Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i al Quebec

Resum

Aquest article argumenta que el projecte internacional pel que fa al moviment de conservació de les aus pot arribar a servir de gran ajuda per enfrontar-se amb alguns dels límits culturals a la sostenibilitat més importants, si bé pot fer-se a través de mitjans diferents dels purament científics o racionals. Històricament, el desenvolupament del moviment ambientalista va estar, i encara ho està, molt vinculat a la utilització estratègica de les aus silvestres com a palanca de les seves reivindicacions. D’una banda, els ocells silvestres han ajudat a fer explícit i visible l’impacte de les poblacions humanes sobre el medi ambient i, de l’altra, han contribuït a conscienciar amplis sectors de la societat sobre la necessitat d’adoptar compromisos amb diferents polítiques mediambientals. Les aus com a natura i la seva conservació com a cultura constitueixen dues de les relacions globals amb més èxit de les cultures occidentals en la reunificació selectiva, reavaluació i comprensió de la natura. D’una banda, la presència d’aus i d’hàbitats adequats per a elles s’utilitza com un indicador científic de la qualitat ambiental (natura). D’una altra, el nivell de protecció de l’avifauna en un país funciona com a punt de referència del grau de «consciència ambiental», de «responsabilitat moral» i de «civilització» (cultura). Les aus s’han convertit en un dels nous híbrids més destacats entre «cultura i natura» dins dels discursos globals actuals sobre el medi ambient, el qual està principalment construït a través dels mitjans de comunicació de masses.