Estadística, ordre natural i ordre social

Resum

L’article fa un recorregut per les diferents tècniques estadístiques d’ús més generalitzat en la investigació social (recompte, mitjana, desviació típica, distribució normal, regressió i mostreig), desenvolupades en un període que va del segle XVII, quan apareixen les obres de Graunt i de Petty, pares de l’aritmètica política i precursors dels recomptes de la població actuals, fins a finals del segle XIX, principis del XX, quan es desenvolupen les tècniques que permeten estudiar les relacions entre les variables (correlació i regressió), a càrrec de Galton i de Pearson. Entre tots dos moments es troba la figura de Quetelet, a la qual es presta una dedicació especial, com a precursor, amb el seu «home mitjà», de la modelització estadística i de l’ús generalitzat i estandarditzat dels censos. A més de tenir una finalitat descriptiva, l’estudi dels autors esmentats té per objecte mostrar les circumstàncies, tant de naturalesa heurística com sociopolítica, que es van haver de donar perquè les seves obres veiessin la llum, al mateix temps que es mostra el paper que té l’estadística a l’hora de naturalitzar l’ordre social com a pas previ a la seva acceptació com a ordre polític.