L’heterogeneïtat de l’abandó educatiu en les transicions postobligatòries. Itineraris i subjectivitat de l’experiència escolar
Resum
L’article explora l’abandó educatiu en les transicions postobligatòries des d’una perspectiva metodològica longitudinal, amb l’objectiu d’identificar i dimensionar l’heterogeneïtat de perfils d’alumnat i d’itineraris conduents a l’abandó educatiu. Per tal d’explorar l’heterogeneïtat dels perfils de l’alumnat que abandona, s’ha procedit a fer una anàlisi de components principals que ha permès construir una tipologia de subjectivitat de l’experiència escolar i una posterior anàlisi de classificació —clúster—, amb la incorporació de la variable de rendiment escolar. Els resultats presentats mostren la rellevància d’analitzar l’abandó educatiu des d’una metodologia longitudinal, ja que permet identificar els moments crítics de la ruptura escolar, que van des de l’absentisme i la deserció temporal fins a l’abandó definitiu. Aquests esdeveniments són generadors de vulnerabilitat i risc d’abandó definitiu, i reclamen un acompanyament individualitzat i un replantejament de l’orientació com a àmbits clau per a la intervenció. Així mateix, cal destacar la importància de l’experiència escolar i els baixos resultats escolars com a predictors de l’abandó educatiu, mentre que l’autoconcepte escolar positiu sembla ser un clar factor de protecció de l’abandó. Això suggereix un àmbit d’intervenció per a la prevenció que gira entorn del suport pedagògic i del reforç positiu que el professorat pot activar amb l’alumnat socialment i escolarment més vulnerable.Paraules clau
educació secundària, abandó escolar, desigualtat social, estudi longitudinalReferències
Aggleton, P. (1987). Rebels without a cause?: Middle class youth and the transition from school to work. Londres: Falmer Press.
Anyon, J. (1999). «Clase social y conocimiento escolar». En: Fernández Enguita, M. (comp.). Sociología de la educación. Textos fundamentales. Barcelona: Ariel.
Archambault, I.; Janosz, M.; Dupéré, V.; Brault, M.-C.; Andrew, M. M. (2017). «Individual, social, and family factors associated with high school dropout among low-SES youth: Differential effects as a function of immigrant status». British Journal of Educational Psychology, 87 (3), 456-477. https://doi.org/10.1111/bjep.12159
Bayón-Calvo, S. (2019). «Una radiografía del abandono escolar temprano en España: Algunas claves para la política educativa en los inicios del siglo xxi». Revista Complutense de Educación, 30 (1), 35-53. https://doi.org/10.5209/RCED.55465
Bernard, P.-Y. (2011). Le décrochage scolaire. París: Presses Universitaires de France.
Bernard, P.-Y. (2016). Les inegalités sociales de decrochage scolaire. París: CNESCO.
Bernardi, F.; Cebolla, H. (2014). «Clase social de origen y rendimiento escolar como predictores de las trayectorias educativas». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, junio, 3-22. https://doi.org/10.5477/cis/reis.146.3
Bernstein, B. (1993). La estructura del discurso pedagógico. Madrid: Ediciones Morata.
Bourdieu, P.; Passeron, J. C. (1981). La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza. Barcelona: Laia.
Bowers, A. J.; Sprott, R. (2012). «Examining the Multiple Trajectories Associated with Dropping Out of High School: A Growth Mixture Model Analysis». The Journal of Educational Research, 105 (3), 176-195. https://doi.org/10.1080/00220671.2011.552075
Boylan, R. L.; Renzulli, L. (2017). «Routes and Reasons Out, Paths Back». Youth & Society, 49 (1), 46-71. https://doi.org/10.1177/0044118X14522078
Bronfenbrenner, U.; Morris, P. A. (2006). «The Bioecological Model of Human Development». En: Lerner, R. M.; Damon, W. (eds.). Handbook of child psychology: Theoretical models of human development, 793-828. Hoboken, NJ, EE. UU.: John Wiley & Sons Inc.
Cairns, R. B.; Cairns, B. D.; Neckerman, H. J. (1989). «Early School Dropout: Configurations and Determinants». Child Development, 60 (6), 1437. https://doi.org/10.2307/1130933
Callejo, J.; Gomez, F.; Gutérrez, J. (2016). «Dinámicas push/pull como condicionantes de la retención y abandono escolar. Análisis de resultados de encuesta en población escolar de Castilla y León». XII Congreso Español de Sociología. Gijón: Federación Española de Sociología.
Cameron, S. V.; Heckman, J. J. (2001). «The Dynamics of Educational Attainment for Black, Hispanic, and White Males». Journal of Political Economy, 109 (3), 455-499. https://doi.org/10.1086/321014
Comisión Europea, EACEA (2014). La lucha contra el abandono temprano de la educación y la formación en Europa: estrategias, políticas y medidas. Informe de Eurydice y Cedefop. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea.
Finn, J. D. (1989). «Withdrawing From School». Review of Educational Research, 59 (2), 117-142. https://doi.org/10.3102/00346543059002117
Fortin, L.; Marcotte, D.; Royer, É.; Potvin, P. (2005). «Facteurs personnels, scolaires et familiaux différenciant les garçons en problèmes de comportement du secondaire qui ont décroché ou non de l’école». Nouveaux Cahiers de La Recherche en Éducation, 8 (2), 79-88. https://doi.org/10.7202/1017531ar
Fortin, L.; Potvin, P.; Marcotte, D.; Égide, R. (2012). «Comparaison des facteurs personnels, familiaux et scolaires entre les garçons et les filles décrocheurs en problèmes de comportement au secondaire». En: Gilles, Jean-Luc, Potvin, Pierre; Tièche Christinat, Chantal (dir.). Les alliances éducatives pour lutter contre le décrochage scolaire. Berna: Peter Lang Éditeur – Éditions Scientifiques Internationales.
