La importància dels factors espacials i contextuals en la mobilitat residencial

Autors/ores

Resum

La mobilitat residencial és un fenomen capaç de reconfigurar les ciutats alterant-ne o renovant-ne les estructures demogràfiques i socials. Però aquesta relació entre espais urbans i desplaçament funciona en ambdós sentits, per la qual cosa els contextos també modelen i alteren les mobilitats de la població. Els models explicatius actuals dels canvis de domicili parteixen d’una sèrie de detonants individuals i de llar de la mobilitat, resultants de les seves característiques, de la seva estructura i de la seva relació amb l’habitatge. El nostre objectiu és mesurar i avaluar la rellevància de l’espai un cop controlats aquests factors (diferenciant entre dos tipus de mobilitat: intramunicipal i intermunicipal) i desentranyar el paper de les diferents dinàmiques internes en el si de la ciutat metropolitana. En la primera part, hem optat per la realització de dos models de regressió logística multinomial que ponderen el pes d’allò metropolità en la mobilitat individual, per, en un segon moment, analitzar de manera agregada, a través de models lineals, quines característiques de les àrees concretes l’expliquen. El principal descobriment d’aquest treball és que, independentment de la resta de característiques individuals, la mobilitat residencial és més gran en entorns metropolitans, especialment la intermunicipal. La nostra anàlisi agregada revela que la mobilitat intramunicipal varia entre ciutats segons el seu dinamisme metropolità; la mobilitat intermunicipal, en canvi, està més relacionada amb l’estructura social, demogràfica i del parc d’habitatges de cada àrea concreta, per la qual cosa és més dependent en la seva explicació dels contextos locals.

Paraules clau

mobilitat residencial, factors espacials, àrees metropolitanes, dinàmiques urbanes

Referències

Abrahamson, Marianne; Borgegar, Lars-Erik y Fransson, Urban (2000). «Housing Careers: Inmigrants on Local Swedish Housing Markets». Housing Studies [en línea], 17 (3), 11-13. http://dx.doi.org/10.1080/02673030220134944

Aragonés Tapia, Juan Ignacio y Amérigo Cuervo-Arango, María (1987). «Movilidad residencial en la ciudad: Factores determinantes y consecuencias». Estudios sobre Consumo [en línea], 11, 7.

Arévalo, Raquel; Ferrero, Dolores; Otero Giráldez, M.ª Soledad y Uña Álvarez, Jacobo de (2008). Movilidad residencial en España: Un análisis longitudinal. Universidade de Vigo. Departamento de Economía Aplicada. Documentos de Traballo 0803.

Ault, Richard W.; Jackson, John D. y Saba, Richard P. (1994). «The Effect of Long-term Rent Control on Tenant Mobility». Journal of Urban Economics [en línea], 35 (2), 140-158. http://dx.doi.org/10.1006/juec.1994.1009

Bayona-i-Carrasco, Jordi y López-Gay, Antonio (2011). «Concentración, segregación y movilidad residencial de los extranjeros en Barcelona». Documents d’Anàlisi Geogràfica [en línea], 57 (3), 381-412. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.234

Bayona-i-Carrasco, Jordi y Pujadas-i-Rúbies, Isabel (2010). «Cambios residenciales internos en la ciudad de Barcelona: Evolución y características territoriales». Investigaciones Geográficas [en línea], 52, 9-36. http://dx.doi.org/10.14198/INGEO2010.52.01

Bayona-i-Carrasco, Jordi y Pujadas-i-Rúbies, Isabel (2014). «Movilidad residencial y redistribución de la población metropolitana: Los casos de Madrid y Barcelona». EURE [en línea], 40 (119), 261-287. http://dx.doi.org/10.4067/S0250-71612014000100012

Bericat, Eduardo (1994). Sociología de la movilidad espacial: El sedentarismo nómada. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas / Siglo XXI.

