La «via mitjana» espanyola del model de benestar mediterrani

Resum

L’estat de benestar espanyol incorpora elements de les tradicions «bismarckiana» i «beveridgeana», i s’ha de considerar una «via mitjana» respecte d’altres règims de protecció social de les democràcies avançades. Ha assolit, així mateix, un nivell intermedi de desmercantilització (de-commodification) i d’accés universal i per comprovació de mitjans (means testing) a prestacions i serveis socials. L’article analitza a grans trets les característiques del règim mediterrani del benestar, i es concentra en una anàlisi puntual del desenvolupament dels programes d’assistència social i serveis socials a Espanya. La lògica implícita en la federalització autonòmica, així com el principi de subsidiarietat territorial de la Unió Europea, afavoreixen una participació més gran dels nivells regionals i locals en la provisió de polítiques socials, els quals poden optimitzar els criteris d’eficiència i exigència democràtica.