Religió, cultura i societat a Cuba

Resum

El quadre religiós cubà presenta una complexitat peculiar per la diversitat de formes i organitzacions religioses que el componen i especialment per les notables diferències entre elles. Això respon al fet que històricament s’han establert diferents models socioculturals que han aportat maneres diferents d’expressar la religiositat. De la cultura aborigen, en queden algunes empremtes poc perceptibles. Els models més importants, l’espanyol i l’africà, van establir respectivament el catolicisme amb caràcter hegemònic i expressions cubanitzades conformades en un procés de transculturació. El model nord-americà va importar l’espiritisme i més de cinquanta denominacions protestants. Per altres influències s’han incorporat el vodú haitià, formes religioses de xinesos, el judaisme, etc. En la majoria de la població hi ha elements religiosos, però el poble no és eminentment catòlic, protestant, santer o espiritista. Preval una religiositat espontània, asistemàtica, referida principalment a la quotidianitat, que s’expressa en variades devocions, creences i pràctiques de contingut més aviat màgic i supersticiós. Es destaca que en conjunt la religió no ha assolit a Cuba un nivell alt de significació sociopolítica en la seva intervenció en la reproducció de la societat concreta. Ha tingut successius moments d’increment i de recessió. S’han verificat moments de reactivació religiosa en les etapes colonial, republicana neocolonial i revolucionària. Actualment, coincidint amb una crisi socioeconòmica, es constata una reactivació religiosa, a causa de múltiples factors, des de 1989 i encara més en els anys noranta.