Brown, Lawrence A. y Moore, Eric G. (1970). «The Intra-urban Migration Process: A Perspective». Geografiska Annaler: Series B. Human Geography [en línea], 52 (1), 1-13. http://dx.doi.org/10.2307/490436

Cadwallader, Martin (1989). «A Synthesis of Macro and Micro Approaches to Explaining Migration: Evidence from Inter-State Migration in the United States». Geografiska Annaler: Series B. Human Geography [en línea], 85-94. http://dx.doi.org/10.2307/490517

Cadwallader, Martin (1992). Migration and Residential Mobility: Macro and Micro Approaches. Madison: University of Wisconsin Press.

Champion, Tony (2001). «Urbanization, suburbanization, counter urbanization and reurbanization». En: Paddison, Ronan (ed.). Handbook of urban studies [en línea]. Londres: SAGE Publications. https://doi.org/10.4135/9781848608375.n9

Cheshire, Paul (1995). «A new phase of urban development in Western Europe?: The evidence for the 1980s». Urban Studies [en línea], 32 (7), 1045-1063. http://dx.doi.org/10.1080/00420989550012564

Clark, William A.V. (2013). «Life Course Events and Residential Change: Unpacking Age Effects on the Probability of Moving». Journal of Population Research [en línea], 30 (4), 319-334. http://dx.doi.org/10.1007/s12546-013-9116-y

Clark, William A.V.; Duque-Calvache, Ricardo y Palomares-Linares, Isabel (2015). «Place Attachment and the Decision to Stay in the Neighbourhood». Population, Space and Place [en línea]. http://dx.doi.org/10.1002/psp.2001

Clark, William A.V. y Heskin, Allan D. (1982). «The Impact of Rent Control on Tenure Discounts and Residential Mobility». Land Economics [en línea], 58 (1), 109-117. http://dx.doi.org/10.2307/3146080

Clark, William A.V. y Huang, Youquin (2003). «The Life Course and Residential Mobility in British Housing Markets». Environment and Planning A [en línea], 35, 323-339. http://dx.doi.org/10.1068/a3542

Clark, William A.V. y Mulder, Clara (2000). «Leaving Home and Entering the Housing Market». Environment and Planning A [en línea], 32 (9), 1657-1671. http://dx.doi.org/10.1068/a3315

Clark, William A.V. y Onaka, Jun L. (1982). «Life cycle and housing adjustment as explanations of residential mobility». Urban Studies [en línea], 20 (1), 47-57. http://dx.doi.org/10.1080/00420988320080041

Cliff ord, William B.; Heaton, Tim y Fuguitt , Glenn V. (1982). «Residential Mobility and Living Arrangements among the Elderly: Changing Patterns in Metropolitan and Nonmetropolitan Areas». The International Journal of Aging and Human Development [en línea], 14 (2), 139-156. http://dx.doi.org/10.2190/fh8g-m1lh-a5nm-64x1

Contreras Gatica, Yasna (2011). «La recuperación urbana y residencial del centro de Santiago: Nuevos habitantes, cambios socioespaciales significativos». Eure [en línea], 37 (112), 89-113. http://dx.doi.org/10.4067/S0250-71612011000300005

Cooke, Thomas J. y Denton, Curtis (2015). «The suburbanization of poverty?: An alternative perspective». Urban Geography [en línea], 36 (2), 300-313. http://dx.doi.org/10.1080/02723638.2014.973224

Coulter, Rory; Ham, Marteen van y Findlay, Allan (2016). «Re-thinking residential mobility Linking lives through time and space». Progress in Human Geography [en línea], 40 (3), 352-374. http://dx.doi.org/10.1177/0309132515575417

Courgeau, Daniel (1988). «Méthodes de mesure de la mobilité spatiale: Migrations internes, mobilité temporaire et navettes. Présentation d’un Manuel de l’INED». Population [en línea], 43 (4), 877-880. http://dx.doi.org/10.2307/1533496

Covington, Kenya L. (2015). «Poverty suburbanization: Theoretical insights and empirical analyses». Social Inclusion [en línea], 3 (2). http://dx.doi.org/10.17645/si.v3i2.120

