Explorar l’agència de les dones empresonades a través de les seves experiències amoroses

Resum

Aquest treball explora l’agència de les dones empresonades a través de les seves experiències emocionals, una agència caracteritzada per la redefinició de la pròpia identitat i per les decisions en la vida emocional, que resulten disruptives de les lògiques carceràries. La base d’aquesta anàlisi és la recerca qualitativa amb entrevistes semiestructurades i observació participant desenvolupades al departament de dones de la presó de Nanclares de Oca (Àlaba). L’amor de parella constitueix un dels eixos sobre els quals s’articula la resistència a les conseqüències de l’empresonament i la supervivència emocional, també sobre els quals s’articulen significats de la vida a la presó i redefinicions del jo de les protagonistes. D’una banda, l’experiència amorosa de parella pot ser entesa com una transgressió darrere dels barrots, una forma d’unió i intimitat en un lloc en què preval la separació i la distància dels éssers estimats, una forma de transcendir el temps de tancament i projectar-se cap a un futur esperançat, encara que només sigui de manera precària. D’altra banda, atès que l’amor és en la societat occidental contemporània una experiència de validació del propi jo i de llibertat individual, ofereix unes possibilitats simbòliques particulars per a les dones empresonades, les quals porten un fort estigma social i estan mancades de llibertat. La relació amorosa de parella es converteix, així, en una font d’identitat positiva, en un via d’accés a un èxit social construït en condicions d’estratificació social.