El canvi d'imatge del paper polític de la dona a través d'un segle de premsa femenina espanyola

Resum

Aquest article analitza la manera com la dona espanyola ha pres part en l'activitat política de l'últim segle. La font de documentació és un estudi longitudinal de la premsa femenina dividit en tres èpoques: de la Restauració borbònica a la República (1874-1931); de la República a la Guerra Civil (1931-1939); i el postfranquisme (1975-1978). En el primer període la possibilitat d'una forma d'activitat política estava exclosa del rol femení. Després de la Guerra Europea (1914-1918) sorgeixen algunes associacions femenines que pretenen actuar com a grups de pressió, però la seva influència va ser escassa. En arribar la República, el panorama canvia; la profunda divisió social i política fa que dretes i esquerres s'interessin en la dona sigui per captar els seus vots, sigui per accions de propaganda i proselitisme. Durant la Guerra Civil, les dones republicanes van participar activament des de la rereguarda sostenint la lluita del front. Passats els anys del franquisme els moviments anomenats «feministes» han saltat a la palestra, influenciats per les anàlisis marxistes, i alhora, manifesten un sentiment antimasculí. Tres són els corrents ideològics que orienten aquest moviment: 1) les que pensen que el moviment feminista és una força revolucionària per se i que no necessita ni tan sols entrar en el joc polític institucional; 2) les que pensen que l'emancipació de la dona no pot separar-se d'altres lluites contra l'opressió, i que aquestes exigeixen una estratègia de la mà amb els partits polítics revolucionaris; i 3) la «doble militància», que propugna una lluita específica per la feminitat i, alhora, una aliança tàctica amb els partits polítics.