Immigració i identitat col·lectiva. Reflexió sobre la identitat al País Basc

Resum

L’enfocament dominant en l’estudi de la immigració es caracteritza fonamentalment pel caràcter unilateral dels processos d’ajust i adaptació sociocultural. Els immigrants són tractats, generalment, com a objectes passius de les transformacions a què donen lloc les dinàmiques interactives. Dins d’aquestes, la definició de la identitat col·lectiva constitueix un element d’importància substancial. En aquest camp de les relacions interculturals assumim que la immigració és un dels principals factors generadors de contacte intercultural; que la identitat col·lectiva no és un fenomen estàtic, sinó producte de la interacció entre els membres d’una comunitat, així com també dels seus condicionants històrics, i que l’immigrant, quan es configura com a força important de població (immigració massiva) no és un mer objecte passiu, sinó subjecte actiu de les transformacions socials de la comunitat receptora. Sota aquests pressupòsits, en aquest article es pretén analitzar la relació existent entre la immigració i la identitat col·lectiva de la societat receptora, aplicada, en aquest cas, al context de la comunitat basca. Dins d’aquest entorn, el nostre propòsit és reflexionar sobre el paper que ha desenvolupat, i continua desenvolupant, la immigració en el procés de construcció-reconstrucció de la identitat col·lectiva basca.