Les ciutats i el desenvolupament del seu paper internacional

Resum

El procés de globalització de l’economia mundial de l’era postindustrial ha retornat a les ciutats el paper protagonista en el sistema econòmic internacional que havien perdut amb l’adveniment de l’estat-nació. Com a nexes d’una economia mundial interdependent, l’activitat de les ciutats es transnacionalitza: els seus vincles amb altres actors internacionals escapen cada cop més del control dels governs centrals. D’altra banda, creixen les demandes que diversos grups organitzats d’activistes dirigeixen als seus governs locals (les competències dels quals, tant per raons de racionalitat econòmica com per principis democràtics, tendeixen a ampliar-se), exigint accions o preses de posició de la col·lectivitat local en temes tradicionalment monopolitzats per l’estat. Aquests dos tipus de raons fan que els estudiosos de les relacions internacionals acceptin cada cop amb menys dubtes la «ciutat» (al seu torn descomponible en elements menors com ara govern local, opinió pública, grups d’interès, etc.) com a integrant –això sí, secundària– de les taxonomies d’actors internacionals. Si el desenvolupament del paper internacional de les ciutats és un fenomen molt recent, encara ho és més l’atenció que els analistes de les relacions internacionals li han prestat. De moment poden identificar-se dos tipus de enfocament. D’una banda, el dels que intenten aconsellar les autoritats locals sobre les estratègies que han de seguir perquè les seves ciutats actuïn eficaçment en el marc de l’economia mundial globalitzada. De l’altra, el dels que descriuen un cert tipus d’activitats transnacionals empreses per grups de ciutadans en nom de principis democràtics. Encara falta un tractament més ampli, menys dirigit a sectors concrets i amb una connexió més estreta amb temàtiques comparables.