El fenomen de la dispersió residencial a la Regió Metropolitana de Barcelona. Espais, actors i tendències

Autors/ores

Resum

Aquest article aborda la dispersió residencial (sprawl) a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) durant el període 1996-2015, amb l’objectiu d’explicar l’impacte sociodemogràfic causat per aquest fenomen. El treball parteix de l’estudi de la mobilitat residencial amb destinació als municipis de baixa densitat de l’RMB, tenint en compte les seves repercussions en el mercat de l’habitatge, en l’estructura demogràfica i en la composició social.

Els municipis amb àmplia representació d’urbanisme dispers de l’RMB s’identifiquen a partir d’una baixa densitat neta i d’un alt percentatge d’habitatges aïllats. La seva anàlisi es basa en el càlcul de les taxes de mobilitat residencial per edat, les taxes de nova construcció i, segons la tipologia edificatòria, el creixement de la població, i el càlcul d’indicadors d’estructura i de la renda familiar per càpita. Es disposa, a més, d’informació addicional procedent d’una enquesta pròpia titulada Mobilitat, solidaritat familiar i ciutadania a la Regió Metropolitana de Barcelona, feta el 2005.

Els resultats mostren el gran atractiu residencial dels municipis dispersos, que es debilita amb l’inici de la crisi econòmica. La incidència d’immigració retroalimenta unes taxes de construcció igualment intenses que provoquen un creixement sense precedents de la població, cosa que en modifica profundament la disposició —la rejoveneix a partir de l’arribada de parelles joves amb fills menors—, alhora que transforma l’estructura social com a conseqüència de l’atracció d’un elevat percentatge de famílies de rendes mitjanes i altes.

En les conclusions es reflexiona sobre els reptes que han d’afrontar aquests municipis sotmesos a un ràpid canvi sociodemogràfic, així com també sobre el futur de la mobilitat amb destinació a unes àrees disperses.

Paraules clau

mobilitat residencial, urbanisme dispers, estratègies residencials, suburbanització, canvi estructural

Referències

Alabart, A. (2007). «Mobilitat residencial, solidaritat familiar i ciutadania a les regions metropolitanes». Revista Catalana de Sociologia [en línea], 10, 23-39. http://dx.doi.org/10.2436/20.3005.01.11

Alabart, A.; Gavaldà, J. y Vilà, G. (2010). «Consecuencias urbanas de las recientes dinámicas económicas: Análisis de áreas prototípicas de la RMB». Ponencia presentada en el VIII Congreso Vasco de Sociología. Bilbao, 10-12 de febrero.

Alabart, A. y López Villanueva, C. (2007). «Familias, hogares y viviendas en las regiones metropolitanas: El caso de Barcelona». Cadernos Metropole, 17, 81-102.

Alabart, A. y Vilà, G. (2007). «Territori i estructura social a Catalunya». En: ACS. La societat catalana. Barcelona: Associació Catalana de Sociologia. Institut d’Estudis Catalans, 177-202.

Barba, J. y Mercadé, M. (2006). Les urbanitzacions a la província de Barcelona: Localització i característiques dels sistemes de baixa densitat residencial. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Bayona, J. y Gil, F. (2008). «El papel de la inmigración extranjera en la expansión de las áreas urbanas: El caso de Barcelona (1998-2007)». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales [en línea], XII, 270-132. http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270-161.htm

Bayona, J. y López-Gay, A. (2011). «Concentración, segregación y movilidad residencial de los extranjeros en Barcelona». Documents d’Anàlisi Geogràfica [en línea], 57 (3), 381-412. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.234

Burriel, E. (2008). «La década prodigiosa del urbanismo español (1997-2006)». Scripta Nova [en línea], XII (270), 64. http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270/sn-270-64.htm

Burriel, E. (2014). «El estallido de la burbuja inmobiliaria y sus efectos en el territorio». En: Albertos, J.M. y Sánchez, J.L. (coords.). Geografía de la crisis económica en España. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 101-140.

