Prostitució voluntària o forçada. Una contribució al debat

Resum

La tesi abolicionista que diu que ningú no pot escollir lliurement vendre el seu cos ha estat qüestionada per qui reclama el reconeixement dels drets laborals per als treballadors del sexe, i ha donat lloc a una encesa polèmica sobre el caràcter voluntari o forçat de la prostitució. Els testimonis de vint-i-tres dones (incloent-hi cinc exprostitutes), recollits mitjançant entrevistes en profunditat, suggereixen que totes elles estan situades en un punt intermedi del contínuum que va des de la coerció criminal fins a l’opció vocacional. Els passatges relatius específicament a l’itinerari d’accés a aquest món permeten distingir tres tipus de prostitució en funció del grau de constricció estructural que suporten: prostitució clàssica, econòmica en sentit estricte i voluntària, si bé les fronteres que delimiten aquests tipus no poden marcar-se amb precisió. Queda un cop més en evidència la diversitat que caracteritza la prostitució, que també afecta les formes de practicar-la: a temps complet o parcial, de manera recurrent o ocasionalment. A Espanya les polítiques d’intervenció assumeixen l’estereotip de la prostituta víctima d’explotació imposada pel punt de vista abolicionista, i no tenen en compte aquesta diversitat. Això pot provocar efectes no desitjats, com ara l’empitjorament de les condicions de vida i treball de les dones involucrades en la prostitució.