Dominació transnacional i desqualificació regional de l'intel·lecte: la vinculació entre els règims «consulars» i la reforma universitària a l'Amèrica Llatina

Resum

L’objecte d’aquesta reflexió és interpretar les noves polítiques de reforma universitària a l’Amèrica Llatina amb un nou tipus de dominació transnacional a les quals s’articulen. La seva tesi central afirma que, només a través de la consideració de les característiques d’un nou projecte cultural tecnològic a escala mundial, és possible comprendre el sentit i els trets essencials dels diferents plans de reforma universitària que actualment s’estan elaborant a escala regional i nacional. Els dos conceptes més importants que tracten de posar-se en relació es refereixen a dos diferents nivells d’anàlisi. Al nivell més general, es treballa amb el supòsit que, en cada societat, existeix un determinat horitzó cultural que en determina els objectius, legitima el treball col·lectiu i configura una diferenciada síntesi social. En el present, la civilització transnacional tendeix a l’augment incessant de les forces productives; al domini del saber tècnic, del temps, de l’espai i dels recursos energètics; i al malbaratament –o el luxe– aconseguit a través d’un domini cada vegada més gran, a escala planetària, de la matèria. A un segon nivell, limitat a la discussió de la funció dels intel·lectuals en aquesta societat transnacional, es mostra com aquesta nova cultura es difon ràpidament en totes les regions, transformant determinades institucions i grups d’homes per adequar-los als seus objectius. Aquest procés determina la trivialització de l’intel·lectual, la seva manipulació per ser utilitzat dins les necessitats i els objectius de la nova forma cultural i, finalment, la desqualificació de la intelligentsia, de manera que es trobi desposseïda de les funcions que tradicionalment ha ocupat a Occident, i s’adapti al nou tipus de dominació.