Burriel, E. (2015). «Empty urbanism: The bursting of the Spanish housing bubble». Urban Research & Practice [en línea]. http://dx.doi.org/10.1080/17535069.2015.1110196

Catalán, B; Saurí, D.; Serra, P. (2008). «Urban sprawl in the Mediterranean? Patterns of growth and change in the Barcelona Metropolitan Region 1993-2000». Landscape and Urban Planning, 85, 174-184.

CECS (2005). «La nueva movilidad residencial». En: CECS. Informe España 2005. Madrid: Fundación Encuentro, 265-324.

Champion, A. (2001). «Urbanization, Suburbanization, Counterurbanization and Reurbanization». En: Paddison, R. (ed.). Handbook of Urban Studies. Londres: SAGE, 143-161.

Clark, W.; Duque, R. y Palomares-Linares, I. (2015). «Place attachment and the decision to stay in the neighbourhood». Population, Space and Place [en línea]. http://dx.doi.org/10.1002/psp.2001

Díaz-Pacheco, J. y García-Palomares, J.C. (2014). «Urban Sprawl in the Mediterranean Urban Regions in Europe and the Crisis Effect on the Urban Land Development: Madrid as Study Case». Urban Studies Research [en línea]. http://dx.doi.org/10.1155/2014/807381

Domínguez, M. (2014). «Dinàmiques de metropolitanització: Ús i integració del territori». En: Trullén, J. (dir.). Crisi econòmica, creixement de les desigualtats i transformacions. Barcelona: IERM, 248-290.

EEA (2006). Urban sprawl in Europe: The ignored challenge. Copenhagen: European Environment Agency.

Etxezarreta, A.; Hoekstra, J.; Dol, K. y Cano, G. (2012). «De la burbuja inmobiliaria a las ejecuciones hipotecarias». Ciudad y Territorio: Estudios Territoriales, XIV (174), 597-613.

Ewing, R.; Pendall, R. y Chen, D. (2002). Measuring sprawl and its impact: The character and consequences of metropolitan expansion. Washington, DC: Smart Growth America.

Feria, J.M. y Albertos, J.M. (coords.) (2010). La ciudad metropolitana en España: Procesos urbanos en los inicios del siglo XXI. Pamplona: Thomson Reuters.

Font, A. (2004). «La regió urbana de Barcelona: De la ciutat compacta als territoris metropolitans». En: Font, A. L’explosió de la ciutat. Barcelona: COAC, 244-263.

García Coll, A. (2009). «Migraciones interiores y transformaciones territoriales». En: Pons, J.; Montoro, C.; López, D. y Barcenilla, M.C. (eds.). Territorio y movilidad interior de la población en España. Pamplona: EUNSA, 13-40.

García Coll, A. (2014). «The process of residential sprawl in Spain: Is it really a problem?». En: Benach, N. y Walliser, A. (eds.). Urban Challenges in Spain and Portugal. Londres: Routledge.

García Coll, A.; López Villanueva, C. y Pujadas, I. (2016). «Movilidad residencial en tiempos de crisis: El caso de la Región Metropolitana de Barcelona». Scripta Nova [en línea], XX, 549-4. http://revistes.ub.edu/index.php/ScriptaNova/article/view/17205/20743

García Montalvo, J. (2010). «Crisis económica y dinámica del ajuste inmobiliario en España». En: Federación de Cajas de Ahorro. Crisis global: Hacia un nuevo modelo económico y social, 171-182.

García-Palomares, J.C. y Gutiérrez-Puebla, J. (2007). «La ciudad dispersa: Cambios recientes en los espacios residenciales de la Comunidad de Madrid». Anales de Geografía, 27 (1), 45-67.

Generalitat de Catalunya (2011). MUC. Mapa Urbanístic de Catalunya: Codificació i glossari de termes. Barcelona: Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme.

