Ajornar l’arribada del primer fill? Un estudi qualitatiu sobre les percepcions entorn de l’endarreriment de la fecunditat

Autors/ores

Resum

En un escenari de fecunditat molt baixa entre les baixes com l’espanyol, caracteritzat per una transició a l’ajornament en la tinença del primer fill, aquest article aborda les percepcions i les valoracions més rellevants que estarien influint en el retard de la tinença del primer fill entre les persones de 25 a 45 anys residents a la Comunitat de Madrid. A partir de la teoria del comportament planificat (TPB) aplicada a l’àmbit de les decisions reproductives, i mitjançant els resultats de 16 entrevistes en profunditat realitzades el 2017 a dones i homes, s’indaga si la percepció d’efectes negatius esperats, de pressions socials normatives i la dependència de circumstàncies externes incideixen directament sobre la intenció d’ajornar la tinença del primer fill. Amb la integració d’aportacions rellevants de la literatura sobre els determinants de la fecunditat, s’aporta evidència qualitativa dels factors que incideixen sobre aquest retard. La percepció de penalització per a la dona en l’àmbit laboral remunerat associada a l’arribada dels fills —especialment en relació amb l’ascens i la progressió professional—, la percepció de costos personals en termes d’oci i llibertat de moviment, i el fet de no assolir l’estabilitat econòmica considerada com a idònia per a la criança dels fills fins a edats tardanes estarien incidint en l’endarreriment de la tinença del primer fill. La pressió social normativa tindria menor incidència, mentre que l’alta valoració atribuïda a l’autonomia individual estaria influint en les intencions d’ajornament.

Paraules clau

ajornament de la fecunditat, ajornament de la maternitat, baixa fecunditat, teoria del comportament planificat, intencions reproductives, penalització per maternitat, segona transició demogràfica, valors, entrevistes qualitatives en profunditat

Referències

Adsera, Alicia (2011). «Where Are the Babies? Labor Market Conditions and Fertility in Europe». European Journal of Population / Revue Européenne de Démographie, 27 (1), 1-32. https://doi.org/10.1007/s10680-010-9222-x

Ajzen, Icek (2002). «Perceived Behavioral Control, Self-Efficacy, Locus of Control, and the Theory of Planned Behavior». Journal of Applied Social Psychology, 32 (4), 665-683. https://doi.org/10.1111/j.1559-1816.2002.tb00236.x

Alvarez, Bruna (2018). «Reproductive Decision Making in Spain: Heterosexual Couples’ Narratives About How They Chose to Have Children». Journal of Family Issues, 39 (13), 3.487-3.507. https://doi.org/10.1177/0192513X18783494

Bachrach, Christine A. y Morgan, S. P. (2011). «Further reflections on the Theory of Planned Behaviour and fertility research». Vienna Yearbook of Population Research, 9, 71-74. https://doi.org/10.1553/populationyearbook2011s71

Balbo, Nicoletta; Billari, Francesco C. y Mills, Melinda (2013). «Fertility in Advanced Societies: A Review of Research». European Journal of Population / Revue Européenne de Démographie, 29 (1), 1-38. https://doi.org/10.1007/s10680-012-9277-y

Beaujouan, Éva y Sobotka, Tomáš (2017). «Late motherhood in low-fertility countries: Reproductive intentions, trends and consequence». Vienna Institute of Demography Working Papers (02/2017).

Billari, Francesco (2004). «Becoming an Adult in Europe: A Macro(/Micro)-Demographic Perspective». Demographic Research, S3, 15-44. https://doi.org/10.4054/DemRes.2004.S3.2

Billari, Francesco y Kohler, Hans-Peter (2004). «Patterns of low and lowest-low fertility in Europe». Population Studies, 58 (2), 161-176. https://doi.org/10.1080/0032472042000213695

Billari, Francesco C.; Philipov, Dimiter y Testa, Maria R. (2009). «Attitudes, Norms and Perceived Behavioural Control: Explaining Fertility Intentions in Bulgaria». European Journal of Population / Revue Européenne de Démographie, 25 (4), 439. https://doi.org/10.1007/s10680-009-9187-9

Bueno, Xiana y Brinton, Mary C. (2019). «Gender egalitarianism, perceived economic insecurity, and fertility intentions in Spain: A qualitative analysis». Population Studies, 73 (2), 247-260. https://doi.org/10.1080/00324728.2019.1604979

Castro Martín, Teresa; Martín García, Teresa; Cordero, Julia y Seiz, Marta (2018). «El desafío de la baja fecundidad en España». En: Blanco, Agustín; Chueca, Antonio; López-Ruiz, José A. y Mora, Sebastián (eds.). Informe España 2018. Salamanca, 164-228.

