Ciberviolència a la xarxa. Noves formes de retòrica disciplinària en contra del feminisme

Autors/ores

Resum

La ciberviolència exercida en contra de la dona està emergint com un problema global. Els creixents casos de youtuberes feministes assetjades en línia demostren que aquesta agressió augmenta quan afecta una dona que a més és feminista. En aquest treball es pretén explorar l’abast i les estratègies de la ciberviolència antifeminista present en la secció de comentaris de YouTube. Per respondre a aquest objectiu principal es parteix d’un estudi de cas: els comentaris que acompanyen el vídeo Why I’m… a feminist, publicat per la youtubera nord-americana Laci Green (2014). Sobre aquests, es fa una anàlisi de contingut qualitatiu la interpretació de la qual pren com a referència la teoria defensada per Cole (2015) i basada en el model de retòrica disciplinària de Foucault (1975). D’acord amb els resultats, l’«insult», el «sarcasme», la «imposició», el «desig de fer mal», l’«objectivació sexual», la «criminalització/difamació» i l’«amenaça» (tant general com explícitament sexual) constitueixen mecanismes de coacció aplicats sistemàticament per silenciar la dona feminista. Paral·lelament, la incomprensió del feminisme, és a dir, la defensa d’una versió errònia i estereotipada d’aquest, representa un patró comú amb un elevat potencial per promoure situacions de ciberviolència futures. La progressiva normalització de la ciberviolència contra la dona i antifeminista requereix una resposta urgent. A més de mesures de conscienciació social, una regulació més rigorosa de la xarxa serà imprescindible perquè en el món virtual predominin el respecte i l’apoderament, i no pas la violència o la discriminació.

Paraules clau

internet, ciberfeminisme, violència contra la dona, sexisme, anàlisi de contingut, estratègies discursives

Referències

Abraham, Linda; Mörn, Marie P. y Vollman, Andrea (2010). «Women on the web: How women are shaping the Internet». comScore Whitepaper, Inc. https://www.comscore.com/Insights/Presentations-and-Whitepapers/2010/Women-on-the-Web-How-Women-are-Shaping-the-Internet [Consulta: 10 abril de 2016].

Agencia de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea (2014). Violencia de género contra las mujeres: una encuesta a escala de la UE: Resumen de Conclusiones. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra-2014-vaw-survey-at-a-glance_es_0.pdf

Barlett, Jamie; Norrie, Richard; Patel, Sofia; Rumpel, Rebekka y Wibbbberley, Simon (2014). Misoginy on Twitter. Londres: DEMOS. https://www.demos.co.uk/files/MISOGYNY_ON_TWITTER.pdf

Bartow, Ann (2009). «Internet Defamation as a Profit Center: The Monetization of Online Harassment». University of New Hampshire. School of Law, 32, 384-429.

Bela-Lobedde, Desirée (2013). Ser mujer negra en España. https://www.youtube.com/watch?v=Fevqny1XMbo [Consulta: 20 de abril de 2016].

Blaque, Kat (2014). #MenimistTwitter + Antifeminism. https://www.youtube.com/watch?v=fnKYx4QFbpQ [Consulta: 20 de abril de 2016].

Blaque, Kat (2015). How do I deal with online harassment? https://www.youtube.com/watch?v=0Iw5i6HN_ZE [Consulta: 15 abril 2016].

Blaque, Kat (2016). Don’t read the Comments. https://www.youtube.com/watch?v=28muwCKT1uQ [Consulta: 20 abril 2016].

Burke Winkelman, Sloane; Oomen Early, Jody; D. Walker, Ashley; Chu, Lawrence y Yick-Flanagan, Alice (2015). «Exploring cyber harassment among women who use social media». Universal Journal of Public Health, 3 (5), 194-201. https://doi.org/10.13189/ujph.2015.030504

Buzzfeed (2015). Here’s what it’s like to be a woman on YouTube, http://everydayfeminism.com/2015/02/woman-on-youtube [Consulta: 25 abril 2016].

