jean-Claude Chamboderon. París: Centre de Sociologie Européenne. Manuscrito no publicado.
Carruthers, Bruce G. (2015). «Financialization and the institutional foundation of the new capitalism». Socio-Economic Review [en línea], 13 (2), 379-398. http://dx.doi.org/10.1093/ser/mwv008
Carruthers, Bruce G. y Ariovich, Laura (2010). Money and Credit: A Sociological Approach. Cambridge: Polity Press.
Chen, Greg y Rutherford, Stuart (2013). Crisis de microcrédito evitada: El caso de Bangladesh, 87, 1-19. CGAP.
Collins, Daryl; Morduch, Jonathan; Rutherford, Stuart y Ruthven, Orlanda (2009). Portfolios of the Poor. Princeton: Princeton University Press.
Crouch, Colin (2011). The Strange non-death of Neo-liberalism. Cambridge: Polity Press.
Durkheim, Émile (1893). La división del trabajo social. Madrid: Akal, 1982.
Esping-Andersen, Gøsta (2000). Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona: Ariel.
Fligstein, Neil (2001). The Architecture of the Markets. Princeton: Princeton University Press.
Fligstein, Neil y Goldstein, Adam (2015). «The emergence of a finance culture in American Hoseholds, 1987-2007». Socio-Economic Review [en línea], 13 (3), 575-601. http://dx.doi.org/10.1093/ser/mwu035
Granovetter, Mark (1985). «Economic Action, Social Structure and Embeddedness». American Journal of Sociology [en línea], 91 (3), 481-510. http://dx.doi.org/10.1086/228311
— (2003). «La fuerza de los lazos débiles: Revisión de la teoría retícular». En: Requena Santos, Félix (comp.). Análisis de redes sociales. Madrid: CIS.
Guillén, Mauro F. y Tschoegl, Adrian. E. (2000). «The internationalization of retail banking: The case of the Spanish Banks in Latin America». Transnacional Corporation, 9 (3).
Herranz, Roberto (2008). «Georg Simmel y la Sociologia Económica: El mercado, las formas sociales y el análisis estratégico». Papers [en línea], 87, 269-286. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v87n0.806
Hoss, Dietrich y Herranz, Roberto (1995). «The Division of Labour between Centre and Periphery in Industrial Networks: The case of Galicia». En: Littek, Wolfgang y Charles, Tony (eds.). The New Division of Labour. Emerging Forms of Work Organisation in International Perspective. Nueva York: Walter de Gruyter. http://dx.doi.org/10.1515/9783110890747.437
Iacovou, Maria y Skew, Alexandra J. (2010). «Household Structure in the EU». En: Atkinson, Anthony B. y Marlier, Eric (eds.). Income and living conditions in Europe [en línea]. Luxemburgo: Publications Office of the European Union. http://dx.doi.org/10.2785/53320
Ingham, Geoffrey (2010). Capitalismo. Madrid: Alianza Editorial.
ISSP Research Group (2003). International Social Survey Programme: Social Relations and Support Systems / Social Networks II - ISSP 2001. GESIS Data Archive, Cologne. ZA3680 Data file Version 1.0.0. http://dx.doi.org/10.4232/1.3680
Karim, Lamia (2011). Microfinances and its discontents: Women in Debt in Bangladesh. Londres: University of Minnesota Press. http://dx.doi.org/10.5749/minnesota/9780816670949.001.0001
King, Lawrence P. y Szelényi, Ivan (2005). «Pos-Comunism Economic System». En: Smelser, Neil. J. y Sweberg, Richard. The Handbook of Economic Sociology [en línea]. Nueva York y Princeton: University Press. http://dx.doi.org/10.1515/9781400835584.205
Knorr Cetina, Karin y Preda, Alex (2012). The Sociology of Finance [en línea]. Oxford: Oxford University Press. http://dx.doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199590162.001.0001
Light, Ivan H. (1972). Ethnic Enterprise in America, Berkeley y Los Angeles. Berkeley: University of California Press.
— (2005). «The Ethnic Economy». En: Swedberg, Richard y Smelser, Neil (eds.). The Handbook of Economic Sociology [en línea]. Princeton: Princeton University Press. http://dx.doi.org/10.1515/9781400835584.650
Mader, Philipe (2015). The Political Economy of Microfinance: Financializing Poverty. Nueva York: Palgrave Macmillan.
Merton, Robert (1964). Teoría y estructura sociales. México: FCE.
Nee, Victor e Ingram, Paul (1998). «Embeddedness and Beyond: Institutions, Exchange and Social Structure». En: Brinton, Mary y Nee, Victor. The New Institutionalism in Sociology. Nueva York: Russel Sage Foundations.
Philippon, Thomas y Reshef, Ariell (2013). «An International Look at the Growth of Modern Finance». Journal of Economic Perspectives [en línea], 27 (2), 73-96. http://dx.doi.org/10.2469/dig.v43.n4.47
Portes, Alejandro (2013). Sociología económica: Una investigación sistemática. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
Puntscher, Sibylle; Hauser, Christoph; Walde, Janette y Tappeiner, Gottfried (2016). «Measuring Social Capital with Aggregated Indicators: A Case of Ecological Fallacy?». Social Indicators Research [en línea], 125, 431-449. http://dx.doi.org/10.1007/s11205-014-0843-z
Requena Santos, Félix (2011). Las redes de apoyo social. Madrid: Civitas.
Rona-Tas, Akos y Guseva, Alya (2014). Plastic Money: Constructing Markets for Credit Card in Eight Postcommunists Countries [en línea]. Stanford: Stanford University Press. http://dx.doi.org/10.11126/stanford/9780804768573.003.0005
Sand-Zantman, Alain (2005). «O Brasil de Lula: É posible a utopía reformista na globalización financiera». Revista Galega de Economía [en línea], 14 (1-2), 441-467.
Sanyal, Paromita (2014). Credit to Capabilities: A Sociological Study of Microcredit Groups in India [en línea]. Cambridge: Cambridge University Press. http://dx.doi.org/10.1017/cbo9781139939461
Sen, Amartya (2000). Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta.
Simmel, Georg (1900). Filosofía del dinero. Madrid: Capitán Swing, 2013.
Snijders, Tom A.B. y Bosker, Roel J. (1999). An introduction to basic and advanced multilevel modelling. Londres: SAGE Publications.
Stiglitz, Joseph E. (2002). El malestar de la globalización. Madrid: Taurus.
Sullivan, Teresa A.; Warren, Elizabeth y Westbrook, Jay Lawrence (2000). The Fragile Middle Class: Americans in Debt. New Haven y Londres: Yale University Press.
Swedberg, Richard (2010). «The Economic Sociologies of Pierre Bourdieu». Cultural Sociology [en línea], 5 (1), 1-18. http://dx.doi.org/10.1177/1749975510389712
Swedberg, Richard y Smelser, Neil (2005). The Handbook of Economic Sociology. Princeton: Princeton University Press.
Tönnies, Ferdinand (1887). Comunidad y asociación. Barcelona: Península, 1979.
Tsai, Kellee (2004). «Imperfect Substitutes: The Local Political Economy of Informal Financial and Microfinance in Rural China and India». World Development [en línea], 32 (9), 1487-1507. http://dx.doi.org/10.1016/j.worlddev.2004.06.001
Weber, Max (1922). Economía y sociedad. México: FCE, 1964.
World Bank (2014). Global Findex Database.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2016 Roberto Herranz González, Carlos P. del Oro Sáez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