Ciritel, A.-A.; Rose, A. de y Arezzo, M. F. (2019). «Childbearing intentions in a low fertility context: the case of Romania». Genus, 75 (1). https://doi.org/10.1186/s41118-018-0046-6

Correll, Shelley J.; Benard, Stephen y Paik, In (2007). «Getting a Job: Is There a Motherhood Penalty?». American Journal of Sociology, 112 (5), 1.297-1.339. https://doi.org/10.1086/511799

Delgado, M.; Rose, A. de; Barrios, L. y Lopez, F. Z. (2009). «The delay of maternity and its causes: An analysis of the timing of the first child in Spain». Genus, 65 (2), 79-111.

Dommermuth, L.; Klobas, J. y Lappegård, T. (2011). «Now or later? The Theory of Planned Behavior and timing of fertility intentions». Advances in Life Course Research, 16 (1), 42-53. https://doi.org/10.1016/j.alcr.2011.01.002

Doren, Catherine (2019). «Which Mothers Pay a Higher Price? Education Differences in Motherhood Wage Penalties by Parity and Fertility Timing». Sociological Science, 6, 684-709. https://doi.org/10.15195/v6.a26

Eurostat (2020). «Database: Fertility». Últimos datos publicados. https://ec.europa.eu/eurostat/tgm/table.do?tab=table&init=1&language=en&pcode=tps00017&plugin=1 .

Fahlén, Susanne y Oláh, Livia S. (2018). «Economic uncertainty and first-birth intentions in Europe». Demographic Research, 39, 795-834. https://doi.org/10.4054/DemRes.2018.39.28

Gauthier, Madeleine y Charbonneau, Johanne (2002). Jeunes et fécondité les facteurs en cause: Revue de la littérature et synthèse critique. Montreal: Institut National de la Recherche Scientifique, Urbanisation, Culture et Société.

González, María-José; Cortina, Clara y Rodríguez, Jorge (2019). «The Role of Gender Stereotypes in Hiring: A Field Experiment». European Sociological Review, 35 (2), 187-204. https://doi.org/10.1093/esr/jcy055

Gustafsson, Siv (2001). «Optimal age at motherhood. Theoretical and empirical considerations on postponement of maternity in Europe». Journal of Population Economics, 14 (2), 225-247. hhttps://doi.org/10.1007/s001480000051

Gustafsson, Siv (2005). «Having Kids Later. Economic Analyses for Industrialized Countries». Review of Economics of the Household, 3 (1), 5-16. https://doi.org/10.1007/s11150-004-0977-x

INE (2018). «Encuesta de Fecundidad 2018: datos agregados». http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177006&menu=resultados&idp=1254735573002 .

INE (2019a). «Estadística de nacimientos: movimiento natural de la población». http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177007&menu=resultados&idp=1254735573002 .

INE (2019b). «Indicadores demográficos básicos: natalidad y fecundidad». https://www.ine.es/dyngs/INEbase/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177003&menu=resultados&secc=1254736195380&idp=1254735573002#!tabs-1254736195380 .

Jurado-Guerrero, Teresa; Montferrer, Jordi M.; Botía-Morillas, Carmen y Abril, Francisco (2018). «Formal and Informal Workplace Support for New Fathers in Spain». En: Musumeci, Rosy y Santero, Arianna (eds.). Fathers, childcare and work: Cultures, practices and policies (primera edición). Bingley, UK: Emerald Publishing, 131-153.

Klobas, Jane E. y Ajzen, Icek (2015). «Making the Decision to Have a Child». En: Philipov, Dimiter; Liefbroer, Aart C. y Klobas, Jane E. (eds.). Reproductive Decision-Making in a Macro-Micro Perspective. Dordrecht: Springer Netherlands, 41-78. https://doi.org/10.1007/978-94-017-9401-5_3

Kohler, Hans-Peter; Billari, Francesco C. y Ortega, José A. (2002). «The Emergence of Lowest-Low Fertility in Europe During the 1990s». Population and Development Review, 28 (4), 641-680. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2002.00641.x

Kreyenfeld, Michaela (2009). «Uncertainties in Female Employment Careers and the Postponement of Parenthood in Germany». European Sociological Review, 26 (3), 351-366. https://doi.org/10.1093/esr/jcp026

Kreyenfeld, Michaela; Andersson, Gunnar y Pailhé, Ariane (2012). «Economic Uncertainty and Family Dynamics in Europe». Demographic Research, 27, 835-852. https://doi.org/10.4054/DemRes.2012.27.28

Lebano, A. y Jamieson, L. (2020). «Childbearing in Italy and Spain: Postponement Narratives». Population and Development Review, 46 (1), 121-144. https://doi.org/10.1111/padr.12313

Lesthaeghe, Ron (1983). «A Century of Demographic and Cultural Change in Western Europe: An Exploration of Underlying Dimensions». Population and Development Review, 9 (3), 411-435. https://doi.org/10.2307/1973316

Lesthaeghe, Ron (2010). «The Unfolding Story of the Second Demographic Transition». Population and Development Review, 36 (2), 211-251. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2010.00328.x

Liefbroer, Aart C. (2011). «On the usefulness of the Theory of Planned Behaviour for fertility research». Vienna Yearbook of Population Research, 9, 55-62. https://doi.org/10.1553/populationyearbook2011s55