Cho, Ji Y. y Lee, Eun-Hee (2014). «Reducing confusion about grounded theory and qualitative content analysis: Similarities and differences». The Qualitative Report, 19 (64), 1-20. http://nsuworks.nova.edu/tqr/vol19/iss32/2

Citron, Danielle Keats (2009). «Law’s expressive value in combating cyber gender harassment». Michigan Law Review, 3 (108), 373-415. http://digitalcommons.law.umaryland.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1687&context=fac_pubs

Cole, Kirsti K. (2015). «It’s like she’s eager to be verbally abused: Twitter, trolls, and (en)gendering disciplinary rethoric». Feminist Media Studies, 15 (2), 356-358. https://doi.org/10.1080/14680777.2015.1008750

Daniels, Jessie (2009). «Rethinking cyber feminism(s): Race, gender, and embodiment». Women’s Studies Quarterly, 37 (1 y 2), 101-124. https://doi.org/10.1353/wsq.0.0158

Davis, Angela (1983). Women, Race and Class. New York: Vintage.

De Miguel, A., & Boix, M. (2003) ‘Los géneros de la red: los ciberfeminismos’, Mujeres en Red, http://www.mujeresenred.net/IMG/pdf/ciberfeminismo-demiguel-boix.pdf (Accedido 20 de abril 2016)

Ess, Charles (2014). Digital media ethics (2ª ed.). Digital Media and Society Series. Cambridge: Polity Press.

Faludi, Susan (1991). Backlash: The Undeclared War against American Women. Philadelphia: Temple University Press.

Ferreira, Carolina B. C. (2015) «Feminism on the Web: Lines and forms of action in contemporary feminist debate». Cadernos Pagu, (44), 199-228. https://doi.org/10.1590/1809-4449201500440199

Fielding, Nigel G., Lee, Raymond M. y Blank, Grant (2008). On Line Research Methods. Londres: Sage.

Filipovic, Jill (2007). «Blogging while female: How Internet misogyny parallels ‘real world’ harassment». Yale Journal of Law & Feminism, 19 (10), 295-303. http://digitalcommons.law.yale.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1268&context=yjlf

Foucault, Michel (1975). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI de España Editores, SA.

Goldberg, Michelle (20 de febrero de 2015). «Feminist writers are so besieged by online abuse that some have begun to retire». The Washington Post. https://www.washingtonpost.com/opinions/online-feminists-increasingly-ask-are-the-psychic-costs-too-much-to-bear/2015/02/19/3dc4ca6c-b7dd-11e4-a200-c008a01a6692_story.html [Consulta: 20 abril 2016].

Green, Laci (2014). Why I’m… a feminist. https://www.youtube.com/watch?v=UwJRFClybmk [Consulta: 20 de abril de 2016].

Gurumurthy, Anita y Menon, Niveditha (2009). «Violence against women via cyberspace». Economic and Political Weekly, 44 (40), 19-21.

Gutiérrez del Moral, Leonardo (2014). Curso de ciberseguridad y hacking ético 2013. Sevilla: Punto Rojo Libros.

Haraway, Donna (1991). Manifiesto Cyborg: Ciencia, tecnología y feminismo socialista a finales del siglo xx. http://www.icesi.edu.co/blogs/antro_conocimiento/files/2012/02/Haraway_MANIFIESTO-CYBORG.pdf [Consulta: 20 de abril de 2016].

Hess, Amanda (2015). «Women aren’t welcome here». The Best American Magazine Writing 2015. Columbia University Press. https://doi.org/10.7312/asme16959-004

Hill Collins, Patricia (1990). Black feminist thought. Knowledge, consciousness and the politics of empowerment. Nueva York: Routledge.

Hooks, Bell (1989). Talking back: Thinking feminist, thinking black. Boston: South End.

Hsieh, Hsiu-Fang y Shannon, Sarah E. (2005). «Three approaches to qualitative content analysis». Qualitative Health Research, 15 (9), 1277-1288. https://doi.org/10.1177/1049732305276687

IHeartMob (2016). About IHeartMob. https://iheartmob.org/pages/about [Consulta: 20 de abril de 2016].

