Estils d'aculturació i cruïlles de la diversitat cultural

Resum

La diversitat cultural i la seva gestió política s’han convertit en el tema central del nostre temps. Això està relacionat amb el fet que en les societats de la modernitat avançada, immerses en una radicalització i intensificació dels processos de mundialització, es generen condicions de pluralisme etnocultural constitutiu (amb una diversitat d’estils i d’estratègies d’aculturació i noves modalitats de consciència intercultural), que impugnen les pautes de gestió de la diversitat típiques de societats precedents. L’article aborda els principals estils d’aculturació imperants en aquest context, amb especial referència a la societat espanyola: la pluralitat d’estils vigents, el predomini de les preferències a favor d’estratègies integradores, el caràcter minoritari de l’assimilacionisme, i l’existència d’una tendència o evolució històrica d’increment de l’integracionisme. Finalment, després d’exposar diversos models teòrics de gestió política de la diversitat, conclou amb una aposta, per a aquests contexts de pluralisme constitutiu, a favor dels models pragmàtics.