Generalitat de Catalunya (2015). MUC. Mapa Urbanístic de Catalunya: Dades bàsiques municipals i comarcals. Barcelona: Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme. Volúmenes correspondientes a Baix Llobregat, Alt Penedès, Barcelonès y Maresme.

Gielen, E. (2016). Costes del «Urban Sprawl» para la Administración local: El caso valenciano. Valencia: Servicio de Publicaciones de la Universitat de Valencia.

Henry, G. (2007). «Análisis de costes de la baja densidad: Una lectura desde la sostenibilidad». En: Indovina, F. (coord.). La ciudad de baja densidad: Lógicas, gestión y contención. Barcelona: Diputación de Barcelona, 203-242.

Herce, M. y Magrinyá, F. (2007). «Los costes ambientales de la ciudad de baja densidad». En: Indovina, F. (coord.). La ciudad de baja densidad: Lógicas, gestión y contención. Barcelona: Diputació de Barcelona, 243-264.

Hortas-Rico, M. (2014). «Urban Sprawl and municipal budgets in Spain: A dynamic panel data analysis». Papers in Regional Science [en línea], 93 (3). https://doi.org/10.1111/pirs.12022

Hortas-Rico, M. y Solé-Ollé, A. (2010). «Does Urban Sprawl Increase the Costs of Providing Local Public Services?: Evidence from Spanish Municipalities». Urban Studies [en línea], 47 (7), 1513-1540. http://dx.doi.org/10.1177/0042098009353620

López de Lucio, R. (1998). «La incipiente configuración de una región urbana dispersa: El caso de la Comunidad Autónoma de Madrid (1960-1993)». En: Monclús, F. (ed.). La ciudad dispersa. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània, 5-16.

López de Lucio, R. (2004). «Morfología y características de las nuevas periferias: Nueve paisajes residenciales en la región urbana de Madrid». Urban, 9, 56-80.

López-Gay, A. (2011). «¿Vuelve el centro?: Caracterización demográfica de los procesos de reurbanización en las metrópolis españolas». En: Pujadas, I. et al. (eds). Población y espacios urbanos: Actas del XII Congreso de la Población española. Barcelona: AGE-Universitat de Barcelona, 163-180.

López Villanueva, C.; García-Coll, A.; Bretones, M.T. y Crespi, M. (2016). «El proceso de dispersión urbana en la Región Metropolitana de Barcelona: Los efectos de la crisis económica». Clivatge, 5, 290-331.

Marí-Klose, P. y Martínez Pérez, Á. (2015). «Empobrecimiento en tiempos de crisis: Vulnerabilidad y (des)protección social en un contexto de adversidad». Panorama Social, 22, 11-26.

Miralles, C. y Tulla, A. (2012). «La Región Metropolitana de Barcelona: Dinámicas territoriales recientes». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 58, 298-318.

Módenes, J.A. (2012). «Desequilibrios en las estructuras demográficas locales a raíz del último boom residencial: Problemas para la futura gestión sociodemográfica». En: Reques, P. y Cos, O. de (eds.). La población en clave territorial: Procesos, estructuras y perspectivas de análisis. Santander: Ministerio de Economía y Competitividad, Gobierno de Cantabria, Asociación de Geógrafos Españoles y Universidad de Cantabria, 117-126.

Moliní, F. y Salgado, M. (2012). «Sprawl in Spain and Madrid: A low starting point growing fast». European Planning Studies [en línea], 20 (6), 1075-1092. http://dx.doi.org/10.1080/09654313.2012.673570

Muñiz, I. y García-López, M.A. (2013). «Anatomía de la dispersión urbana en Barcelona». Eure, 39 (116), 189-219.

Muñoz, F. (2010). Urbanalización: Paisajes comunes, lugares globales. Barcelona: Gustavo Gili.

