La família com a resposta a les demandes d’individualització: ambivalències i contradiccions

Resum

Per avaluar els temes relacionats amb l’anomenada «emancipació» de la joventut, volem presentar la comparació entre la situació i les vivències dels pares (abans), l’evolució que ha tingut lloc i les estratègies, perspectives i vivències de la joventut actual. Quins significats tenien «abans» les relacions en la família? Tenir un model més o menys estable de funcionament, de comportament, de formació i d’aprenentatge d’una professió, de metes de formació, de fases de formació fins a arribar a la jubilació. Models de comportament i models de significació de la vida, tipus d’unió existents entre els grups primaris, lligams ideològics tancats (partits, Església), transició a formes de vida estable (matrimoni), mobilitat reduïda (pocs canvis en les qualificacions i poca mobilitat local). «Avui» les dependències són canviants i diferenciades com a conseqüència de la inseguretat i de la incertesa en el futur, en les formes de vida i en els comportaments. Per poder assegurar la seva existència i crear noves formes de vida o adaptar-se als diferents estàndards, els membres de les famílies romanen junts molt més temps (la família com a hotel, com a suport), com a resposta a les demandes de la individualització, com una forma d’esmorteir els riscos o estar segurs davant d’aquests. Es pretén fer una aportació a l’anàlisi de les ambivalències en què viuen pares i mares que, entre 1970 i 1989, tenien la mateixa edat dels joves que entre 1994 i 2004 tenen entre 20 i 25 anys.