Dieleman, Frans M. (2001). «Modelling Residential Mobility: A Review of Recent Trends in Research». Journal of Housing and the Built Environment [en línea], 16 (3), 249-265. http://dx.doi.org/10.1023/A:1012515709292

Dieleman, Frans M.; Clark, William A.V. y Deurloo, Marinus C. (2000). «The Geography of Residential Turnover in Twenty-seven Large US Metropolitan Housing Markets, 1985-95». Urban Studies [en línea], 37 (2), 223-245. http://dx.doi.org/10.1080/0042098002168

Díez-Nicolás, Juan y Alvira, Francisco (dir.) (1985). Movimientos de población en áreas urbanas españolas. Madrid: Centro de Estudios de Ordenación del Territorio y Medio Ambiente.

Duque-Calvache, Ricardo (2015). La movilidad residencial y su relación con la vivienda: Áreas metropolitanas andaluzas. Sevilla: Consejería de Fomento y Vivienda. Junta de Andalucía.

Escobar-Mercado, Modesto; Fernández-Macías, Enrique y Bernardi, Fabrizio (2009). Análisis de datos con Stata. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Serie Cuadernos Metodológicos.

Feria, José María (2008a). «Un ensayo metodológico de definición de las áreas metropolitanas en España a partir de la variable residencia-trabajo». Investigaciones Geográficas [en línea], 46, 49-68. http://dx.doi.org/10.14198/INGEO2008.46.03

Feria, José María (2010). «La delimitación y organización espacial de las áreas metropolitanas españolas: Una perspectiva desde la movilidad residencia-trabajo». Ciudad y Territorio: Estudios Territoriales, 164, 208.

Feria, José María (2015). Definición y pautas generales de dinámica y organización espacial: Áreas metropolitanas andaluzas. Sevilla: Consejería de Fomento y Vivienda. Junta de Andalucía.

Feria, José María (coord.) (2008b). Migraciones y movilidad residencial en Andalucía. Sevilla: Instituto de Estadística de Andalucía.

Feria, José María y Andújar, Andrea (2015). «Movilidad residencial metropolitana y crisis inmobiliaria». Anales de Geografía [en línea], 35 (1), 13-40. http://dx.doi.org/10.5209/rev_AGUC.2015.v35.n1.48962

Galiana, Luis y Vinuesa, Julio (2012). «Descentralización y recentralización en espacios metropolitanos maduros: El caso de Madrid». En: Palacios, Antonio J. y Porras, David (eds.). Metrópolis: Dinámicas urbanas. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid y Universidad Nacional de Luján.

Gutiérrez-Puebla, Javier (1992). «La movilidad en Madrid: La configuración espacial de los flujos». Economía y Sociedad, 6, 99-122.

Hanuschek, Eric A. y Quigley, John M. (1978). «An Explicit Model of Intra-metropolitan Mobility». Land Economics [en línea], 54 (4), 411-429. http://dx.doi.org/10.2307/3146168

Jiménez-Blasco, Beatriz (1989). «La movilidad residencial intraurbana». Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 9, 271-277.

Kim, Jae Hong (2014). «Residential and Job Mobility: Interregional Variation and Their Interplay in US Metropolitan Areas». Urban Studies [en línea], 51 (13) 2863-2879. http://dx.doi.org/10.1177/0042098013514496

Kim, Hyun; Woosnam, Kyle M.; Marcouiller, David W.; Aleshinloye, Kayode D. y Choi, Yeol (2015). «Residential Mobility, Urban Preference, and Human Settlement: A South Korean Case Study». Habitat International [en línea], 49, 497-507. http://dx.doi.org/10.1016/j.habitatint.2015.07.003

López-Gay, Antonio y Recaño, Joaquín (2008). «La renovación sociodemográfica de un centro urbano maduro: Perfiles migratorios y filtros residenciales en la ciudad de Barcelona». Scripta Nova: Revista Electronica de Geografía y Ciencias Sociales, 12, 126.