Muñoz, F. (coord.) (2011). Estratègies vers la ciutat de baixa densitat: De la contenció a la gestió. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Mur, S. y Clusa, J. (2011). «El balanç fiscal municipal insostenible de la ciutat de baixa densitat». En: Muñoz, F. (coord.). Estratègies vers la ciutat de baixa densitat: De la contenció a la gestió. Barcelona: Diputació de Barcelona, 333-356.

Nel·lo, O. (2011). «Estrategias para la contención y gestión de las urbanizaciones de baja densidad en Cataluña». Ciudad y Territorio: Estudios Territoriales, XLIII (167), 81-98.

Pujadas, I. (2009). «Movilidad residencial y expansión urbana en la Región Metropolitana de Barcelona». Scripta Nova [en línea], 290. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-290.htm

Pujadas, I.; Bayona, J.; Gil, F. y López Villanueva, C. (2013). «Pautas territoriales de la fecundidad en la Región Metropolitana de Barcelona (1986-2010)». Estudios Geográficos [en línea], 275, 585-609. http://dx.doi.org/10.3989/estgeogr.201321

Pujadas, I.; Bayona, J. y Rubiales, M. (2016). «Pautas territoriales y características sociodemográficas de las migraciones internas metropolitanas en las edades avanzadas». Finisterra: Revista Portuguesa de Geografía [en línea], LI (102), 121-142. http://dx.doi.org/10.18055/Finis4250

Pumares, P.; García-Coll, A. y Asensio, A. (2006). La movilidad laboral y geográfica de la población extranjera en España. Madrid: OPI.

Recaño, J. (2015). «Migraciones». En: Torres Albero, C. España: Situación Social. Madrid: CIS, 74-84.

Richardson, H.W. y Bae, C.H.H. (2004). Urban Sprawl in Western Europe and the United States. Londres: Ashgate.

Rubiera, F.; González Marroquín, V.M. y Pérez Rivero, J. (2016). «Urban Sprawl in Spain: Differences among cities and causes». European Planning Studies [en línea], 24 (1). http://dx.doi.org/10.1080/09654313.2015.1080230

Smith, D.P.; Finney, N.; Halfacree, K. y Walford, H. (2015). «Understanding of Internal Migration Process Using Integrated Geographical Perspectives». En: Smith, D.P. et al. (eds.). Intenal Migration: Geographical Perspectives and Processes. Londres: Ashgate, 165-178.

Susino, J. y Duque, R. (2013). «Veinte años de suburbanización en España (1981-2001): El perfil de sus protagonistas». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59 (2), 265-290.

Valdunciel, J. (2013). «Tipología de las formas de crecimiento del urbanismo expansivo». En AA.VV. Espacios insulares y de frontera, una visión geográfica. Actas XXIII Congreso de Geógrafos Españoles. AGE-Universtitat de les Illes Balears, 709-717.

Vilà, G. y Gavaldà, J. (2013). «Efectos del urbanismo disperso y consecuencias para la sostenibilidad social: Análisis de la Región Metropolitana de Barcelona». Cadernos Metropole, 29 (15), 15-39.

Biografies de l'autor/a

Arlinda García Coll, Universitat de Barcelona

Arlinda García Coll és doctora en Geografia per la Universitat de Barcelona i postgraduada en Demografia pel Centre d’Estudis Demogràfics (UAB). És professora titular del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. Entre les seves línies de recerca destaca l’anàlisi de les migracions interiors, amb especial dedicació a l’estudi dels canvis recents en la mobilitat residencial.

Cristina López Villanueva, Universitat de Barcelona

Cristina López Villanueva és doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona i postgraduada en Demografia pel Centre d’Estudis Demogràfics (UAB). És professora agregada del Departament de Sociologia de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Entre les seves línies de recerca destaca l’anàlisi dels canvis sociodemogràfics en els espais urbans, com ara les transformacions de les llars i les famílies o de la mobilitat residencial.

Publicades

19-10-2017

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.