La sociologia de Freud

Resum

L’autor analitza, en primer lloc, succintament en què consisteix la revolució freudiana, que se centra en les àrees de la sexualitat infantil, la negació de l’antinomia normal-anormal, l’inconscient, els somnis i el nou enteniment d’una esfera ampliada de la sexualitat i els afectes. Però l’obra de Freud no es refereix únicament al coneixement sinó que també consisteix en un intent de transformació de l’ésser humà neuròtic per mitjà de la teràpia. En una segona part, aquest treball tracta de la teoria social de Freud pròpiament. A part de la seva influència indiscutible tant en la teoria com en la metodologia sociològica, Freud aporta una veritable antropologia no exempta de contaminació psicologista i evolucionista. L’autor del treball veu fins i tot una inesperada coincidència entre Durkheim i Freud. L’última part d’aquesta lectura sociològica de Freud pren Freud com a simple punt de partida tant per a una interpretació dretana i conservadora de Freud com per destacar les potencialitats revolucionàries de la psicoanàlisi que van saber destacar Reich, Roheim i, sobretot, Marcuse. Marsal acaba negant que sigui possible fer una crítica sociològica a Freud des de societats com l’espanyola, que amb prou feines han arribat al llindar que Freud fa anys va creuar.