La cura infantil i els seus efectes en la intenció de tenir més fills a Espanya
Resum
Espanya és un dels països amb les taxes de fecunditat més baixes d’Europa. L’escassetat de serveis de suport a les famílies amb fills s’ha esgrimit com una de les causes estructurals de la seva reduïda fertilitat. En aquest context, l’ajuda a la cura infantil formal, especialment en l’etapa de 0 a 3 anys, és considerada un recurs crucial per millorar l’escenari existent. Utilitzant dades de l’Enquesta de Fecunditat d’Espanya de 2018 (INE), aquest article analitza la relació entre les estratègies de cura infantil i la intenció de les mares de tenir més fills. Distingim entre tres grups de mares: les que tenen fills de 0 a 3 anys, les que tenen un sol fill i les que en tenen menys dels que desitgen. Distingim també entre quatre estratègies de cura: parental, informal, formal privada i formal pública. Els mètodes de regressió logística mostren una associació positiva entre la cura informal (p. ex., avis) i la intenció de tenir més descendència. Respecte de la cura formal, els resultats són mixtos. La cura pública està associada positivament amb la intenció de tenir més fills i la privada ho està de forma negativa. Finalment, els recursos econòmics que les famílies destinen a la resolució de la cura infantil constitueixen un fort mediador de la relació entre les estratègies de cura i la intenció de tenir més descendència.
Paraules clau
cura infantil, intencions de fecunditat, estratègies, dones, EspanyaReferències
Aassve, Arnstein; Meroni, Elena y Pronzato, Chiara (2012). «Grandparenting and Childbearing in the Extended Family». European Journal of Population / Revue Européenne de Démographie, 28(4), 499-518. https://doi.org/10.1007/s10680-012-9273-2
Adsera, Alicia (2006). «An Economic Analysis of the Gap between Desired and Actual Fertility: The Case of Spain». Review of Economics of the Household, 4(1), 75-95. https://doi.org/10.1007/s11150-005-6698-y
Ajenjo Cosp, Marc y García Román, Joan (2014). «Cambios en el uso del tiempo de las parejas: ¿Estamos en el camino hacia una mayor igualdad?». Revista Internacional de Sociología, 72(2), 453-476. https://doi.org/10.3989/ris.2012.05.28
Andersson, Gunar; Duvander, Ann-Zofie y Hank, Karsten (2004). «Do childcare characteristics influence continued childbearing in Sweden?: An investigation of the quantity, quality and price dimension». Journal of European Social Policy, 14, 407-418.
Baizán, Pau (2009). «Regional child care availability and fertility decisions in Spain». Demographic Research, 21, 803-842. https://doi.org/10.4054/DemRes.2009.21.27
Baizán, Pau; Arpino, Bruno y Delclòs, Carlos E. (2016). «The Effect of Gender Policies on Fertility: The Moderating Role of Education and Normative Context». European Journal of Population, 32(1), 1-30. https://doi.org/10.1007/s10680-015-9356-y
Brilli, Ylenia; Del Boca, Daniela y Pronzato, Chiara (2016). «Does Child Care Availability Play a Role in Maternal Employment and Children’s Development?: Evidence from Italy». Review of Economics of the Household, 14(1), 27-51. https://doi.org/10.1007/s11150-013-9227-4
Billari, Francesco y Kohler, Hans-Peter (2004). «Patterns of Low and Lowest Low Fertility in Europe». Population Studies, 58, 161-176. https://doi.org/10.1080/0032472042000213695
Brodmann, Stefanie; Esping-Andersen, Gøsta y Güell, Maia (2007). «When Fertility Is Bargained: Second Births in Denmark and Spain». European Sociological Review, 23(5), 599-613. https://doi.org/10.1093/esr/jcm025
Castro-Martín, Teresa y Martín Garcia, Teresa (2013). «The fertility gap in Spain: Late parenthood, few children and unfulfilled reproductive desires», En: Esping-Andersen, Gøsta (coord.). The fertility gap in Europe: Singularities of the Spanish case. Barcelona: Obra Social “la Caixa”.
Del Boca, Daniela (2002). «The effect of child care and part time opportunities on participation and fertility decisions in Italy». Journal of Population Economics, 15(3), 549-573. https://doi.org/10.1007/s001480100089
Del Boca, Daniela; Aaberge, Rolf; Colombino, Ugo; Ermisch, John; Francesconi, Marco; Pasqua, Silvia y Strom, Steinar (2003). Labour Market Participation of Women and Fertility: The Effect of Social Policies.
