Reestructuració del sector dels hidrocarburs argentí i «estratègia d’acumulació» de capital en la convertibilitat

Resum

Aquest treball s’inscriu en una temàtica de dilatada tradició en el camp de les ciències socials a l’Argentina. Per motivacions tant científiques com polítiques, l’evolució del sector dels hidrocarburs ha estat un tema recurrent en les discussions sobre les diferents «etapes de desenvolupament» que van tenir lloc al país al llarg del segle xx. En aquest sentit, el període obert per la implementació de reformes neoliberals resulta rellevant i ha concitat un particular interès entre els investigadors. En el marc ofert per un procés general de reestructuració capitalista i metamorfosi de la forma d’Estat, la indústria petroliera va patir profunds i perdurables canvis qualitatius. En aquest article analitzem les polítiques de reorganització neoliberal del sector, en la seva articulació amb les principals característiques de l’«estratègia d’acumulació» durant l’etapa dominada per la convertibilitat (1989-2001). El compliment d’aquest objectiu pretén demostrar que la «indiferenciació» del petroli i el gas —operada a través de l’àmplia desregulació i obertura del mercat a la competència internacional— va ser el revers de la garantia del proveïment de combustibles per a un model de creixement econòmic basat en el desenvolupament dels sectors productius. Per fer-ho, recuperem críticament la bibliografia existent sobre el període, avaluem qualitativament les principals polítiques implementades i recorrem a l’anàlisi quantitativa de diferents variables econòmico-productives. Entre els resultats, l’article sintetitza el caràcter complex d’aquesta articulació, així com els desafiaments que es plantejarien a la política d’hidrocarburs de l’Estat un cop finalitzada l’etapa.