Anàlisi de les diferències en la competència digital dels alumnes espanyols
Resum
Aquest article examina els determinants de la competència digital entre els alumnes espanyols. La literatura sobre aquest tema s'ha centrat principalment en l'anàlisi de l'impacte de les característiques individuals i familiars dels estudiants sobre les seves pròpies habilitats tecnològiques. En aquest article es considera, no obstant això, que les anàlisis existents desatenen la importància de la relació entre el nivell socioeconòmic dels joves i el seu accés a les TIC i subestimen el paper que exerceix l'entorn escolar en aquesta competència. D'una banda, es constata com l'accés als recursos tecnològics fora del centre educatiu, en part conseqüència del nivell socioeconòmic de les famílies, està relacionat positivament amb la competència digital dels estudiants. D'altra banda, s'argumenta que, més que la infraestructura tecnològica dels centres, els companys i professors tenen un paper rellevant com a «intermediaris» entre les noves tecnologies i l'adquisició d'habilitats tecnològiques per part dels joves. Mitjançant l'ús de tècniques de regressió multinivell amb dades procedents de l'enquesta Survey of Schools: ICT in Education (coneguda com ESSIE), realitzada l'any 2011 per la Comissió Europea, s'ofereix evidència empírica consistent mitjançant les prediccions teòriques: la influència del nivell socioeconòmic de les famílies deixa de tenir significativitat estadística en incorporar una variable d'accés a recursos tecnològics fora del centre educatiu, i l'efecte dels companys i dels professors en la competència digital dels alumnes és significatiu.Paraules clau
sociologia de l’educació, noves tecnologies, nivell socioeconòmic, efecte escola, companys, professoratReferències
Area, M. (2005). «Las tecnologías de la información y comunicación en el sistema escolar: Una revisión de las líneas de investigación». Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 11 (1). https://doi.org/10.7203/relieve.11.1.4194
Bernardi, F. (2014). «Compensatory Advantage as a Mechanism of Educational Inequality: A Regression Discontinuity Based on Month of Birth». Sociology of Education, 87 (2), 74-88. https://doi.org/10.1177/0038040714524258
Betts, J. y Zau, A. (2004). «Peer Groups and Academic Achievement: Panel Evidence from Administrative Data». Third IZA/SOLE Transatlantic Meeting of Labor Economists. Buch am Ammersee (Alemania).
Burke, M. y Sass, T. (2008). «Classroom Peer Effects and Student Achievement». Federal Reserve Bank of Boston Working Papers, 8 (5). https://doi.org/10.2139/ssrn.1260882
Calero, J. et al. (2007). Sociedad desigual, ¿educación desigual?: Sobre las desigualdades en el sistema educativo español. Madrid: MEC.
Cebolla, H. (2007). «Immigrant Concentration in Schools: Peer Pressures in Place?». European Sociological Review, 23 (3), 341-356. https://doi.org/10.1093/esr/jcm008
Cebolla, H. (2013). Introducción al análisis multinivel. Madrid: CIS. Cuadernos Metodológicos el CIS, 49.
Claro, M. et al. (2012). «Assessment of 21st Century ICT Skills in Chile: Test Design and Results from High School Level Students». Computers & Education, 59, 1042-1053. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2012.04.004
Coleman, J. et al. (1966). Equality of Educational Opportunities. US Department of Health, Education and Welfare. Office of Education. Recuperado de http://files.eric.ed.gov/fulltext/ED012275.pdf
European Commission (2013). Survey of Schools: ICT in Education. Benchmarking Access, Use and Attitudes to Technology in Europe’s Schools. http://dx.doi.org/10.2759/94499
Fraillon, J. et al. (2014). Preparing for Life in a Digital Age: The IEA International Computer and Information Literacy Study International Report. Springer. Recuperado de http://springer.com
Hakkarainen, K. et al. (2000). «Students’ Skills and Practices of Using ICT: Results of a National Assessment in Finland». Computers & Education, 34, 103-117. https://doi.org/10.1016/s0360-1315(00)00007-5
Hanushek, E.A. (2011). «The economic value of higher teacher quality». Economics of Education Review, 30 (3), 466-479. https://doi.org/10.3386/w16606
Hanushek, E.A. et al. (2003). «Does Peer Ability Affect Student Achievement?». Journal of Applied Econometrics, 18 (5), 527-544. https://doi.org/10.3386/w8502
Hanushek, E.A. y Rivkin, S. (2006). «Teacher Quality». En: Hanusheck et al. Handbook of Economics of Education. Vol. 2. Amsterdam: North-Holland.
Hatlevik, O.E. y Christophersen, K. (2013). «Digital Competence at the Beginning of Upper Secondary School: Identifying Factors Explaining Digital Inclusion». Computers & Education, 63, 240-247. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2012.11.015
Hattie, J. (2009). Visible Learning: A Synthesis of Over 800 Meta-Analyses Relating to Achivement. Nueva York: Routledge.
