La sociologia de la vida quotidiana d’Ágnes Heller: importància i vigència per als estudis socials contemporanis

Autors/ores

Resum

En aquest treball fem una interpretació crítica del pensament sociològic d’Ágnes Heller, especialment dels seus estudis de la «vida quotidiana». En principi, duem a terme un primer acostament a les seves recerques i contextualitzem històricament els seus escrits, delimitem les obres que cal estudiar, específicament els textos que aborden el tema de la quotidianitat, i després fem un recompte del seu «trajecte biogràfic» i de les seves principals experiències que impulsen els seus estudis. En segon lloc, presentem les nostres interpretacions sobre les seves tesis, les seves problemàtiques i la rellevància en el seu context sociohistòric, els principals conceptes, categories i trets que proposa per caracteritzar allò quotidià. Concloem que investigar la importància de la «vida quotidiana» és una de les preocupacions centrals de l’obra de Heller. També plantegem que aprofundir i recontextualitzar les seves interpretacions resulta de radical importància per a la comprensió de les nostres societats contemporànies i, en aquest sentit, esmentem algunes de les problemàtiques que considerem rellevants i vigents per a la nostra època i que mereixen ser recuperades críticament, i proposem uns interrogants que ens suscita la seva obra. Al llarg de l’escrit, anem observant la seva reinterpretació del pensament de Marx, el seu distanciament del comunisme soviètic, del socialisme del seu país i del marxisme ortodox que dominava en la seva època, i a més destaquem la relació entre les seves experiències biogràfiques i les seves preocupacions teòriques.

Paraules clau

marxisme, alienació, capitalisme, socialisme, revolució, política

Referències

Aguirre, Ángel (1996). «Introducción a la teoría de las necesidades». En: Heller, Ágnes (1996). Una revisión de la teoría de las necesidades. Barcelona: Paidós.

Berger, Peter y Luckman, Thomas (2003). La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Amorrortu Editores.

Castillo Jairo, Rosa (2007). «Ivan Petrovich Pavlov. Una aproximación a su vida y obra». Revista de Psicología Científica (9) 37. Disponible en https://www.psicologiacientifica.com/ivan-petrovich-pavlov-vida-y-obra/

Duch, Lluís (1998). Mito, interpretación y cultura. Aproximación a la logomítica. Barcelona: Herder.

Duch, Lluís (2000). Llums i ombres de la ciutat. Antropologia de la vida quotidiana 3. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Duch, Lluís (2002). Antropología de la vida cotidiana. Simbolismo y salud, I. Madrid: Editorial Trotta.

Freud, Sigmund (2001). El malestar en la cultura. México: Colofón.

García Cotarelo, Ramón (1977). «La Escuela de Budapest». Revista Española de la Opinión Pública, 49, 188-193.

Heidegger, Martin (2003). Ser y tiempo. Madrid: Editorial Trotta.

Heller, Ágnes (1972). Historia y vida cotidiana. Aportaciones a la sociología socialista. Barcelona: Grijalbo.

Heller, Ágnes (1974). Hipótesis para una teoría marxista de los valores. Barcelona: Grijalbo.

Heller, Ágnes (1978). Teoría de las necesidades en Marx. Barcelona: Península.

Heller, Ágnes (1981). Para cambiar la vida. Barcelona: Crítica.

Heller, Ágnes (1987). Sociología de la vida cotidiana. Barcelona: Ediciones Península.

Heller, Ágnes (1994). Instinto agresividad y carácter. Barcelona: Ediciones Península.

Heller, Ágnes (1996). Una revisión de la teoría de las necesidades. Barcelona: Paidós.

Heller, Ágnes (1998). La revolución de la vida cotidiana. Barcelona: Ediciones Península.

Lefebvre, Henri (1947). Critique de la vie quotidienne. París: Editions Bernard Grasset.

Lefebvre, Henri (1961). Critique de la vie quotidienne II. Fondements d’une sociologie de la quotidienneté. París: L’Arche.

Lefebvre, Henri (1973). El derecho a la ciudad. Barcelona: Editorial Península.

Lefebvre, Henri (1980). La vida cotidiana en el mundo moderno. Madrid: Alianza Editorial.

Lefebvre, Henri (1981). Critique de la vie quotidienne III. De la modernité au modernisme (Pour une métaphilosophie du quotidien). París: L’Arche.

Lefebvre, Henri (2013). La producción del espacio. Madrid: Capitan Swing.

Lindón Villoria, Alicia (1999). De la trama de la cotidianidad a los modos de vida urbanos: el Valle de Chalco. México: El Colegio de México-El Colegio Mexiquense.

Lukács, György (1966). Estética. La peculiaridad de lo estético, 1. Barcelona-México: Ediciones Grijalbo, SA.

Márquez, Ulises (2017). El estudio de la vida cotidiana a través de tres perspectivas teóricas: del materialismo histórico de Henri Lefebvre y Ágnes Heller a la antropología simbólica de Lluís Duch. Tesis de doctorado. México: Universidad Nacional Autónoma de México.

Nietzsche, Friedrich (2011). Genealogía de la moral. Madrid: Alianza.

Sándor, Márai (2006). Tierra tierra. Barcelona: Salamandra.

Martínez Mellado, Asunción (1998). «Ágnes Heller y el feminismo». Revista de Filosofía, 17, 177-184.

Pérez Quintana, Antonio (2005). «Ágnes Heller: una filosofía de la libertad, una ética de la elección». Revista Laguna, 16, 117-144.

Prior, Ángel (2002). Axiología de la modernidad: ensayos sobre Ágnes Heller. Madrid: Frónesis.

Biografia de l'autor/a

Ulises Bernardino Márquez Pulido, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctor en Ciències Polítiques i Socials, especialitat en sociologia, Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Actualment realitza una estada de recerca postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya), a la Facultat de Ciències de la Comunicació, Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. Ha estat professor de la Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic.

Publicades

2021-01-20

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.