Models teòrics d'industrialització tardana

Resum

El fracàs d’institucionalitzar la democràcia liberal és un dels trets fonamentals que distingeix els nouvinguts al capitalisme industrial dels primers industrialitzadors. La difusió de les relacions socials capitalistes no ha estat associada amb la difusió de la democràcia liberal. En realitat, la correlació existent entre l'ordre d'accés al capitalisme industrial i l'existència d'institucions democràtiques estables és negativa: els recents processos d'industrialització han demostrat una major predisposició per establir règims autoritaris i corporativistes més que per institucionalitzar la democràcia liberal. Un dels factors essencials que condueixen a la institucionalització de diferents règims polítics en les societats industrials capitalistes és la manera en què la naixent classe treballadora va ser incorporada dins del sistema polític. Diferents «solucions» a la crisi d'incorporació són possibles i hi ha una correlació entre la naturalesa de l'efecte d'aquesta crisi i el tipus de règim polític que eventualment s'hagi establert. El propòsit d'aquest article és explorar la covariació entre diferents solucions a la crisi d'incorporació i algunes característiques de l'estructura social, com ara el moment oportú d'accés al capitalisme industrial, el grau de dualisme i el lloc de control dels recursos econòmics. Per tal d'examinar aquestes relacions s'analitzen algunes propostes sobre els vincles entre els efectes de la crisi d'incorporació de la classe treballadora i els conceptes estructurals correlatius. Bàsicament, aquests vincles estan relacionats amb l'acció política dels principals antagonistes de la crisi esmentada: les elits establertes i les classes treballadores emergents.