La segmentació del mercat de treball: la condició econòmica dels professionals autònoms a Itàlia i l’Argentina
Resum
L’article se centra en les condicions dels treballadors autònoms professionals en els mercats laborals europeus i llatinoamericans, l’augment dels quals està vinculat al desenvolupament de l’economia de serveis. Fent una crítica a la tradicional teoria de segmentació, aquest grup de treballadors independents altament qualificats, expressió de la classe mitjana alta i del treball postindustrial, es pot considerar a mig camí entre el mercat i la jerarquia, entre la internalització de recursos humans i la subcontractació. Considerant les desigualtats socials, la pregunta de l’investigador és si les condicions dels professionals independents (és a dir, «autònoms sense empleats» i «professionals per compte propi», caracteritzats per nivells d’educació més alts i que treballen en els sectors de serveis avançats) són comparables amb les dels empleats (a Itàlia i l’Argentina). L’article investiga l’ingrés laboral (com a variable dependent) per avaluar com això canvia considerant l’ocupació (autònom o empleat) i les característiques sociodemogràfiques (com a variables independents). La comparació dels ingressos es va fer utilitzant dues bases de dades: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) per a l’Argentina i ITA-SILC per a Itàlia. Malgrat els problemes de comparació en la classificació de les ocupacions, l’anàlisi destaca les diferències entre tots dos països, vinculades a una expansió dissímil de l’economia de serveis, els serveis professionals i la subcontractació de competències altament qualificades. A més, en condicions de grans desigualtats d’ingressos en l’autoocupació, els professionals graduats independents a l’Argentina sembla que econòmicament se’n surten més bé, mentre que a Itàlia mostren menors ingressos que altres ocupacions, la qual cosa suggereix un impacte desigual en el mercat laboral de l’educació superior en tots dos països.Paraules clau
segmentació del mercat de treball, autoocupació, professionals per compte propi, Itàlia, ArgentinaReferències
Bologna, S. (2007). “Dieci tesi sul lavoro autonomo”. In: Bologna, S. and Fumagalli, A. (eds.). Il lavoro autonomo di seconda generazione. Milan: Feltrinelli, 13-42.
Borghi, Paolo, Mori, A. and Semenza, Renata (2018). “Self-employed professionals in the European labour market: A comparison between Italy, Germany and the UK”. Transfer. European Review of Labour and Research, 4, 1-15. https://doi.org/10.1177/1024258918761564
Cetrangolo, Oscscar, Goldscschmit, Ariela, Gomez Sabaini, Juan Carlos and Moran, Dalmiro. Monotributo en América Latina. Los casos de Argentina, Brasil y Uruguay. Lima: OIT, Oficina Regional para América Latina y el Caribe.
Di Nunzio, D. and Toscscano, E. (2015). Vita da professionisti. Rapporto di Ricerca. Associazione Bruno Trentin.
Doeringer, P. and Piore, M. (1971). Internal labor markets and manpower analysis. Lexington, MA: Heath. https://doi.org/10.2307/2521766
ECLAC (2010). Estudio Economico de America Latina y el Caribe, 2009-2010. Santiago de Chile. https://doi.org/10.18356/e0e7513c-es
ECLAC (2016). Economic Survey of Latin America and the Caribbean. Santiago de Chile.
Edwards, R., Reich, M. and Gordon, D. (eds.) (1975). Labor Market Segmentation. Lexington, D.C.: Heath. https://doi.org/10.1177/003232927600600410
ISTAT (2014). Labour Force Survey
ISTAT (2014). ITA-SILC, Italian statistics on Income and Living Conditions.
I-Wire (2016). Independent Workers and Industrial Relations in Europe. Agreement n°: VS/2016/0149.
Lépore, E. and Schleser, D. (2006). “La heterogeneidad del cuentapropismo en la Argentina actual. Una propuesta de análisis y clasificación”. Trabajo, ocupacìon y empleo, 4, 193-226.
Maurizio, Roxana (2013). “Labor Market and Income Distribution in Latin America in Times of Economic Growth: Advances and Shortcomings”. Paper presented at IARIW-IBGE conference, Rio de Janeiro, Brazil, September. https://doi.org/10.2139/ssrn.2241049
Melguizo, A. and Perea, J. (2016). “Mind the skills gap! Regional and industrial patterns in emerging economies”. OECD Working paper n. 329. https://doi.org/10.1787/5jm5hkp7v145-en
Ministry of Labour, Employment and Social Security of Argentina (2017). Seguridad social para los trabajadores independientes en Argentina: diseño, cobertura y financiamiento. Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social. Oficina de País de la OIT para Argentina.
