A la recerca del nínxol apropiat. Lògiques d’acció de les escoles i el sorgiment d’un escenari institucional diversificat

Autors/ores

  • Veronica Gottau CEPE-Di Tella (Centre per a l’Avaluació de Polítiques basades en Evidència)
  • Liliana Mayer Consell Nacional d’Investigacions en Ciència i Tècnica (CONICET), Universitat Nacional de Misiones

Resum

Aquest treball parteix de la hipòtesi que les escoles primàries i els col·legis secundaris despleguen diferents estratègies per determinar el seu perfil i projecte institucional per definir els públics que desitgen albergar. A partir del marc conceptual de les lògiques d’acció proposat per Ball i Maroy (2009) i Zanten (2009), fem una anàlisi de les lògiques d’acció que implementen les 14 escoles no subvencionades de la Ciutat de Buenos Aires situades a la Comuna 13 per determinar el seu posicionament dins l’espectre educatiu. Entre els principals resultats, destaquem quatre tipus de lògiques d’acció predominants, tot i que no excloents, que tendeixen a determinar el perfil dels alumnes de l’escola i el seu posicionament social: a) lògiques personalitzades —escoles a la carta—; b) lògiques d’assemblatge —escoles de llarg termini—; c) lògiques avantguardistes —escoles punteres— i d) lògiques globals —escoles que s’internacionalitzen. Concloem que les escoles no són actors passius o mers receptors de les eleccions dels pares. A través de les seves lògiques d’acció i estratègies de posicionament, intenten projectar una imatge en línia amb el projecte institucional i el perfil dels alumnes o, més precisament, el perfil dels pares que desitgen capturar. L’anàlisi exposada fins aquí permet comprendre els processos de diversificació d’institucions dins de circuits homologables entre si.

Paraules clau

diversificació escolar privada, organització escolar, educació urbana-lògiques d’acció, Buenos Aires

Referències

d'Aspremont Claude y Gabszewicz, Jean-Jaskold (1985). «Quasi-monopolies». Economica, 52 (206), 141-151. https://doi.org/10.2307/2554416

Ball, Stephen (1989). «Micro-politics versus management: Towards a sociology of school organization». Politics and the Processes of Schooling, 218-241.

Ball, Stephen J. y Maroy, Christian (2009). «School’s logics of action as mediation and compromise between internal dynamics and external constraints and pressures». Compare, 39 (1), 99-112. https://doi.org/10.1080/03057920701825544

Banfi, Cristina y Day, Raymond (2005). «The evolution of bilingual schools in Argentina». En: Mejía, Anne-Marie de (eds.). Bilingual Education in South America. Clevedon.

Bauman, Zygmunt (2001). «Consuming life». Journal of Consumer Culture, 1 (1), 9-29.

Beck-Gernsheim, Elisabeth (2001). «Mujeres migrantes, trabajo doméstico y matrimonio. Las mujeres en un mundo en proceso de globalización». En: Beck-Gernsheim, E.; Butler, J. y Puigbert, L. Mujeres y transformaciones sociales. Barcelona: El Roure, 59-76.

Beech, Jason y Barrenechea, Ignacio (2011). «Pro-market educational governance: is Argentina a black swan?». Critical Studies in Education, 52 (3), 279-293. https://doi.org/10.1080/17508487.2011.604077

Bourdieu, Pierre (1987). «What makes a social class? On the theoretical and practical existence of groups». Berkeley Journal of Sociology, 32, 1-17.

Bourdieu, Pierre (2016). La distinction: critique sociale du jugement. Minuit.

Braslavsky, Cecilia (1985). La discriminación educativa en Argentina. Buenos Aires: FLACSO, Grupo Editor Latinoamericano.

Dammert Guardia, Manuel; Delgadillo, Víctor y Erazo, Jaime (2019). «Bibliografía sobre América Latina: nuevas desigualdades urbanas». Andamios, 16 (39), 255-262. https://doi.org/10.29092/uacm.v16i39.682

Delvaux, Benard y Zanten, Agnes van (2006). «Les établissements scolaires et leur espace local d’interdépendance». Revue Française de Pédagogie. Recherches en Éducation (156), 5-8. https://doi.org/10.4000/rfp.260

John, J. D. (2007). «Albert Hirschman's exit-voice framework and its relevance to problems of public education performance in Latin America». Oxford Development Studies, 35(3), 295-327. https://doi.org/10.1080/13600810701514860

Gamallo, Gustavo (2015). «La “publificación” de las escuelas privadas en Argentina». Revista SAAP. Publicación de Ciencia Política de la Sociedad Argentina de Análisis Político, 9 (1), 43-74.

