La transició a la universitat des del batxillerat i des del CFGS. La importància dels factors socioeconòmics
Resum
El moment de transició de l’educació postobligatòria a l’educació superior és un procés de decisió que acumula les desigualtats que s’han anat produint en cruïlles anteriors del sistema, com també els efectes que el rendiment acadèmic exerceix al llarg dels estudis. Davant d’aquestes evidències, l’abast de l’expansió educativa en termes de l’educació superior, paral·lelament al disseny de diferents itineraris que permeten un accés sense quotes a la universitat, concretament per als estudiants procedents de cicles formatius de grau superior, planteja noves preguntes sobre la persistència o no d’aquesta desigualtat d’oportunitats educatives.Per intentar respondre a aquesta qüestió, l’article analitza el fet de transitar a la universitat diferenciant entre els estudiants que tenen el títol de batxillerat i els que obtenen el de cicle formatiu de grau superior (CFGS). Mitjançant l’Enquesta a la Joventut de Catalunya s’elaboren taules de contingència i una regressió logística binària per comprovar la probabilitat d’èxit (anar a la universitat) en tots dos col·lectius, d’acord amb diferents variables proposades per al model.
Els resultats mostren una incidència rellevant de les notes per als estudiants d’orígens socials més baixos. En canvi, més que una opció, per als joves pertanyents a famílies amb més recursos socioeconòmics anar a la universitat és la seva trajectòria natural, independentment de les notes (efecte compensació). També es detecten clares diferències entre els alumnes de batxillerat, que transiten a la universitat en proporcions elevades, i els de CFGS, que ho fan en proporcions menors.
Paraules clau
itinerari educatiu, desigualtat social, efectes secundaris, nivell educatiu familiar, ocupació, notesReferències
Becker, R. y Hecken, A. E. (2009). «Why are working-class children diverted from universities? –an empirical assessment of the diversion thesis». European Sociological Review, 25 (2), 233-250. https://doi.org/10.1093/esr/jcn039
Bernardi, F. (2012). «Unequal Transitions: Selection Bias and the Compensatory Effect of Social Background in Educational Careers». Research in Social Stratification and Mobility, 30 (2), 159-174. https://doi.org/10.1016/j.rssm.2011.05.005
Bernardi, F. y Cebolla, H. (2014). «Clase social de origen y rendimiento escolar como predictores de las trayectorias educativas». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 146, 3-22. https://doi.org/10.5477/cis/reis.146.3
Bernardi, F. y Requena, M. (2010). «Desigualdad y puntos de inflexión educativos: El caso de la educación post-obligatoria en España». Revista de Educación – MEC, número extraordinario.
Boliver, V. (2013). «How fair is access to more prestigious UK Universities?». British Journal of Sociology, 64 (2), 344-364. https://doi.org/10.1111/1468-4446.12021
Boudon, R. (1973). L’inégalité des chances: La mobilité sociale dans les sociétés industrielles. París: Armand Colin.
Boudon, R. (1974). Education, opportunity, and social inequality: Changing prospects in western society. New York: John Wiley & Sons Inc.
Breen, R. y Goldthorpe, J. H. (1997). «Explaining Educational Differentials: Towards a Formal Rational Action Theory». Rationality and Society, 9, 275-305. https://doi.org/10.1177/104346397009003002
Breen, R.; Ruud, L.; Walter, M. y Pollak, R. (2009). «Nonpersistent Inequality in Educational Attainment: Evidence from Eight European Countries». American Journal of Sociology, 114, 1475-1521. https://doi.org/10.1086/595951
Calero, J.; Choi, A. y Waisgrais, S. (2010). «Determinantes del riesgo de fracaso escolar en España: Una aproximación a través de un análisis logístico multinivel aplicado a PISA-2006». Revista de Educación, número extraordinario, 225-256.
Carabaña Morales, J. y Fuente Blanco, G. de la (2016). «Facultad por Facultad: Origen familiar y empleo de los licenciados en CCSS y Humanidades de la UCM en el año 2003». Revista Complutense de Educación, 27 (3), 983-1001. https://doi.org/10.5209/rev_rced.2016.v27.n3.47136
Carabaña, J. (2008). Las diferencias entre regiones y países en las pruebas PISA. Madrid: Colegio Libre de Eméritos. [Publicación electrónica]
Carabaña, J. (2015). «La Universidad: Las desigualdades». En: Torres, C. (ed.). España 2015: Situación social. Madrid: CIS, 565-570.
