Transicions democràtiques a l'Amèrica Central: 1979-1995

Resum

La naturalesa de les transicions democràtiques a Centreamèrica des de 1979 (en els èxits i en els fracassos) requereix models més complexos per a l’anàlisi del canvi polític. La discussió tradicional sobre els prerequisits de les democràcies s’ha d’acompanyar d’una anàlisi precisa de les estratègies dels actors polítics. A més, l’absència d’una divisòria precisa entre transició i consolidació democràtica fa que la seva capacitat per enfrontar-se als problemes socials i econòmics (especialment en societats en què aquests problemes, en termes de «prerequisits», resulten problemàtics) sigui críticament important per al mateix procés de transició: el seu rendiment (en termes d’establiment de l’agenda i d’eficàcia) és una condició de l’èxit de les transicions. Se suggereix un esquema simple que integri aquests tres tipus de variables.