Joiner, R., Gagin, J., Brosnan, M., Cromby, J., Gregory, H., Guiller, J., Maras, P. and Moon, A. (2012), «Gender, Internet Experience, Internet Identification and Internet Anxiety: a Ten Year Follow-Up». Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking, 15 (7). pp. 370-372.

Laci Green Youtube Sex Ed for the Internet (2018). About Laci Green Youtube sex ed for the Internet. http://www.lacigreen.tv/about [Consulta: 15 de enero de 2018].

Lazo, K. (2013). Feminism isn’t dead, it’s gone viral!, TEDxWomen, 2012, YouTube, TEDx Talks. https://www.youtube.com/watch?v=NNpUxKSmeE4 [Consulta: 20 de abril de 2016].

Marlin-Bennett, Renée y Thornton, E. Nicole (2012). «Governance within social media websites: Ruling new frontiers». Telecommunications Policy, 36, 493-501. https://doi.org/10.1016/j.telpol.2012.01.002

Marusic, Kristina (23 de febrer de 2015). «Sorry trolls, you’re not going to win the battle against social justice warriors». MTV News. https://xxxx [Consulta: 20 de abril de 2016].

Mathieu, Stephanie E. (2011). Misogyny on the web: Comparing negative reader comments made to men and women who publish political commentary online. Degree Masters of Arts, University of Missouri-Columbia. https://mospace.umsystem.edu/xmlui/bitstream/handle/10355/11494/research.pdf?sequence=3

Mayring, Philipp (2000). «Qualitative Content Analysis». Forum: Qualitative Social Research, 1 (2). https://doi.org/10.1007/978-94-017-9181-6_13

McDonald, Soraya Nadia (2014). «Gamergate’: Feminist video game critic Anita Sarkeesian cancels Utah lecture after threat». The Washington Post. https://www.washingtonpost.com/news/morning-mix/wp/2014/10/15/gamergate-feminist-video-game-critic-anita-sarkeesian-cancels-utah-lecture-after-threat-citing-police-inability-to-prevent-concealed-weapons-at-event [Consulta: 20 de abril de 2016].

Moya, Miguel y Expósito, Francisca (2001). «Nuevas formas, viejos intereses: neosexismo en varones españoles». Psicothema, 13.

Osborne, Raquel (2009) Apuntes sobre violencia de género. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Parlamento Europeo (2016). The issue of violence against women in the European Union. Directorate-General for Internal Policies, Policy Department: Citizen’s Rights and Constitutional Affairs. Bruselas: Bonewit, A. & De Santis, E. http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2016/556931/IPOL_STU(2016)556931_EN.pdf

Pedraza, William J.; Betancur, Claudia A. y Velandia, Benjamín V. (2011). «La ciberviolencia: Nuevas formas de concebir la violencia en el ciberespacio». Revista INPAHU, 7, 69-80. <> https://issuu.com/la39/docs/revista_inpahu_no_7__version_digita

Perdomo Reyes, Inmaculada (2016). «Género y tecnologías. Ciberfeminismos y Construcción de la Tecnocultura Actual». Revista Iberoamericana, 11 (31), 1-19.

Plant, Sadie (1997). Zeroes and ones: Digital women and the new technoculture. Nueva York: Doubleday.

Ramsey, Franchesca (2012). How slut shaming becomes victim blaming. https://www.youtube.com/watch?v=1l3h8fzv-BM [Consulta: 20 de abril de 2016].

Sahin, Mustafa (2012). «The relationship between the cyberbullying/cybervictmization and loneliness among adolescents». Children and Youth Services Review, 34, 834-837. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2012.01.010

Salmons, Janet (2016). Doing Qualitative Research Online. Londres: Sage.

Sánchez, María (6 de marzo de 2016). «"Qué asco das negra de mierda": el mensaje racista que según YouTube no vulnera sus propias normas». El País. http://verne.elpais.com/verne/2016/03/06/articulo/1457283952_116941.html [Consulta: 20 de abril de 2016].