Erikson, R. y Jonsson, J. O. (1996). Can education be equalized?: The Swedish case in comparative perspective. Boulder, Colorado: Westview Press.
Fernández Mellizo-Soto, M. (2015). «Continuidad o cambio en la desigualdad de oportunidades educativas: Evidencia internacional y teorías». Revista Española de Sociología, 23, 151-164.
Gil Izquierdo, M.; Pablos Escobar, L. de y Martínez Torres, M. (2010). «Los determinantes socioeconómicos de la demanda de educación superior en España y la movilidad educativa intergeneracional». Hacienda Pública Española, 193, 75-108.
Hatcher, R. (1998). «Class Differentiation in Education: Rational choices?». British Journal of Sociology of Education, 19, 5-24. https://doi.org/10.1080/0142569980190101
Hillmert, S. y Jacob, M. (2002). «Social inequality in Higher Education: Is vocational training a pathway leading to or away from university?». European Sociological Review, 19 (3), 319-334. https://doi.org/10.1093/esr/19.3.319
Jackson, M. (ed.) (2013). Determined to Succeed?: Perfomance versus Choice in educational Attainment. California: Standford University Press.
Marqués-Perales, I. y Gil-Hernández, C. J. (2015). «Origen social y sobreeducación en los universitarios españoles: ¿Es meritocrático el acceso a la clase de servicio?». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 150, 89-112. https://doi.org/10.5477/cis/reis.150.89
Martínez García, J. S. (2004). «Distintas aproximaciones a la elección racional». Revista Internacional de Sociología, 37, 139-173. https://doi.org/10.3989/ris.2004.i37.239
Mayer, K.U.; Müller, W. y Pollak, R. (2007). «Germany: Institutional change and inequalities of access in higher education». En: Shavit, Y. (ed.). Stratification in higher education: A comparative study. Stanford, CA: Stanford University Press, 240-265.
OCDE (2013). Panorama de la Educación 2013: España. Nota País.
Raftery, A. E. y Hout, M. (1993). «Maximally Maintained Inequality: Expansion, Reform, and Opportunity in Irish Education, 1921-75». Sociology of Education, 66, 41-62. https://doi.org/10.2307/2112784
Real Decreto 558/2010, de 7 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 1892/2008, de 14 de noviembre, por el que se regulan las condiciones para el acceso a las enseñanzas universitarias oficiales de grado y los procedimientos de adminisión a las universidades públicas españolas.
Shavit, Y. y Blossfeld, H.-P. (eds.) (1993). Persistent Inequality: Changing Educational Attainment in Thirteen Countries. Boulder, Colorado: Westview Press.
Sintes, E. (coord.) (2016). Via universitària: Ser estudiant universitari avui. Informe General. Barcelona: Fundació Jaume Bofill i Xarxa Vives d’Universitats.
Torrents, D. (2015). «Trayectorias juveniles y factores de la demanda de educación universitaria española para el año 2009», Papers Revista de Sociologia, 100 (1), 131–149. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers.623 .
Torrents, D. (2016). «La autopercepción de las capacidades: Origen social y elecciones educativas». Revista de la Asociación de Sociología de la Educación (RASE), 9 (1), 78-93.
Triventi, M. (2013). «Stratification in higher education and its relationship with social inequality: A comparative study of 11 European countries». European Sociological Review, 29 (3), 489-502. https://doi.org/10.1093/esr/jcr092
Troiano, H.; Torrents, D.; Sánchez-Gelabert, A. y Daza, L. (2017). «Evolución del acceso a la universidad y de la elección de titulación universitaria entre la población joven en Cataluña». Cuadernos de Relaciones Laborales, 35 (2), 281-303. https://doi.org/10.5209/crla.56775
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2019 Lidia Daza Pérez, Helena Troiano, Marina Elias Andreu
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
