El desenvolupament d’una teoria de l’elecció racional intertemporal

Resum

L’objectiu d’aquest article és descriure l’evolució d’una teoria molt dinàmica: la teoria de l’elecció intertemporal. Es presenten les primeres teoritzacions econòmiques sobre la presa de decisions intertemporal, i s’exposa com desemboquen en el famós model d’utilitat descomptada de Samuelson. Seguidament, es descriu com i per què la utilitat descomptada es va convertir en l’enfocament estàndard de l’elecció intertemporal en l’economia, gràcies a la pretesa validesa positiva i normativa de la consistència dinàmica. A continuació, es revisa com l’extensió dels experiments va desafiar les hipòtesis d’utilitat descomptada i de consistència dinàmica, i va fer de l’elecció intertemporal un autèntic camp d’investigació interdisciplinari. Finalment, es discuteixen els fonaments de la consistència dinàmica i es prova que aquesta no està justificada ni descriptivament ni normativament com un axioma de l’elecció racional intertemporal. També es mostra com, fins no fa gaire, el debat sobre la consistència dinàmica ha produït un efecte d’«enlluernament» que ha impedit advertir la importància d’altres anomalies fonamentals en la utilitat descomptada. I aquest efecte pot considerar-se un efecte lateral més de l’excessiu paper atorgat a la consistència dinàmica durant aquells anys. Es conclou, doncs, que la consistència dinàmica ha actuat com una camisa de força invisible que ha obstruït el desenvolupament de la teoria de l’elecció intertemporal, i que només eradicant-la aquest camp d’investigació podrà assolir en el futur una comprensió satisfactòria de la presa de decisions humana.