Els partits del centre i l'alternativa autoritària: el cas de la DC a Xile

Resum

Es tracta d’un estudi de síntesi de la història, organització i activitat de la Democràcia Cristiana xilena com un cas interessant de les vicissituds que pot córrer un partit de centre en un sistema polític multipartidista en situacions de ràpid canvi social i polític. El treball conté informació inèdita i certes dades poc conegudes que ajuden a entendre l’activitat del PDC xilè en l’oposició al govern de la Unitat Popular i la seva implicació en el tràgic desenllaç del setembre de 1973. L’anàlisi dels orígens, les bases socials i les doctrines i programes del PDC posen de manifest: el desenvolupament d’aquest partit com una força modernitzadora de la dreta tradicional; el seu paper de gran mobilitzador davant l’avanç dels partits d’esquerra en una època de crisi nacional i també llatinoamericana (la dècada dels anys seixanta); i la seva aproximació a l’extrema dreta en el procés de bipolarització que es tanca amb el cop militar després de la pèrdua successiva dels seus efectius més progressistes (1970, 1972) en part com a conseqüència del desgast que va suposar la permanència de la DC al govern entre 1964 i 1970 com a únic partit i els conflictes a l’interior del partit, com també entre el partit i forces externes a aquest.