García Gracia, M.; Casal, J.; Merino, R.; Sánchez-Gelabert, A. (2013). «Itinerarios de abandono escolar y transiciones tras la enseñanza secundaria obligatoria». Revista de Educación, 361, 65-94. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2011-361-135
García Gracia, M.; Valls, O. (2018). «Trayectorias de permanencia y de abandono educativo temprano: Análisis de secuencias y efectos de la crisis económica». Metamorfosis, 129-143.
García Gracia, M.; Razeto Pavez, A. (2019). «¿Por qué faltan los jóvenes a la escuela? Perfiles Educativos, 41 (165), 43-61. https://doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2019.165.59015
Gleeson, D. (1992). «School Attendance and Truancy: A Socio-Historical Account». The Sociological Review, 40 (3), 437-490. https://doi.org/10.1111/j.1467-954X.1992.tb00398.x
González González, M. T. (2015). «Los centros escolares y su contribución a paliar el desenganche y abandono escolar». Profesorado: Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 19 (3), 158-176.
Hackman, J. R.; Dysinger, W. S. (1970). «Commitment to College as a Factor in Student Attrition». Sociology of Education, 43 (3), 311-324. https://doi.org/10.2307/2112069
Hauser, R. M.; Simmons, S. J.; Pager, D. I. (2004). «High school dropout, race/ethnicity, and social background from the 1970s to the 1990s». En: Orfield, G. (ed.). Dropouts in America: Confronting the graduation rate crisis. Cambridge, MA: Harvard Education Press.
Janosz, M.; Le Blanc, M.; Boulerice, B.; Tremblay, R. E. (2000). «Predicting different types of school dropouts: A typological approach with two longitudinal samples». Journal of Educational Psychology, 92 (1), 171-190. https://doi.org/10.1037/0022-0663.92.1.171
Janosz, M.; Le Blanc, M.; Boulerice, B.; Tremblay, R. E. (1997). «Disentangling the Weight of School Dropout Predictors: A Test on Two Longitudinal Samples». Journal of Youth and Adolescence, 26 (6), 733-762. https://doi.org/10.1023/A:1022300826371
Kronick, R. F.; Hargis, C. H. (1998). Dropouts: Who drops out and why – And the recommended action. Springfield: C. C. Thomas.
Lamb, S.; Markussen, E.; Teese, R.; Polesel, J.; Sandberg, N. (eds.) (2011). School Dropout and Completion. https://doi.org/10.1007/978-90-481-9763-7
Lofstrom, M. (2007). Why Are Hispanic and African-American Dropout Rates So High? Extraído de ftp://repec.iza.org/RePEc/Discussionpaper/dp3265.pdf
Mas, O.; Olmos, P.; Salvà, P.; Comas, R. (2015). «Itinerarios de éxito y fracaso escolar en FP». Actas XVII Congreso Internacional de Galicia y Norte de Portugal de Formación para el Trabajo. Santiago de Compostela.
McDermott, E. R.; Anderson, S.; Zaff, J. F. (2018). «Dropout typologies: Relating profiles of risk and support to later educational re-engagement». Applied Developmental Science, 22 (3), 217-232. https://doi.org/10.1080/10888691.2016.1270764
Mena Martínez, L.; Fernández Enguita, M.; Riviére Gómez, J. (2010). «Desenganchados de la educación: procesos, experiencias, motivaciones y estrategias del abandono y del fracaso escolar». Revista de Educación, extra núm.
OECD (2012). Education at a glance 2012: OECD Indicators. París: OECD Publishing.
Renu, S.; Protap, M. (2018). «Push Out, Pull Out u Opting Out? Reasons Cited by Adolescents for Discontinuing Education in Four Low and Middle Income Countries». En: Lansford, J. E.; Banati, P. (2018). Handbook of Adolescent Development Research and Its Impact on Global Policies. Oxford: Oxford University Press.
Robinson, R. A. (2004). «Pathways to completion: Patterns of progression through a university degree». Higher Education, 47 (1), 1-20. https://doi.org/10.1023/B:HIGH.0000009803.70418.9c
Rumberger, R. W. (1995). «Dropping out of Middle School: A Multilevel Analysis of Students and Schools». American Educational Research Journal, 32 (3), 583. https://doi.org/10.2307/1163325
Rumberger, R. W. (2011). Dropping out: Why students drop out of high school and what can be done about it. Cambridge, MA: Harvard Education Press.
Schoon, I.; Duckworth, K. (2010). «Leaving School Early – And Making It! European Psychologist, 15 (4), 283-292. https://doi.org/10.1027/1016-9040/a000063
Tarabini, A. (2017). L’escola no és per a tu. El rol dels centres educatius en l’abandonanment escolar. Extraído de https://www.fbofill.cat/sites/default/files/IB_65_abandonamentescolar_WEB.pdf
Wehlage, G. G.; Rutter, R. A.; Smith, G. A.; Lesko, N.; Fernandez, R. R. (1989). Reducing the risks: Schools as communities of support. Nueva York: Falmer Press.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Maribel Garcia Gràcia, Albert Sánchez-Gelabert
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
