Associacionisme, ciutadania i benestar social

Resum

Durant les dues últimes dècades del segle XX s’ha produït un gir històric en l’associacionisme espanyol que es plasma tant en la creació d’associacions i en la participació associativa, com en la institucionalització (lleis del voluntariat, d’associacions, etc.) i en l’interès acadèmic que suscita aquest fenomen. Se n’han fet tres interpretacions: una utòpica, que el considera com a expressió d’una radicalització participativa; una altra crítica, que hi veu un subterfugi per diluir la privatització de l’estat de benestar; i una integrada, que parla en termes de l’aparició d’un tercer sector juntament amb el mercat i l’estat. Cadascuna d’aquestes interpretacions és suggeridor, però insuficient. Tenen una validesa parcial. Aquí se n’efectua una revisió mitjançant una proposta d’estudi del fenomen associatiu des d’una perspectiva que ho abasta tot, mitjançant una anàlisi de la seva heterogeneïtat interna i mitjançant la indagació qualitativa sobre l’existència o no d’un projecte i un significat polític al si de les associacions