Diprete, Thomas A.; Morgan, Philip S.; Engelhardt, Henriette y Pacalova, Hana (2003). «Do Cross-National Differences in the Costs of Children Generate Cross-National Differences in Fertility Rates?». Population Research and Policy Review, 22(5), 439-477. https://doi.org/10.1023/B:POPU.0000020961.89068.91
Esping-Andersen, Gøsta (2009). «The Incomplete Revolution: Adapting to Women’s New Roles». Cambridge. Journal of Social Policy, 39(3), 483-484. https://doi.org/10.1017/S0047279410000085
Esping-Andersen, Gøsta y Billari, Francesco (2015). «Re-theorizing Family Demographics». Population and Development Review, 41(1), 1-31. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2015.00024.x
Esteve, Albert; Devolder, Daniel y Domingo, Andreu (2016). «La infecundidad en España: Tic-tac, tic-tac, tic-tac!!!». Perspectives Demogràfiques, 1, 1-4. https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.1
Esteve, Albert y Treviño, Rocío (2019). «Los grandes porqués de la (in)fecundidad en España. Perspectives Demogràfiques, 15, 1-4. https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.15
Fiori, Francesca (2011). «Do childcare arrangements make the difference?: A multilevel approach to the intention of having a second child in Italy». Population, Space and Place, 17(5), 579-596. https://doi.org/10.1002/psp.567
Gauthier, Anne H. (2007). «The impact of family policies on fertility in industrialized countries: A review of the literature». Population Research and Policy Review, 26(3), 323-346. https://doi.org/10.1007/s11113-007-9033-x
Goldscheider, Frances; Bernhardt, Eva y Lappegård, Trude (2015). «The Gender Revolution: A Framework for Understanding Changing Family and Demographic Behavior». Population and Development Review, 41(2), 207-239. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2015.00045.x
Hank, Karsten y Kreyenfeld, Michaela (2003). «A Multilevel Analysis of Child Care and Women’s Fertility Decisions in Western Germany». Journal of Marriage and Family, 65(3), 584-596. https://doi.org/10.1111/j.1741-3737.2003.00584.x
Hilgeman, Christian y Butts, Carter T. (2009). «Women’s employment and fertility: A welfare regime paradox». Social Science Research, 38(1), 103-117. https://doi.org/10.1016/j.ssresearch.2008.08.005
INE (2018). Encuesta de Fecundidad. Recuperado de <https://www.ine.es/
Kaufman, Gayle (2000). «Do Gender Role Attitudes Matter?: Family Formation and Dissolution Among Traditional and Egalitarian Men and Women». Journal of Family Issues, 21(1), 128-144. https://doi.org/10.1177/019251300021001006
Kohler, Hans-Peter; Billari, Francesco y Ortega, José A. (2002). «The Emergence of Lowest-Low Fertility in Europe during the 1990s». Population and Development Review, 28(4), 641-680. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2002.00641.x
Lappegård, Trude; Neyer, Gerda y Vignoli, Daniele (2021). «Three dimensions of the relationship between gender role attitudes and fertility intentions». Genus, 77(15). https://doi.org/10.1186/s41118-021-00126-6
León, Margarita; Palomera, David; Ibáñez, Zyrab; Martínez-Virto, Lucía y Gabaldón-Estevan, Daniel (2022). «Entre la equidad y la conciliación: Similitudes y disparidades en el diseño institucional del primer ciclo de educación infantil en España». Papers, 107(3), e3084. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3084
León, Margarita y Maestripieri, Lara (2022). «Presentation: Who Benefits from childcare expansion?: Equal opportunities, social investment and social innovation in early years education and care». Papers, 107(3), e3124. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3124
Luci-Greulich, Angela y Thévenon, Olivier (2013). «The Impact of Family Policies on Fertility Trends in Developed Countries». European Journal of Population / Revue Européenne de Démographie, 29(4), 387-416. https://doi.org/10.1007/s10680-013-9295-4
McDonald, Peter (2000). «Gender Equity in Theories of Fertility Transition». Population and Development Review, 26(3), 427-439. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2000.00427.x
Meil, Gerardo; Diaz-Gandasegui, Vicente; Rogero-García, Jesús y Romero-Balsas, Pedro (2021). «Non-Parental Childcare in France, Norway, and Spain». En: Castrén, Anna-Maija; Česnuityté, Vida; Crespi, Isabella; Gauthier, Jacques-Antoine; Gouveia, Rita; Martin, Claude; Moreno Mínguez, Almudena; Suwada, Katarzyna (eds.). The Palgrave Handbook of Family Sociology in Europe. Cham: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-3-030-73306-3_17
Ministerio de Educación y Formación Profesional (2023). Estadísticas de Enseñanzas No Universitarias. Recuperado de <https://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano/estadisticas/indicadores/cifras-educacion-espana.html [Fecha de consulta: 12 de abril de 2023].