Liefbroer, Aart C. y Billari, Francesco C. (2010). «Bringing norms back in: a theoretical and empirical discussion of their importance for understanding demographic behaviour». Population, Space and Place, 16 (4), 287-305. https://doi.org/10.1002/psp.552

Liefbroer, Aart C.; Klobas, Jane E.; Philipov, Dimiter y Ajzen, Icek (2015). «Reproductive Decision-Making in a Macro-Micro Perspective: A Conceptual Framework». En: Philipov, Dimiter; Liefbroer, Aart C. y Klobas, Jane E. (eds.). Reproductive Decision-Making in a Macro-Micro Perspective. Dordrecht: Springer Netherlands, 1-15. https://doi.org/10.1007/978-94-017-9401-5_1

López López, María T. y González Hincapié, Viviana (2017). Tener hijos, ¿forma parte del proyecto vital de los madrileños?: Maternidad, paternidad y trabajo remunerado en la Comunidad de Madrid. 2017. Madrid: Cinca https://eprints.ucm.es/55537

Matysiak, A.; Sobotka, T. y Vignoli, D. (2020). «The Great Recession and Fertility in Europe: A Sub-national Analysis». European Journal of Population. https://doi.org/10.1007/s10680-020-09556-y

McDonald, Peter (2013). «Societal foundations for explaining fertility: Gender equity». Demographic Research, S16 (34), 981-994. https://doi.org/10.4054/DemRes.2013.28.34

Miller, Amalia R. (2011a). «The effects of motherhood timing on career path». Journal of Population Economics, 24 (3), 1.071-1.100. https://doi.org/10.1007/s00148-009-0296-x

Miller, Warren B. (2011b). «Differences between fertility desires and intentions: implications for theory, research and policy». Vienna Yearbook of Population Research, 9, 75-98. https://doi.org/10.1553/populationyearbook2011s75

Miller, Warren B. y Pasta, David J. (1994). «The Psychology of Child Timing: A Measurement Instrument and a Model». Journal of Applied Social Psychology, 24 (3), 218-250. https://doi.org/10.1111/j.1559-1816.1994.tb00580.x

Morgan, S. P. y Bachrach, Christine A. (2011). «Is the Theory of Planned Behaviour an appropriate model for human fertility?». Vienna Yearbook of Population Research, 9, 11-18. https://doi.org/10.1553/populationyearbook2011s11

Noguera, Carles S.; Golsch, Katrin y Steinhage, Nikolei (2002). «Increasing uncertainty in the Spanish labor market and entry into parenthood». Genus, 58 (1), 77-119.

Philipov, Dimiter; Liefbroer, Aart C. y Klobas, Jane E. (eds.) (2015). Reproductive Decision-Making in a Macro-Micro Perspective. Dordrecht: Springer Netherlands.

Rica, Sara de la e Iza, Amaia (2005). «Career Planning in Spain: Do Fixed-term Contracts Delay Marriage and Parenthood?». Review of Economics of the Household, 3 (1), 49-73. https://doi.org/10.1007/s11150-004-0979-8

Sampedro, Rosario; Gómez, M. V. y Montero, Mercedes (2002). «Maternidad tardía: incidencia, perfiles y discursos». Empiria. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 0 (5), 11. https://doi.org/10.5944/empiria.5.2002.911

Seiz, Marta (2013). «Voluntary Childlessness in Southern Europe: The Case of Spain». Population Review, 52 (1), 110-128. https://doi.org/10.1353/prv.2013.0006

Surkyn, Johan y Lesthaeghe, Ron (2004). «Value Orientations and the Second Demographic Transition (SDT) in Northern, Western and Southern Europe: An Update». Demographic Research, S3, 45-86. https://doi.org/10.4054/DemRes.2004.S3.3

Valles Martínez, Miguel S. (2009). Técnicas cualitativas de investigación social: Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis.

Vidal-Coso, Elena y Miret-Gamundi, Pau (2017). «Características de las madres primerizas y de los padres primerizos en la España del siglo xxi / Characteristics of First-time Parents in Spain along the 21st Century». Revista Española de Investigaciones Sociológicas. https://doi.org/10.5477/cis/reis.160.115

Biografies de l'autor/a

Viviana González Hincapié, Universitat Complutense de Madrid

Llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), màster en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i candidata al grau de doctor en Ciències Polítiques per la UCM. Actualment és professora associada de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UCM. Des d’una perspectiva interdisciplinària, combina la recerca aplicada en ciències socials amb la recerca en filosofia pràctica i teoria social i política.

María Teresa López López, Universitat Complutense de Madrid

Professora honorífica de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Doctora en Economia per la mateixa universitat, on va ser professora titular d’Economia Aplicada fins al 2017 i directora de la Càtedra de Polítiques de Família AFA-UCM. Va ser presidenta del Comitè de Bioètica d’Espanya i directora de la Unitat de Recerca d’Acción Familiar. Línies de recerca: polítiques públiques de família i dona, polítiques socials i estat de benestar, economia pública.

Publicades

2021-02-03

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.