Cultura i prostitució: una solució possible

Resum

És indubtable que el procés de transformacions econòmiques, polítiques i socials que es va dur a terme a Cuba a partir de 1959 va eliminar les bases en què se sustentava l’existència de la prostitució. La dona cubana va ser beneficiària d’un conjunt de mesures aplicades com a resultat del triomf revolucionari. L’estudi, el treball, la salut, la seguretat social van ser possibles llavors i ara. El ressorgiment d’aquest fenomen en els últims anys de forma explosiva té les seves causes principals en la profunda crisi econòmica a què el nostre país va ser sotmès com a resultat de la recrudescència del bloqueig nord-americà (avui evidenciat en la llei Helms-Burton) i l’ensorrament del socialisme europeu, la qual cosa va provocar la pèrdua d’avantatges comercials. La necessitat de reflexionar sobre el problema ens porta, en primer lloc, a tenir en compte abans que res que la solució depèn d’entendre que en tota relació mercantil no només es prostitueix la dona que ven sinó també l’home que paga. Hi ha també tot un conjunt de factors que van incidir en el ressorgiment de la prostitució: problemes amb la transmissió de valors i mesures econòmiques imprescindibles de prendre per afrontar la situació econòmica a partir de l’any 1989. Assumir un paradigma en el trànsit al nou ordre social, que assenyalava la desaparició de la prostitució per si sola quan es resolgués el context macrosocial, ha portat conseqüències inesperades per al model establert. Cal esperar que, en la mesura que Cuba s’enfronti, com ja ho està fent, a la crisi que ha deteriorat el nivell de vida de la seva població, en la mesura que s’elimini l’efecte de miratge del turisme internacional, en la mesura que es revalorin els elements clau que van contribuir a la seva aparició, aquesta prostitució sui generis, peculiar en les seves manifestacions, perdi la seva raó de ser. La dimensió cultural a la qual fem referència en el treball és important per a qualsevol solució en el cas cubà i exclouria un tractament moralista del problema i tot tipus de discriminació cap a la dona que encara pogués subsistir en el pla subjectiu.