Mörk, Eva; Sjögren, Anna y Svaleryd, Helena (2009). «Cheaper Child Care, More Children». SSRN Electronic Journal. https://doi.org/10.2139/ssrn.1329580
Okun, Barbara S. y Raz-Yurovich, Liat (2019). «Housework, Gender Role Attitudes, and Couples’ Fertility Intentions: Reconsidering Men’s Roles in Gender Theories of Family Change». Population and Development Review, 45(1), 169-196. https://doi.org/10.1111/padr.12207
Plantenga, Jenneke y Remery, Chantal (2009). The provision of childcare services: A comparative review of 30 European countries. Luxemburgo: Office for Official Publications of the European Communities.
Plantenga, Jenneke y Remery, Chantal (2015). «Provision of Childcare services: A Comparative review of EU Member States». CESifo DICE report, 13, 20-24.
Poveda, Daniel; Mendoza-Pérez, Karmele y Matsumoto, Mitsuko (2023). «Barreras de acceso a la educación infantil (0-3 años) para las familias en riesgo social: Un análisis de los discursos de familias y profesionales en cinco áreas metropolitanas de España». Revista Complutense de Educación, 34(2), 427-436. https://doi.org/10.5209/rced.79380
Rindfuss, Ronald R.; Guilkey, David K.; Morgan, S. Philip; Kravdal, Øystein y Guzzo, Karen B. (2007). «Child care availability and first-birth timing in Norway». Demography, 44(2), 345-372. https://doi.org/10.1353/dem.2007.0017
Rindfuss, Ronald. R.; Guilkey, David K.; Morgan, S. Philip y Kravdal, Øystein (2010). «Child-care availability and fertility in Norway». Population and Development Review, 36(4), 725-748. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2010.00355.x
Rutigliano, Roberta (2020). «Counting on Potential Grandparents?: Adult Children’s Entry Into Parenthood Across European Countries». Demography, 57(4), 1393-1414. https://doi.org/10.1007/s13524-020-00890-8
Rutigliano, Roberta y Lozano, Mariona (2022). «Do I want more if you help me?: The impact of grandparental involvement on men’s and women’s fertility intentions». Genus, 78(1), 13. https://doi.org/10.1186/s41118-022-00161-x
Saurí Saula, Enric y González Motos, Sheila (2022). «Justificacions i condicionants de la tria de cura en el 0-3: És la pública una opció per a mi?». Papers, 107(3), e3065. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3065
Sobotka, Tomáš (2010). «Shifting Parenthood to Advanced Reproductive Ages: Trends, Causes and Consequences». En: Tremmel, Joerg (ed.). A Young Generation under Pressure? Nueva York: Springer, 129-154. https://doi.org/10.1007/978-3-642-03483-1_7
Sobotka, Tomáš y Beaujouan, Éva (2014). «Two Is Best?: The Persistence of a Two-Child Family Ideal in Europe». Population and Development Review, 40(3), 391-419. https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2014.00691.x
Tanskanen, Antti y Rotkirch, Anna (2014). «The impact of grandparental investment on mothers’ fertility intentions in four European countries». Demographic Research, 31, 1-26. https://doi.org/10.4054/DemRes.2014.31.1
Thévenon, Olivier y Gauthier, Anne H. (2011). «Family Policies in Developed Countries: A “Fertility-Booster” with Side-effects». Community, Work & Family, 14(2), 197-216. https://doi.org/10.1080/13668803.2011.571400
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Maida Elena Juni García, Alba Lanau Sánchez, Albert Esteve Palós
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