Sarkeesian, Anita (4 de diciembre de 2012). TEDxWomen 2012, TEDx Talks. http://www.youtube.com/watch?v=GZAxwsg9J9Q [Consulta: 20 de abril de 2016].

Sarkeesian, Anita (2016). Feminist Freqüency Reviews. https://www.youtube.com/playlist?list=PLn4ob_5_ttEZcooN5ySdrYXxQnYp0uh1U [Consulta: 20 de abril de 2016].

Statista (2016a). Average monthly social media user engagement as of June 2015, by region and gender (in hours). http://www.statista.com/statistics/214698/average-hours-per-visitor-on-social-networking-by-region [Consulta: 10 de abril de 2016].

Statista (2016b). Gender distribution of active social media users worldwide as of 1st quarter 2013, by platform. http://www.statista.com/statistics/274828/gender-distribution-of-active-social-media-users-worldwide-by-platform [Consulta: 10 de abril de 2016].

Take Back The Tech (2016). About Take Back The Tech. https://www.takebackthetech.net/mapit/page/index/2 [Consulta: 25 de abril de 2016].

Taub, A. (2014). «The sexual threats against Emma Watson are an attack on every woman», VOX Violence against Women. http://www.vox.com/2014/9/23/6832243/the-sexual-threats-against-emma-watson-are-an-attack-on-women [Consulta: 20 de abril 2016].

Time (16 de marzo de 2016). The 30 most influential people on the Internet. http://time.com/4258291/30-most-influential-people-on-the-internet-2016/ [Consulta: 15 de abril de 2016].

True, Jacqui (2012). From domestic violence to war crimes. The political economy of violence against women. University Press Scholarship Online: Oxford Scholarship Online.

https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199755929.003.0001

United Nations Broadband Commission for Digital Development Working Group on Broadband and Gender (2015). Cyber violence against women and girls: A world – wide wake up call. United Nations Entity for Gender Equality and the Empowerment of Women (UN Women), United Nations Development Programme (UNDP).

Valcárcel, Amelia (2013). Feminismo en el mundo global. Valencia: Cátedra.

Wajcman, Judy (2006). El tecnofeminismo. Madrid: Cátedra.

Watanabe, Marina (2014). But what about the men? [En línea]. https://www.youtube.com/watch?v=gQ_vUkkWfsA [Consulta: 25 de abril de 2016].

Watanabe, Marina (2015a). Why I delete comments. [En línea]. https://www.youtube.com/watch?v=360jOMd_h30&list=PLfyCXMlxeWkgPOs4ZubIbxf_6HYv0ZQ9F&index=18 [Consulta: 20 de abril de 2016].

Watanabe, Marina (2015b). A feminist responds to online misoginy. [En línea]. https://www.youtube.com/watch?v=CbbbF5pACsk [Consulta: 25 de abril de 2016].

West, Jessica (2014). Cyber-Violence against women. Vancouver: Battered Women’s Support Services. [En línea]. http://www.bwss.org/wp-content/uploads/2014/05/CyberVAWReportJessicaWest.pdf

Zoonen, Liesbet van (2002). «Gendering the Internet: Claims, controversies and cultures». European Journal of Communication, 17 (1), 5-23.

Biografies de l'autor/a

Inés Crosas Remón, Universitat Pompeu Fabra

Graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració i màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat (Universitat Pompeu Fabra). Col·labora com a investigadora en el Departament de Comunicació de la UPF. Els seus principals interessos acadèmics combinen els drets humans, la comunicació intercultural i els estudis de gènere.

Pilar Medina-Bravo, Universitat Pompeu Fabra

Doctora en Psicologia (UB) i professora de la Facultat de Comunicació (Universitat Pompeu Fabra), especialitzada en la perspectiva de gènere i en la comunicació intercultural. Investigadora del grup Critical Communication i del Centre d’Estudis de Gènere de la UPF. Ha publicat articles en diferents revistes científiques indexades.

Publicades

2018-10-16

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.