La sociologia de l'emoció i l'emoció en la sociologia

Resum

En aquest article es presenta una síntesi de les aportacions teòriques de tres pioners de la sociologia de les emocions: Thomas J. Scheff, Arlie R. Hochschild i Theodore D. Kemper. El professor Scheff ha desenvolupat un prolongat, ampli i rigorós programa de recerca empírica i teòrica sobre la vergonya i l’orgull, considerades les emocions socials per antonomàsia. La professora Hochschild, davant del que constitueix una pràctica habitual de la sociologia, incorpora les emocions com una via d’accés clau per al coneixement de qualsevol fenomen o situació social. El professor Kemper, a la inversa, mostra la validesa i la necessitat de la perspectiva sociològica per comprendre les emocions, l’origen i fonament de les quals deriva, en la majoria dels casos, d’un tipus determinat de relació social. Teories sociològiques de l’emoció, explícitament concebudes com a tals, no poden trobar-se en la tradició sociològica abans de la dècada dels vuitanta d’aquest segle. La sociologia, fins ara immergida en el principal corrent cultural de la modernitat, caracteritzada per un racionalisme, un cognitivisme i un positivisme a ultrança, tan sols havia incorporat tractaments residuals o circumstancials de l’emoció. Ara bé, resulta inconcebible un actor social amb un univers simbòlic compost exclusivament d’idees o cognicions. En aquest univers, també hi podem trobar valors. I en aquest univers, també hi trobem, sens dubte, emocions. Emocions que són reflex, condició i substrat últim de tota reflexivitat humana i social. Tant la descripció com l’explicació i comprensió sociològica de la realitat seran incompletes, per tant falses, si no s’incorpora l’actor sentiente als jocs humans d’interactivitat i intercomunicació.