Guerres profanes

Resum

Segons l’autora d’aquest treball, els actes sinistres duts a terme per cossos convertits en arma no estan vinculats amb cap contingut religiós segons el qual, per dir-ho d’alguna manera, un alliberament de la presó del cos impur, o de la comunitat religiosa davant del menyspreu d’un altre, comporti una autoaniquilació amb l’exigència simultània d’aniquilar milers de civils. Com Benhabib va dir en relació amb l’hermenèutica, la comprensió religiosa no té per què deixar d’implicar «comprensió que és també interpretació i una “fusió d’horitzons”, un diàleg a través del temps, les generacions i perspectives», i això ens porta a concloure que les orientacions valoratives (de tipus religiós) de l’acció no es poden tancar en elles mateixes sense procedir a l’autocrítica dels seus propis fonaments. Per a Benhabib, el problema no és tant creure en alguna cosa, sinó com hi creiem. Els fonamentalistes que destrueixen les Torres Bessones tenen objectius molt profans, com qualsevol altre actor polític, emmascarats de retòrica religiosa. Són nihilistes en els fins, però radicals fonamentalistes en els mitjans.