Consum i medi ambient al País Valencià (1980-2000)

Resum

A finals dels anys setanta, després de més d’una dècada de desenvolupament econòmic intens, alguns trets del model de consum de masses s’havien assentat en la societat valenciana: un sistema de comercialització creixentment dominat per grans corporacions que actuen en mercats mundials i utilitzen massivament la publicitat; una dieta amb molta proteïna animal, amb productes importats de països llunyans i amb una presència important d’aliments envasats; mobilitat centrada en el cotxe; preferència per l’habitatge en propietat, amb tendència a la suburbanització i requeriments energètics en augment; cultura d’«usar i tirar», definida per la curta vida dels productes i la gran producció de residus. Aquest model de consum és molt homogeni i indica l’estil de vida de tots els grups socials (excepte els molt pobres). Els trets s’han accentuat amb el pas del temps. L’article recull algunes dades (1980–2000) que justifiquen aquesta afirmació. Dades sobre la dieta, el transport, l’habitatge i la producció de residus sòlids urbans —quatre aspectes de la vida molt significatius des d’un punt de vista mediambiental. La tendència cap a una insostenibilitat més gran és impulsada per l’evolució de les estructures productives i les xarxes comercials, així com per la difusió dels trets culturals de la modernització. A mesura que les pràctiques i els hàbits de consum més «moderns» es converteixen en un model i estenen la seva influència a tots els estrats socials, aquesta esfera de la vida apunta, en la societat valenciana, a una «modernització antiecològica».