Mobilitat social de famílies gallegues a Buenos Aires pertanyents a l’últim corrent migratori: estratègies i trajectòries

Autors/ores

Resum

La migració gallega va constituir el grup etnicoregional més nombrós de la immigració d’ultramar a l’Argentina, fins al punt que Buenos Aires va ser considerada «capital de la cinquena província gallega». Si bé existeix una àmplia producció científica sobre aquesta migració, la mobilitat social d’aquest grup etnicoregional ha estat menys abordada. L’objectiu de l’article és analitzar pautes i estratègies de mobilitat social (intra i intergeneracionals) desplegades per famílies migrants gallegues d’origen de classe popular, pertanyents a l’últim corrent migratori que va arribar a l’Argentina entre 1940 i 1960, i identificar les oportunitats i els obstacles que van trobar les famílies en les seves trajectòries de classe. Per abordar aquest objectiu, s’utilitza una perspectiva teòrica que proposa articular les estratègies de mobilitat espacial y mobilitat social analitzant, amb un enfocament de gènere i intergeneracional, la posició de classe de diversos membres de la família. Aquest enfocament posa en relleu la importància de considerar múltiples factors, més enllà de l’educació i l’ocupació, en l’anàlisi de les trajectòries de classe. El disseny metodològic combina l’anàlisi estadística d’enquestes sobre mobilitat social intergeneracional i 34 entrevistes biogràfiques dutes a terme a Buenos Aires amb membres de famílies migrants. L’estudi explica com un entramat complex d’estratègies articulades, influïdes per un projecte migratori d’assentament, contribueix a comprendre millor les trajectòries de classe de les famílies d’origen gallec a Buenos Aires: processos de mobilitat social ascendent de llarga i curta distància esglaonats, basats en l’encadenament d’esforços i l’acumulació de recursos entre generacions.

Paraules clau

mobilitat social, migrants gallecs, Buenos Aires, estratègies familiars, trajectòries de classe, gènere, entrevistes biogràfiques

Referències

Bertaux, Daniel y Thompson, Paul (1997). Pathways to social class. A qualitative approach to social mobility. Oxford: Clarendon Press.

Bertrand, Jean-René (1999). «La emigración gallega, ¿sistema original?». SEMATA, Ciencias Sociais e Humanidades, 11, 439-455. <https://minerva.usc.es/xmlui/handle/10347/4673>.

Bourdieu, Pierre (2011). Las estrategias de la reproducción social. Buenos Aires: Siglo XXI.

Bourdieu, Pierre y Wacquant, Loic (1986). Respuestas para una antropología reflexiva. México DF: Grijalbo.

Cagiao Vila, Pilar (1997). Muller e emigración. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia.

Cassain, Laura (2018). Volver. Trayectorias migratórias y processos de retorno de España a Argentina. Tesis doctoral dirigida por Elena Casado y Lorenzo Cachón. Universidad Complutense de Madrid.

Chiswick, Barry; Yew, Lee y Miller, Paul (2005). «A longitudinal analysis of immigrant occupational mobility: A test of the immigrant assimilation hypothesis». International Migration Review, 39 (2), 332-353. <https://doi.org/10.1111/j.1747-7379.2005.tb00269.x>.

Cristóforis, Nadia de (2007). «Argentina como destino de la emigración gallega luego de la Segunda Guerra Mundial». En Farías, Ruy (comp.). Buenos Aires gallega. Inmigración, pasado y presente. Buenos Aires: Comisión para la Preservación del Patrimonio Cultural de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires.

Cristóforis, Nadia de (2010). Bajo la Cruz del Sur: Gallegos y asturianos en Buenos Aires (1820-1870). La Coruña: Fundación Pedro Barrié de la Maza.

Cuin, Charles Henry (1993). Les sociologues et la mobilité sociale. París: PUF.