Imhof, M. et al. (2007). «Computer Use and the Gender Gap: The Issue of Access, Use, Motivation, and Performance». Computers in Human Behavior, 23, 2823-2837. https://doi.org/10.1016/j.chb.2006.05.007
Judge, S. et al. (2004). «Digital Equity: New Findings from the Early Childhood Longitudinal Study». Journal of Research on Technology in Education, 36 (4), 383-396. https://doi.org/10.1080/15391523.2004.10782421
Jung, J. et al. (2005). «The Influence of Social Environment on Internet Connectedness of Adolescents in Seoul, Singapore and Taipei». New Media & Society, 7 (1), 64-88. https://doi.org/10.1177/1461444805049145
Konstantopoulos, S. (2005). «Trends of School Effects on Student Achievement: Evidence from NLS:72, HSB:82, and NELS:92». IZA Discussion Paper, 1749. https://doi.org/10.1111/j.1467-9620.2006.00796.x
Kuhlmeier, H. y Hemker, B. (2007). «The Impact of Computer Use at Home on Students Internet Skills». Computers & Education, 49, 460-480. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2005.10.004
Livingstone, S. y Helsper, E. (2007). «Gradiations in Digital Inclusion: Children, Young People and the Digital Divide». New Media and Society, 9 (4), 671-696. https://doi.org/10.1177/1461444807080335
Malamud, O. y Pop-Eleches, C. (2010). «Home Computer Use and the Development of Human Capital». NBER Working Paper Series, 15814. https://doi.org/10.3386/w15814
Manski, C. (1993). «Identification of Endogenous Social Effects: The Reflection Problem». The Review of Economic Studies, 60 (3), 531-542. https://doi.org/10.2307/2298123
Nechyba , T. (2006). «Income and Peer Quality Sorting in Public and Private Schools». En: Hanusheck, E.A. et al. Handbook of Economics of Education. Vol. 2. Amsterdam: North-Holland.
OECD (2010a). Are the New Millennium Learners Making the Grade?: Technology use and educational performance in PISA. http://dx.doi.org/10.1787/9789264076044-en
OECD (2010b). PISA 2009 Results: What Students Know and Can Do: Student Performance in Reading, Mathematics and Science. Vol. I. París: OECD.
OECD (2011). PISA 2009 Results: Students On Line. Digital Technologies and Performance. Vol. VI. París: OECD. http://dx.doi.org/10.1787/9789264112995-en
OECD (2014). PISA 2012 Results: What Students Know and Can Do. Student Performance in Mathematics, Reading and Science. Vol. I. París: OECD. http://dx.doi.org/10.1787/9789264208780-en
Owston, R. (2007). «Teachers Can Make a Difference: Professional Development as a Policy Option for Improving Student Learning with ICT». CERI-KERIS International Expert Meeting On ICT and Educational Performance. Corea del Sur.
Rab e-Hesketh, S. y Skrondal, A. (2012). Multilevel and Longitudinal Modeling Using Stata. Texas: Stata Press.
Rivkin, S. et al. (2005). «Teachers, Schools, and Academic Achievement». Econometrica, 73 (2), 417-458.
Rockoff , J.E. (2004). «The Impact of Individual Teachers on Student Achievement: Evidence from Panel Data». The American Economic Review, 94 (2), 247-252. https://doi.org/10.1257/0002828041302244
Román, M. y Murillo, J. (2013). «Estimación del efecto escolar para la competencia digital: Aporte del liceo en el desarrollo de las habilidades TIC en estudiantes de secundaria en Chile». En: SIMCE TIC. Desarrollo de habilidades digitales para el siglo XXI en Chile: ¿Qué dice el SIMCE TIC? Recuperado de www.enlaces.cl
Sacerdote, B. (2011). «Peer Effect in Education: How Might They Work, How Big Are They and How Much Do we Know Thus Far?». En: Hanusheck, E.A. et al. Handbook of Economics of Education. Vol. 3. Amsterdam: North-Holland.
Selwyn, N. (2004). «Reconsidering Political and Popular Understandings of the Digital Divide». New Media and Society, 6 (3), 341-362. https://doi.org/10.1177/1461444804042519
SIMCE TIC (2013). Desarrollo de habilidades digitales para el siglo xxi en Chile: ¿Qué dice el SIMCE TIC? Recuperado de www.enlaces.cl
Snijders, T.A.B y Bosker, R. (2000). Multilevel Analysis: An introduction to Basic and Advanced Multilevel Modeling. Londres: Sage.
Sola, M. y Murillo, J.F. (2011). Las TIC en la educación: Realidad y expectativas. Informe anual 2011. Barcelona: Fundación Telefónica / Ariel.
Van Braa k, J. y Kavadias, D. (2005). «The Influence of Social-demographic Determinants on Secondary School Children’s Computer Use, Experience, Beliefs and Competence». Technology, Pedagogy and Education, 14 (1), 43-59. https://doi.org/10.1080/14759390500200192
Van Deursen, A. y Van Diepen, S. (2013). «Information and Strategic Internet Skills of Secondary Students: A Performance Test». Computers & Education, 63, 218-226. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2012.12.007
Vekiri, I. y Chronaki, A. (2008). «Gender Issues in Technology Use: Perceived Social Support, Computer Self-efficacy and Value Beliefs, and Computer Use Beyond School». Computers & Education, 51, 1392-1404. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2008.01.003
Wastiau, P. et al. (2013). «The Use of ICT in Education: A Survey of Schools in Europe». European Journal of Education, 48 (1), 11-27. https://doi.org/10.1111/ejed.12020
Zhong, Z. (2011). «From Access to Usage: The Divide of Self-reported Digital Skills among Adolescents». Computers & Education, 56, 736-746. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2010.10.016
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 María Fernández-Mellizo, Dulce Manzano
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
