L’enquesta, una eina cognitiva

Resum

Aquest article analitza la simplificació que es produeix en estudiar l’enquesta en la perspectiva convencional i mostra la necessitat de considerar-la des d’una perspectiva cognitivoconstructivista. Això implica entendre que, com un iceberg, l’enquesta està dividida en dues parts: una de visible, constituïda pels procediments tècnics i estadístics, i una d’amagada, basada en els supòsits heurístics i sociopolítics sobre els que se sustenten. Dit això, es qüestionen els supòsits de base positivista —metodològicament— i liberal —sociopolíticament— que fonamenten l’ús actual de l’enquesta, i es mostra la pertinència de considerar altres supòsits de naturalesa cognitiva i constructivista. Alhora, s’introdueixen algunes conseqüències que tindria aquest canvi de supòsits sobre els procediments tal com ara els coneixem. Finalment, l’article reflexiona sobre el tipus de societat on s’emmarquen els supòsits actuals i el tipus de societat on s’emmarcarien els alternatius.