Dalle, Pablo (2013). «Movilidad social ascendente de familias migrantes de origen de clase popular en el Gran Buenos Aires». Trabajo y Sociedad, 21, 373, 401. <http://hdl.handle.net/11336/15713>.

Dalle, Pablo (2016). Movilidad social desde las clases populares. Un estudio sociológico en el Area Metropolitana de Buenos Aires (1960-2013). Buenos Aires: CLACSO/ Instituto de Investigaciones Gino Germani-UBA / CICCUS.

Devoto, Fernando (2003). Historia de la inmigración en la Argentina. Buenos Aires: Sudamericana.

Farías, Ruy (2012). «Revisitando la conducta matrimonial de los inmigrantes: el caso de los españoles en el Partido de Barracas al Sud / Avellaneda (1890-1930)». En: Cancino, Hugo; Mora, V. Rogelio de la; Medeiros de Menezes, Lenà y Benito Moya, Silvano G. A. (eds.). Miradas desde la Historia social y la Historia intelectual. América Latina en sus culturas: de los procesos independentistas a la globalización. Córdoba: Centro de Estudios Históricos Prof. Carlos S. A. Segreti / Universidad Católica de Córdoba / Universidad Veracruzana, 225-49. <http://www.ucc.edu.ar/portalucc/archivos/File/Filosofia/2013/libro-virtual-Miradas-completo.pdf>.

Farías, Ruy (2016). «Migraciones y exilios gallegos en la Argentina (siglos XVIII-XXI): algunos comentarios a la bibliografía sobre el tema». En: Lojo, M. R. (ed.). Galicia en la Argentina: una identidad transatlántica. Olivar, 17 (25), e008. <https://www.olivar.fahce.unlp.edu.ar/article/view/OLIe008>.

Germani, Gino (1963). «La movilidad social en Argentina». En: Lipset, S. y Bendix, R. (eds.). Movilidad social en la sociedad industrial. Buenos Aires: EUDEBA.

Germani, Gino (1966). Política y sociedad en una época de transición Buenos Aires: Paidós.

Golías Pérez, Montserrat (2017). Los herederos de la ciudadanía. Nuevos españoles a través de la ley de la memoria histórica en Cuba y Argentina. Madrid: Icaria Editorial.

Jiménez Zunino, C. (2011). Desclasamiento y reconversiones en las trayectorias de los migrantes argentinos de clases medias. Tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid. <https://www.tdx.cat/handle/10803/517214>.

Laíz Moreira, Sofía (2014). Moviendo ficha: jóvenes migrantes, estrategias y trayectorias familiares de movilidad social intergeneracional en las migraciones argentinas y marroquíes a Galicia. Tesis doctoral dirigida por Laura Oso y Natalia Ribas-Matéos, Universidade da Coruña. <http://ruc.udc.es/dspace/bitstream/handle/2183/14186/LaizMoreira_Sofia_TD_2014.pdf?sequence=4>.

Lojo, María Rosa; Guidotti de Sánchez, M. y Farías, Ruy (2008). Los ‘gallegos’ en el imaginario argentino. Literatura, sainete, prensa. La Coruña / Vigo: Fundación Pedro Barrié de la Maza.

Moya, José C. (2004). Primos y extranjeros. La inmigración española en Buenos Aires. 1850-1930. Buenos Aires: Emecé.

Núñez Seixas, Xosé Manoel (2007). «Galicia e Arxentina, Galicia na Arxentina». En: Cagiao Vila, Pilar y Núñez Seixas, Xosé Manoel. Os galegos de ultramar. II. Galicia e o Río da Prata, 11-152. La Coruña: Arrecife Edicións Galegas,

Núñez Seixas, Xosé Manuel y Farías, Ruy (2010). «Las autobiografías de los inmigrantes gallegos en la Argentina (1860-2000): testimonio, ficción y experiencia». Migraciones y Exilios (11), 57-80. <https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3616978.pdf>.

Orden, María Liliana da (2005). Inmigración española, familia y movilidad social en la Argentina moderna. Una mirada desde Mar del Plata (1890-1930). Buenos Aires: Biblos.

