«No me toca el corazón»: examinar les polítiques per a la diàspora a Galícia i el Vèneto

Autors/ores

Resum

En un moment en què les polítiques per a la diàspora estan en auge a escala global i la major part de les recerques estudia iniciatives generades des dels estats nació, aquest article examina les polítiques per a la diàspora desplegades des d'una escala més petita. Prenent com a estudis de casos les mesures de dues regions d'Espanya i Itàlia (Galícia i el Vèneto), s’analitzen els antecedents, les característiques, les motivacions i l’evolució de les polítiques regionals per a la diàspora i se n’exploren algunes conseqüències. L’article adopta la perspectiva de l’antropologia de les polítiques per analitzar les polítiques per a la diàspora, i explora les seves conseqüències a partir d’un treball etnogràfic que incorpora les narracions de dues generacions de migrants que poden categoritzar-se com a diàspora. Es revela un increment del llenguatge economicista en les polítiques i un escàs interès cap a aquestes per part dels migrants entrevistats.

Paraules clau

polítiques, diàspora, narracions migrants, Itàlia, Espanya

Referències

Actis, Walter y Esteban, Fernando (2007). «Argentinos hacia España (‘sudacas’ en tierras ‘gallegas’): El estado de la cuestión». En: Novick, Susana (ed.). Sur-Norte: estudios sobre la emigración reciente de argentinos. Buenos Aires: Catálogos.

Agunias, Dovelyn (2009). Closing the Distance, How Governments Strengthen Ties with their Diasporas. Washington DC: Migration Policy Institute.

Agunias, Dovelyn y Newland, Kathleen (2012). Developing a Road Map for Engaging Diasporas in Development. A Handbook for Policymakers and Practitioners in Home and Host Countries. Washington DC: Migration Policy Institute.

Ancien, Delphine; Boyle, Mark y Kitchin, Rob (2009). «Exploring Diaspora Strategies: An International Comparison». Workshop report. Maynooth: NUI Maynooth.

Brubaker, Rogers (2005). «The ‘Diaspora’ Diaspora». Ethnic and Racial Studies, 28 (1), 1-19.<https://doi.org/10.1080/0141987042000289997>.

Cavas, Faustino y Sánchez, Carmen (2007). Derecho social de la región de Murcia. Murcia: Universidad de Murcia.

Charmaz, Kathy (2006). Constructing Grounded Theory: A Practical Guide through Qualitative Research. Londres: Sage.

Cook-Martin, David (2013). The Scramble for Citizens: Dual Nationality and State Competition for Immigrants. Palo Alto: Stanford University Press. https://doi.org/10.11126/stanford/9780804782982.001.0001

Cook-Martin, David y Viladrich, Anahí (2009). «The Problem with Similarity: Ethnic-Affinity Migrants in Spain». Journal of Ethnic and Migration Studies, 35 (1), 151-170. https://doi.org/10.1080/13691830802489309

Délano, Alexandra y Gamlen, Alan (2014). «Comparing and Theorizing State-Diaspora relations». Political Geography, 41, 43-53. https://doi.org/10.1016/j.polgeo.2014.05.005

Farías, Ruy (2008). «Distribución espacial, inserción socioprofesional y conducta matrimonial en un estudio de caso: Los gallegos en el partido de Avellaneda, 1890-1930». En: De Cristóforis, Nadia y Fernández, Alejandro (ed.). Las migraciones españolas a la Argentina. Variaciones regionales, siglos XIX y XX. Buenos Aires: Editorial Biblos.

Feldman, Gregory (2012). The Migration Apparatus: Security, Labor, and Policymaking in the European Union. Palo Alto: Stanford University Press.

Fusaro, Melanie (2009). Les italo-argentins en Italie, 1998-2006: ‘retour aux racines’ ou nouveau départ? Paradoxes d’un mouvement migratoire contemporain. París: Editions L’Harmattan.

Gamlen, Alan (2008). «The Emigration State and the Modern Geopolitical Imagination». Political Geography, 27 (8), 840-856. https://doi.org/10.1016/j.polgeo.2008.10.004

Gil Araujo, Sandra (2010). Las argucias de la integración: políticas migratorias, construcción nacional y cuestión social. Madrid: Editorial IEPALA.

Joppke, Christian (2005). Selecting by Origin: Ethnic Migration in the Liberal State. Nueva York: Harvard University Press.

Margheritis, Ana (2015). Migration Governance across Regions: State-Diaspora Relations in the Latin America-Southern Europe Corridor. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315693897

Nascimbene, Mario (1994). Italianos hacia América: Los flujos emigratorios regionales y provinciales peninsulares con destino al nuevo mundo (1876-1978). Buenos Aires: Centro de Estudios sobre Inmigración.

Oso, Laura; Golías, Montserrat y Villares, María (2008). «Inmigrantes extranjeros y retornados en Galicia: La construcción del puente transnacional». Política y Sociedad, 45 (1), 103-117.

Ragazzi, Francesco (2014). «A Comparative Analysis of Diaspora Policies». Political Geography, 41 (1), 74-89. https://doi.org/10.1016/j.polgeo.2013.12.004

Reynolds, Tracey (2008). «Ties that Bind: Families, Social Capital and Caribbean Second-Generation Return Migration». Sussex Migration Working Paper, 46, Brigthon: University of Sussex.

Rhi-Sausi, José Luis y García, Miguel Ángel (1992). Gli argentini in Italia: Una comunità di immigrati nel paese degli avi. Bologna: Synergon.

Rovetta Cortés, Ana Irene (2016). Políticas y pertenencias ‘danzantes’: migración familiar y políticas de retorno. Madrid: Editorial IEPALA.

Saldaña, Johnny (2009). The Coding Manual for Qualitative Researchers. Nueva York: Sage.

Shore, Cris y Wright, Susan (1997). Anthropology of Policy. Londres: Taylor & Francis. https://doi.org/10.4324/9780203451038

Skrentny, John; Chan, Stephanie; Fox, Jon E. y Kim, Denis (2009). «Defining Nations in Asia and Europe: A Comparative Analysis of Ethnic Return Migration Policy». En: Tsuda, Takeyuki (ed.). Diasporic Homecomings. Stanford: Stanford University Press.

Skrbis, Zlatko (1999). Long-Distance Nationalism: Diasporas, Homelands and Identities. Brookfield: Ashgate.

Tintori, Guido (2009). Fardelli d’Italia. Conseguenze nazionali e transnazionali delle politiche di cittadinanza italiane. Roma: Carocci Editore.

Tsuda, Takeyuki (2009). Diasporic Homecomings. Stanford: Stanford University Press.

Biografia de l'autor/a

Ana Irene Rovetta Cortés, Universidad Nacional de Jujuy

Ana Irene Rovetta Cortés és becària postdoctoral del Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (Conicet) i treballa a la Universitat Nacional de Jujuy (UNJu). Té un doctorat de Ciències Socials per la Universitat de Pàdua, un màster d’Estudis Migratoris per la Universitat de Granada i una llicenciatura de Sociologia per la Universitat de Salamanca.

Publicades

2018-05-04

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.