Filosofia, ciència social i cognició humana: de la psicologia popular a la psicologia evolutiva

Resum

Tradicionalment, les ciències socials s’han fos en categories de sentit comú per descriure la realitat, de manera que accepten tàcitament el principi de la psicologia popular, segons el qual les persones actuen per aconseguir allò que desitgen basant-se en unes creences. Malgrat això, encara que els desitjos i les creences puguin ser causa de l’acció, no hi ha manera de definir de manera conceptualment independent cadascun d’aquests elements amb la finalitat d’elaborar lleis de l’acció que siguin informatives i empíricament corregibles o ajustables. Es fa necessari substituir aquest sistema explicatiu per un altre que «divideixi la natura per les seves articulacions». Allunyada del programa fallit d’investigació conductista, la ciència social pot explorar noves vies per convertir-se en una disciplina rigorosa equipada amb un conjunt de teories que permetin reorganitzar les valuoses observacions disponibles i suggerir noves hipòtesis integrades interdisciplinàriament. Malgrat això, aquest fet no passarà si no hi ha una manera d’escapar a les limitacions de la psicologia popular. Aquest article tracta de mostrar que la psicologia evolutiva, centrada en els mecanismes evolucionats de processament d’informació presents en la ment humana, proporcionaria la connexió causal necessària entre la biologia evolutiva i els complicats i irreductibles fenòmens socials i culturals estudiats per sociòlegs, economistes, antropòlegs i historiadors.