Una reflexió sobre les presons privades: pragmatisme o ideologia?

Autors/ores

Resum

Aquest text pertany a una taula rodona que ofereix un debat amb James B. Jacobs, autor del clàssic de la sociologia de les presons Stateville: The penitentiary in mass society, sobre la vigència de la seva obra quaranta anys després. Aquest comentari presenta una reflexió sobre les raons que han pogut portar al sorgiment de les presons privades, confrontant arguments que en defensen el sorgiment per raons pragmàtiques amb uns altres que les situen com a producte de l'expansió cap al càstig de la ideologia neoliberal. Finalment, es fa una breu reflexió sobre la possibilitat que en el futur aquest tipus d'institucions arribin al context espanyol.

Paraules clau

presó, càstig, neoliberalisme, pragmatisme, ideologia

Referències

Almeda, Elisabet (2005). «Women’s imprisonment in Spain». Punishment & Society, 7, (2), 183-199. https://doi.org/10.1177/1462474505050442

Almeda, Elisabet; Di Nella, Dino; Navarro, Carmen (2011). «Mujeres, cárceles y drogas: datos y reflexiones». Oñati Socio-Legal Series, 2 (6), 122-45.

Burkhardt, Brett. C. (2017). «Who is in private prisons? Demographic profiles of prisoners and workers in American private prisons». International Journal of Law, Crime and Justice, 51, 24-33. https://doi.org/10.1016/j.ijlcj.2017.04.004

Camp, Scott D. y Gaes, Gerald G. (2002). «Growth and quality of US private prisons: Evidence from a national survey». Criminology & Public Policy, 1 (3), 427-450. https://doi.org/10.1111/j.1745-9133.2002.tb00102.x

Cid, José (2008). «El incremento de la población reclusa en España entre 1996-2006: Diagnóstico y remedios». Revista Española de Investigación Criminológica, 6, 1-31.

Cid, José y Larrauri, Elena (2009). «Development of crime, social change, mass media, crime policy, sanctioning practice and their impact on prison population rates». Sistema Penal & Violência, Porto Alegre, 1 (1), 1-21.

Cid, José e Ibàñez, Aina. (2018). «Prisoner resettlement in Spain – Good practices for early-released prisoners and prisoners lost in transition that fully serve their sentence». En: Frieder Dünkel, Ineke Pruin, Anette Storgaard y Jonas Weber (eds.). Prisoner Resettlement in Europe. Routledge.

Díez Ripollés, José Luis (2006a). «Algunos rasgos de la delincuencia en España a comienzos del siglo xxi». Revista Española de Investigación Criminológica, 4, 1-19.

Díez Ripollés, José Luis (2006b). «La evolución del sistema de penas en España: 1975-2003». Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 8 (7), 1-25.

Garland, David (2001). The culture of control. Crime and social order in contemporary society. Oxford: Oxford University Press.

González Sánchez, Ignacio (2011). «Aumento de presos y Código Penal: una explicación insuficiente». Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 13 (4).

González Sánchez, Ignacio (2015). «Neoliberalismo y expansión del sistema penal: apuntes sobre una relación no anunciada». Encrucijadas-Revista Crítica de Ciencias Sociales, 9.

Ibàñez, Aina y Pedrosa, Albert (2018). «Cárcel y familiarismo: ¿Usamos a las familias como agencias de reinserción?». Encrucijadas-Revista Crítica de Ciencias Sociales, 16.

Jacobs, James B. (1977). Stateville. The Penitentiary in Mass Society. Londres: The University of Chicago Press.

Jacobs, James B. (2018). «Author meets critics: Stateville Revisited». III Conferencia Internacional del Máster en Criminología y Ejecución Penal Barcelona, 11 de mayo.

Jones, Trevor y Newburn, Tim (2005). «Comparative Criminal Justice Policy-Making in the United States and the United Kingdom: The Case of Private Prisons». British Journal of Criminology, 45 (1), 58-80. https://doi.org/10.1093/bjc/azh067

Lacey, Nicola (2010). «Differentiating among penal states». The British Journal of Sociology, 61 (4), 778-94. https://doi.org/10.1111/j.1468-4446.2010.01341.x

Mason, Cody. (2013). International growth trends in prison privatization. Washington, DC: Sentencing Reform Project.

Mclean, Clare y Liebling, Alison (2008). «Prison staff in the public and private sector». En: Jamie Bennett, Ben Crewe y Azrini Wahidin (eds.). Understanding prison staff. Londres: Willan, 92-114.

Moreno, Luis (2001). «La “vía media” española del modelo de bienestar mediterráneo». Papers. Revista de Sociologia, 63, 67-82. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v63n0.1207

Pedrosa, Albert (2018). «¿Discrimina el Código Penal español a las mujeres?». Revista Española de Investigación Criminológica, 16, 1-22.

Perrone, Dina y Pratt, Travis C. (2003). «Comparing the quality of confinement and cost-effectiveness of public versus private prisons: What we know, why we do not know more, and where to go from here». The Prison Journal, 83 (3), 301-22. https://doi.org/10.1177/0032885503256329

Pratt, Travis C. y Maahs, Jeff (1999). «Are private prisons more cost-effective than public prisons? A meta-analysis of evaluation research studies». Crime & Delinquency, 45 (3), 358-71. https://doi.org/10.1177/0011128799045003004

Sykes, Gresham M. (1958). The society of captives: A study of a maximum security prison. Princeton: Princeton University Press.

Biografia de l'autor/a

Albert Pedrosa, Universitat Autònoma de Barcelona

Albert Pedrosa és graduat en Criminologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Criminologia i Execució Penal per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment està vinculat al grup de recerca Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció de la Universitat Autònoma de Barcelona com a investigador predoctoral (Beca FPI 2015). Els seus temes d'interès són l'estudi de l'ús de la presó, la situació de les famílies de persones empresonades i el control penal sobre les dones.

Publicades

2019-04-29

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.