Bonapartisme i catolicisme: una hipòtesi sobre els orígens ideològics del franquisme

Resum

Tot i que aquest assaig és una aproximació criticoanalítica a la seva gènesi ideològica, és sobretot un intent de penetrar en la naturalesa del franquisme quant a règim que apareix com una condensació històrica de tots els processos de crisi (econòmica, política, ideològica i, en definitiva, d’hegemonia) que defineixen la lluita de classes a l’Espanya contemporània des de la Restauració, i irreversiblement des de 1917. Després d’una proposta teoricometodològica sobre el valor de l’anàlisi estructural de les ideologies i una crítica de determinades consideracions sobre el franquisme, s’assaja –combinant una estratègia d’interpretació històrica i anàlisi de textos– una hipòtesi argumental que reté tres elements del franquisme: la seva naturalesa a mig camí entre el bonapartisme conservador i el feixisme, el seu paper aglutinador –i resultat, alhora– de les diverses orientacions ideològiques de les classes dominants tradicionals, i la seva aposta d’establir el catolicisme com a ideologia oficial transformant-lo en doctrina, ètica i aparell ideològic de l’estat, és a dir, en «nacional»-catolicisme. Un excursus final sobre la dominació de la cultura complementa aquest intent d’entendre l’activitat de la ideologia en i des del poder.