Comportament electoral a Galícia

Resum

Cinc consultes electorals en menys de quatre anys de democràcia poden oferir evidència de sobra de cap a on s’orienta l’electorat gallec, acusat massa fàcilment de falta de consciència política. El fet estadísticament més rellevant és la creixent abstenció, que ha arribat a constituir l’única majoria absoluta de Galícia, i que representa una novetat en una població prèviament sotmesa al caciquisme. Aquest fenomen es relaciona amb el sentiment generalitzat d’insatisfacció entre la població (Galícia, segons els baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques, apareix com la província més insatisfeta), afavorit per la distància dels partits respecte dels interessos del país —sobretot rurals— i en el consegüent desinterès per un joc que no és un joc. Aquesta anàlisi se centra en la doble consulta electoral dels mesos de març i abril de 1979, considerant les votacions com les dues dimensions fonamentals —l’estatal i la local— d’un únic esdeveniment de llarga durada: el comportament polític dels gallecs.