El problema de les preferències en la democràcia: un apropament des de l’òptica de la racionalitat limitada

Resum

Un dels principals temes de discussió de la teoria política contemporània és la qüestió de la naturalesa de les preferències dels ciutadans i la capacitat que se’ls atribueix per participar de manera directa en els afers públics. Malgrat això, reformes legislatives a Europa advoquen per implementar nous instruments destinats a implicar la ciutadania en el procés de deliberació i presa de decisions en la gestió pública. Des de la teoria econòmica de la democràcia, molt sovint es qüestionen els models participatius, entre altres coses, per la impossibilitat que s’imputa a aquests models per permetre una decisió racional. Se suposa que el ciutadà es veu afectat per un ampli conjunt de restriccions, com ara manca d’informació, invariabilitat de les seves opinions i creences o el seu perfil no tècnic, que han servit com a argument per deslegitimar la viabilitat de la participació directa de la ciutadania. En aquest treball, pretenem abordar aquesta problemàtica des d’una òptica diferent. Des dels anys setanta, han aparegut diferents models de racionalitat (per exemple, la racionalitat limitada, d’H. Simon), cosa que ha contribuït a dibuixar un perfil de ciutadà més flexible i realista que el que ofereix la racionalitat clàssica. Segons aquests models, els subjectes racionals adapten la seva decisió segons les característiques de l’entorn i de la informació disponible per poder prendre una decisió eficient que respongui de la millor manera possible a les demandes d’aquest entorn. Analitzant la participació des d’aquesta òptica, postularem la pertinència de formes de participació en un espai públic regulat.