El temps productiu, reproductiu i d’oci en les parelles de doble ingrés

Resum

Tot i que la incorporació de la dona al món laboral trenca amb el principi més elemental del model familiar tradicional, algunes de les característiques d’aquest model segueixen vigents. Per abordar amb més detall aquesta vigència, i a partir de l’Enquesta d’ús del temps 2002-2003, l’article compara el repartiment del temps quotidià que té lloc en les parelles de doble ingrés i el que té lloc en les parelles on només treballa l’home. Aquesta comparació permet concloure que, tot i que en les parelles de doble ingrés els homes ja no són els únics sustentadors ni les dones les úniques cuidadores, aquesta continua sent la tendència principal. A més, l’aportació respectiva d’uns i altres al treball no remunerat és molt desigual, una desigualtat que comporta una forta desigualtat en el temps d’oci. Només les parelles de doble ingrés de característiques molt concretes han aconseguit cert grau d’equitat: parelles joves, cohabitants, sense fills i en les quals el treball de la dona aporta cert poder adquisitiu. El simple canvi en alguna d’aquestes categories comporta un elevat grau de desigualtat, i la presència de fills a la llar n’és la característica més determinant. En el cas concret de l’edat, es destaca que les parelles joves són més igualitàries no pas per pertànyer a una generació que accepta més fàcilment la igualtat, sinó per les característiques associades a l’edat, una conclusió gens esperançadora de cara a una major equitat futura entre homes i dones.