De la bombolla immobiliària a la generació inquilina

Propietat, lloguer i rendisme després de la crisi de 2008

Resum

La crisi financera de 2008 va suposar un punt d’inflexió en el capitalisme global, ja que va provocar una profunda reestructuració dels sectors financer i immobiliari. En el cas espanyol, on la banca acumulava grans quantitats d’actius tòxics que amenaçaven amb una crisi sistèmica a l’eurozona, l’impacte va ser particularment agut. Aquesta situació va donar lloc a un arranjament politicofinancer: una intervenció estatal orientada a restaurar la rendibilitat del capital mitjançant la transformació de l’entorn construït, fet que va convertir la crisi en un nou cicle d’acumulació. Aquest arranjament va desplegar reformes normatives, fiscals i financeres que van facilitar l’entrada de gestors d’actius al mercat immobiliari, la qual cosa va donar lloc a una nova fase d’acumulació articulada entorn de l’habitatge de lloguer. Des d’aquest enfocament, l’article ofereix una interpretació estructural de l’anomenada crisi d’habitatge, entenent-la no pas com un desajustament conjuntural de mercat, sinó com a resultat d’un nou règim urbà-financer d’acumulació per ‘despossessió’. S’analitzen els seus efectes sobre el mercat de lloguer, la concentració de la propietat, l’auge del rendisme i la consolidació d’una generació inquilina que, exclosa de la propietat, s’enfronta a un mercat cada vegada més costós, inestable i desigual. A partir dels conceptes arranjament espacial, financerització, capitalisme rendista i capitalisme polític, es proposa una lectura crítica de la transformació del paisatge immobiliari espanyol en la postcrisi.