Gottau, Verónica (2020). «Private School Choice and Post-Materialism: What Values are at Stake?». Annual Review of Comparative and International Education 2019. Emerald Publishing Limited.

Hirschman, Albert (1970). Exit, voice, and loyalty: Responses to decline in firms, organizations, and states. Harvard University Press.

Kessler, Gabriel (2014). Controversias sobre la desigualdad. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Kessler, Gabriel (2016). Ideas y acciones en un contexto de cambio constante. Repensar la inclusión social. Buenos Aires: Capital Intelectual.

Larrondo, Marina y Mayer, Liliana (2018). Ciudadanías juveniles y educación: las otras desigualdades. Buenos Aires: Grupo Editor Universitario.

López, Artemio y Romeo, Martín (2005). La declinación de la clase media argentina. Transformaciones en la estructura social (1974-2004). Buenos Aires: Aurelia Rivera Grupo Editorial.

Maroy, Christian (2004). Regulation and inequalities in European education systems. Changes in regulation modes and social production of inequalities in education systems: A European comparison. Bruselas: Comisión Europea.

Maroy, Christian y Zanten, Agnes van (2009). «Regulation and competition among schools in six European localities». Sociologie du Travail, 51 (1), 67-79. https://doi.org/10.1016/j.soctra.2009.01.005

Mayer, Liliana (2009). Hijos de la democracia. ¿Cómo piensan y viven los jóvenes? Paidós.

Mayer, Liliana (2019). «Travelling to learn and learning by travelling. Educational Strategies at advantaged social Argentinian schools». Universitas, Revista de Ciencias Sociales y Humanas (30), 41-62.

Mayer, Liliana (2020). «Educación para todos y propuestas para pocos. La educación internacional en Argentina». En: Mayer, Liliana; Domínguez, María Isabel y Lerchundi, Mariana (eds.). Las desigualdades en clave generacional hoy: Las juventudes y las infancias en el escenario latinoamericano y caribeño. Buenos Aires: CLACSO.

Mayer, Liliana y Catalano, Bárbara (2018). «Internacionalización de la educación y movilidad: reflexiones a partir del caso argentino». Universitas, Revista de Ciencias Sociales y Humanas (29), 19-41 https://doi.org/10.17163/uni.n29.2018.01

Mayer, Liliana; Perozzo Ramírez, Wanda; Vázquez, Melina y Vommaro, Pablo (2020). «Desigual y diversa: producción de ciudad y vida urbana entre jóvenes de Buenos Aires». En: Mayer, Liliana; Duhalde, Juan Pablo; Arroyo Ortega, Adriana y Silva, María José (comps.). Ciudades x Jóvenes: Aportes a la Nueva Agenda Urbana de las Juventudes Latinoamericanas. Buenos Aires-Santiago de Chile-Bogotá: CLACSO- CINDE.

Mayer, Liliana y Schenquer, Laura (2014). «Europe outside Europe: developing a German Jewish citizenship in Argentina. The case of the Pestalozzi Schule». En: Galkowski, J & Kotarski, H. Pragmatics of social and cultural capital. University of Rzeszow, Poland.

Mills, Wright (1956). The power elite. Londres: Oxford University Press.

Mongiello, Elena (2012). Cambios en la relación escuela y nación. Las escuelas italianas en el exterior: el caso argentino. Tesis de Maestría en Ciencias Sociales, FLACSO, Buenos Aires.

Morduchowicz, Alejandr (2005). «Private education: funding and (de) regulation in Argentina». Private Education and Public Policy in Latin America, 39.

Moschetti, Mauro Carlos y Verger, Antoni (2020). «Opting for private education: Public subsidy programs and school choice in disadvantaged contexts». Educational Policy, 34 (1), 65-90. https://doi.org/10.1177/0895904819881151

Narodowski, Mariano (2008). «School Choice and Quasi-State Monopoly in Education Systems in Latin America: the case of Argentina». En: Forsey, Martin; Davies, Scott y Walford, Geoffrey (eds.). The Globalisation of School Choice? Oxford: Symposium Books.