Oso, Laura (2004). Españolas en París. Estrategias de ahorro y consumo en las migraciones internacionales. Barcelona: Bellaterra.

Oso, Laura (dir. 2015-2019). Género, movilidades cruzadas y dinámicas transnacionales. Proyecto financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad (FEM2015-67164-R).

Oso Casas, Laura; Golías Pérez, M. y Villares Varela, M. (2008). «Inmigrantes extranjeros y retornados en Galicia: la construcción del puente transnacional». Política y Sociedad, 45 (1). <http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/23265>.

Oso Casas, Laura; Golías Pérez, M. y Villares Varela, M. (2007). Los colectivos migrantes ante el proceso de emprendimiento en Galicia. La Coruña: Servizo de Publicacións, Universidade da Coruña. <http://emigracion.xunta.gal/es/conociendo-galicia/aprende/publicacion/colectivos-migrantes-ante-proceso-emprendimiento-galicia>.

Oso, Laura y Suárez-Grimalt, L. (2017). «Towards a theoretical model for the study of productive and reproductive strategies in transnational families: Latin American migration and social mobility in Spain». Journal of Family Studies. <https://doi.org/10.1080/13229400.2017.1374202>.

Oso, Laura; Sáiz-López, A. y Cortés A. (2017). «Presentación del monográfico. Movilidades cruzadas en un contexto de crisis: Una propuesta teórica para el estudio de la movilidad geográfica y social, con un enfoque de género, transnacional e intergeneracional». Revista Española de Sociología, 26 (3), septiembre. <https://doi.org/10.22325/fes/res.2017.24>.

Pérez-Prado, Antonio (2007 [1973]). Los gallegos y Buenos Aires. Buenos Aires: Corregidor.

Soutelo Vázquez, Raúl (2006). «Proyectos migratorios, itinerarios laborales y redes microsociales de los emigrantes en su correspondencia familiar dos gallegos en Buenos Aires (1950-1966)». Migraciones & Exilios: Cuadernos de la Asociación para el estudio de los exilios y migraciones ibéricos contemporáneos (ejemplar dedicado a Alemania, país de acogida de la emigración española), 115-136.

Torre, Juan Carlos (2010). «Transformaciones de la sociedad argentina». En: Russel, R. (ed.). Argentina 1910-2010. Balance del siglo. Buenos Aires: Taurus.

Vázquez González, Alexandre (2011). «Algunhas precisións cuantitativas sobre la última vaga emigratoria galego-arxentina». En: Cristóforis, Nadia de (coord.). Baixo o signo do franquismo: emigrantes e exiliados galegos na Arxentina, («Diáspora»). 1ª edición, 31-57. Santiago de Compostela: Sotelo Blanco Edicións.

Villares, Ramón y Fernández, Marcelino (1996). Historia da emigración galega a América. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia.

Waldinger, R.; Aldrich, H. y Ward, R. (1990). «Opportunities, group characteristics and strategies». En: Waldinger, R. et al. Ethnic entrepreneurs. Immigrant business in industrial societies, 13-48. Londres: Sage Publications.

Biografia de l'autor/a

Laura Oso, Facultat de Sociologia, Universitat de la Corunya

Laura Oso és doctora en Sociologia per la Universitat París – Sorbona (2002) i per la Universitat de la Corunya (1997). En l’actualitat és professora titular d’universitat a la Facultat de Sociologia de la Universitat de la Corunya, on exerceix la seva feina docent i investigadora des de 1995. Ha estat consultora per a diversos organismes internacionals (OCDE, Unió Europea, UNESCO). El seu treball de recerca s’ha orientat fonamentalment a l’estudi de la immigració a Espanya i en concret de la immigració femenina i de la inserció de la població immigrant en el mercat de treball (servei domèstic, prostitució, empresariat ètnic).

Publicades

18-12-2018

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.