Ocampo, J. (2014). “Latin American Structuralism and Production Development Strategies”. In: Salazar-Xirinachs, J.M., Nuber, I. and Kozul Wright, R. (eds.). Transforming Economies. Making Industrial Policy Work for Growth, Jobs and Development. Geneva: ILO, 41-60. https://doi.org/10.1111/j.1564-913x.2014.00213.x
OECD (2012). Latin America Economic Outlook 2013: SME Structural Policies for Structural Change. Paris: OECD Publishing. http://dx.doi.org/10.1787/leo-2013-2-en
OECD (2016). Latin American Economic Outlook 2017: Youth, Skills and Entrepreneurship. Paris: OECD Publishing. http://dx.doi.org/10.1787/leo-2017-en
Perry, G.E., Maloney, W.F., Arias, O.S. and Fajnzylber, P. (2007). Informality: Exit and Exclusion. Washington, D.C.: The World Bank. https://doi.org/10.1017/s1474747209004168
Pinto, A. (1976). “Naturaleza e Implicaciones de la heterogeneidad structural de America Latina”. El trimestre economico, 37 (145). Mexico D.F.: Fondo de cultura economica
Poblete, L. and Del Bono, A. (2013). “Presentación, Dossier Tercerización y Subcontratación Laboral”. Papeles de Trabajo, 7 (12), 14-18.
Ranci, C. (ed.) (2012). Partite Iva: il lavoro autonomo nella crisi italiana. Bologna: il Mulino
Rapelli, S. (2012). European I-Pros: A study. UK: Professional Contractors Group (PCG).
Rodrik, D. (2016). “Premature Deindustrialization”. Journal of Economic Growth, 21 (1), 1-33. https://doi.org/10.1007/s10887-015-9122-3
Rubery, J. (1978). “Structured labour markets, worker organisation and low pay”. Cambridge Journal of Economics, 2 (1), 17-36. https://doi.org/10.1093/oxfordjournals.cje.a035375
Sainz, J. (2005). “Exclusion and Employability: The New Labor Dynamics in Latin America”. In: Wood, C. and Roberts, B. (eds.). Rethinking development in Latin America. Pennsylvania State University Press, 205-222.
Salvia, A. and Chavez-Molina, E. (2013). Sombras de una marginalidad fragmentada. Buenos Aires: Mino y Davila.
Sarti, S. and Esp inola, S. R. (2018). “Health inequalities in Argentina and Italy: A comparative analysis of the relation between socio-economic and perceived health conditions”. Research in Social Stratification and Mobility, 55, 89-98. https://doi.org/10.1016/j.rssm.2018.04.004
Schneider, B.R. and Karcher, S. (2010). “Complementarities and continuities in the political economy of labour markets in Latin America”. Socio-Economic Review, 8 (4), 623-651. https://doi.org/10.1093/ser/mwq022
Semenza, R., Mori, A. and Borghi, P. (2017). “Alla ricerca di cittadinanza: il lavoro autonomo professionale in Italia, Germania e Regno Unito”. Quaderni di Rassegna Sindacale, 1, 41-59.
Smith, W. C., Gomez-Mera, L. and Gómez-Mera, L. (eds.) (2010). Market, State, and Society in Contemporary Latin America (Vol. 2). Malden, MA: John Wiley & Sons.
Stier, H. and Yaish, M. (2014). “Occupational segregation and gender inequality in job quality: A multi-level approach”. Work, Employment and Society, 28 (2), 225-246. https://doi.org/10.1177/0950017013510758
Tuman, J.P. (2000). “Labour markets and economic reform in Latin America: A review of recent research”. Latin American Research Review, 35 (3), 173-187.
Wilkinson, F. (ed.) (2013). The Dynamics of Labour Market Segmentation. London: Academic Press.
Wooldridge, J.M. (2015). Introductory Econometrics: A Modern Approach. Boston, MA: Nelson Education.
World Bank (2012). The Labor Market Story Behind Latin America’s Transformation. World Bank Publications.
Yeyati, E. and Pienknagura, S. (2014a). “Wage compression and the decline in inequality in Latin America: Good or bad?” Vox CEPR Policy Portal.
Yeyati, E. and Pienknagura, S. (2014b). “Who’s afraid of tertiarisation? Vox CEPR Policy Portal.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Renata Semenza

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.