Lu, Maixin (1998). «Analyzing Migration Decision Making: Relationships between Residential Satisfaction, Mobility Intensions, and Moving Behavior». Environment and Planning A [en línea], 30 (8), 1473-1495. http://dx.doi.org/10.1068/a301473

Malpezzi, Sthepen; Chun, Gregory H. y Green, Richard K. (1998). «New Place-to-Place Housing Price Indexes for US Metropolitan Areas, and Their Determinants». Real Estate Economics [en línea], 26 (2), 235-274. http://dx.doi.org/10.1111/1540-6229.00745

Módenes-Cabrerizo, Juan Antonio (1998). Flujos espaciales e itinerarios biográficos: La movilidad residencial en el área de Barcelona. Departamento de Geografía. Universidad Autónoma de Barcelona. Tesis doctoral.

Módenes-Cabrerizo, Juan Antonio (2008). «Movilidad espacial, habitantes y lugares: Retos conceptuales metodológicos para la geo-demografía». Estudios Geográficos [en línea], 69 (264), 157-178. http://dx.doi.org/10.3989/egeogr.2008.i264.83

Módenes-Cabrerizo, Juan Antonio y López-Colás, Julián (2004). «Movilidad residencial, trabajo y vivienda en Europa». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 8, 159.

Mulder, Clara H. (1993). Migration dynamics: A life course approach. Amsterdam: Thesis Publishers.

Munch, Jakob R. y Svarer, Michael (2002). «Rent Control and Tenancy Duration». Journal of Urban Economics [en línea], 52 (3), 542-560. http://dx.doi.org/10.1016/S0094-1190(02)00502-8

Musterd, Sako; Gent, Wouter van; Das, Marjolijn y Latt en, Jan (2016). «Adaptive behaviour in urban space: Residential mobility in response to social distance». Urban Studies [en línea], 53 (2), 227-246. http://dx.doi.org/10.1177/0042098014562344

Pendakur, Ravi y Young, Nathan (2013). «Putting on the moves: Individual Household, and Community-level Determinants of Residential Mobility in Canada». Demographic Research [en línea], 28 (29), 767-796. http://dx.doi.org/10.4054/DemRes.2013.29.28

Plantinga, Andrew J.; Détang-Dessendre, Cécile; Hunt, Gary L. y Piguet, Virginie (2013). «Housing Prices and Inter-urban Migration». Regional Science and Urban Economics [en línea], 43 (2), 296-306. http://dx.doi.org/10.1016/j.regsciurbeco.2012.07.009

Pujadas-i-Rúbies, Isabel (2009). «Movilidad residencial y expansión urbana en la Región Metropolitana de Barcelona, 1982-2005». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 13, 290.

Quigley, John M. y Weinberg, Daniel H. (1977). «Intra-urban Residential Mobility: A Review and Synthesis». International Regional Science Review [en línea], 2 (1), 41-66. http://dx.doi.org/10.1177/016001767700200104

Rossi, Peter H. (1955). Why families move: A studie in the social psychology of urban residential mobility. Nueva York: Free Press of Glencoe.

Strassman, W. Paul (2000). «Mobility and Affordability in US Housing». Urban Studies [en línea], 37 (1), 113-126. http://dx.doi.org/10.1080/0042098002311

Susino, Joaquín (2003). Movilidad residencial: Procesos demográficos, estrategias familiares y estructura social. Granada: Universidad de Granada. Tesis doctoral inédita.

Susino, Joaquín y Duque-Calvache, Ricardo (2013). «Veinte años de suburbanización en España (1981-2001): El perfil de sus protagonistas». Documents d’Anàlisi Geogràfica [en línea], 59 (2), 265-290. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.31

Vlist, Arno J. van der; Gorter, Cees; Nijkamp, Peter y Rietveld, Piet (2002). «Residential Mobility and Local Housing-market Differences». Environment and Planning A [en línea], 34 (7), 1147-1164. http://dx.doi.org/10.1068/a34176

Publicades

19-10-2017

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.