Narodowski, Mariano y Andrada, Myrian (2000). Segregación socioeconómica y regulaciones en el sistema educativo argentino. Buenos Aires: Centro de Estudios para el Desarrollo Institucional. Recuperado de http://faculty.udesa.edu.ar/tommasi/cedi/dts/dt36.pdf

Narodowski, Mariano y Gottau, Verónica (2017). «Clases medias y escuela pública. La elección escolar como resistencia». Perfiles Educativos, 39 (157), 34-51. https://doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2017.157.58439

Narodowski, Mariano; Moschetti, Mauro Carlos y Gottau, Verónica (2017). «El crecimiento de la educación privada en Argentina: ocho explicaciones paradigmáticas». Cadernos de Pesquisa, 47 (164), 414-441. https://doi.org/10.1590/198053143853

Saltalamacchia, Homero (1992). La historia de vida: reflexiones a partir de una experiencia de investigación. Buenos Aires: Cijup.

Salvia, Agustín y Piovani, Juan Ignacio (2018). La Argentina en el siglo xxi: cómo somos, vivimos y convivimos en una sociedad desigual. Buenos Aires: Siglo XXI.

Salvia, Agustín y Cortés, Fernando (2019). Argentina y México. ¿Igualmente (des)iguales? Ciudad de México: Siglo XXI.

Sidicaro, Ricardo (2003). «Consideraciones sociológicas sobre la Argentina en la Segunda Modernidad». Estudios Sociales (24). https://doi.org/10.14409/es.v24i1.2507

Tiramonti, Guillermina (2004). La trama de la desigualdad educativa: mutaciones recientes en la escuela media. Buenos Aires: Ediciones Manantial.

Tiramonti, Guillermina (2008). «As mutações da escola média na Argentina no marco da reconfiguração de um mundo globalizado». Pro-Posições, 19 (3), 105-129. https://doi.org/10.1590/s0103-73072008000300006

Tiramonti, Guillermina (2011). «La escuela media en su límite. Diferencias y continuidades en las configuraciones nacionales de la región: los casos de Brasil, Argentina y Chile. Différences et continuités des configurations nationales dans la région: les cas du Brésil, de l’Argentine et du Chili». Educação & Sociedade, 32 (116), 857-875. https://doi.org/10.1590/S0101-73302011000300013

Torres, G. (2014). «Iglesia católica, educación y laicidad en la historia argentina». História da Educação, 18 (44), 165-185. https://doi.org/10.1590/S2236-34592014000300010

Verger, Antoni; Moschetti, Mauro y Fontdevila, Clara (2017). La privatización educativa en América Latina: una cartografía de políticas, tendencias y trayectorias. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Wallerstein, Immanuel (1984). The politics of the world-economy: The states, the movements and the civilizations. Cambridge University Press.

Zancajo, Adrian (2018). «Educational providers in the marketplace: Schools’ marketing responses in Chile». International Journal of Educational Research, 88, 166-176. https://doi.org/10.1016/j.ijer.2017.10.009v

Zanten, Agnes van (2009). «Competitive arenas and schools’ logics of action: a European comparison». Compare, 39 (1), 85-98. https://doi.org/10.1080/03057920802447867

Biografies de l'autor/a

Veronica Gottau, CEPE-Di Tella (Centre per a l’Avaluació de Polítiques basades en Evidència)

Investigadora associada al CEPE-Di Tella (Centre per a l’Avaluació de Polítiques basades en Evidència) a la Universitat Torcuato Di Tella (UTDT). Candidata a doctora en Educació per la Universitat de San Andrés. Les seves principals àrees de recerca són: privatització de l’educació, elecció d’escola i polítiques educatives.

Liliana Mayer, Consell Nacional d’Investigacions en Ciència i Tècnica (CONICET), Universitat Nacional de Misiones

Sociòloga, màster en Investigació i doctora en Ciències Socials per la Universitat de Buenos Aires. Investigadora de Carrera del Consell Nacional d’Investigacions en Ciència i Tècnica (CONICET), amb seu a la Universitat Nacional de Misiones, en l’àrea d’educació. Línies de recerca: internacionalització d’institucions educatives, cosmopolitisme i educació, ciutadania global i participació estudiantil.

Publicades

17-02-2021

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.