Anàlisi sociològica de la Llei 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Les reformes (8/2000; 11/2003; 14/2003; 2/2009) i la implicació social de la Llei

Resum

La Llei d’estrangeria ha estat i és un dels elements que ha suscitat més atenció i debat en el marc de la política migratòria espanyola. A tall d’exemple tenim les successives reformes que ha patit en l’última dècada, un total de quatre fins al 2010. L’última va tenir lloc el mes de desembre de 2009. Per tal d’aprofundir en aquesta realitat, s’ha desenvolupat el projecte d’investigació I+D concedit pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i titulat SEJ 2006-05.222. Immigració i Benestar Social. Aquest article s’emmarca en el context d’aquest projecte. S’ha analitzat l’articulat de la Llei i les implicacions socials que té a través dels principis de la teoria fonamentada (grounded theory). Per a cada reforma, s’ha contextualitzat, a més, el marc polític i social que la justificava. Entre altres conclusions, s’observa que la Llei és un intent de donar resposta a la nova realitat de l’estrangeria a Espanya des d’un plantejament merament tècnic, sense cap pretensió ideològica. No obstant això, la lògica discursiva posa l’accent de manera majoritària en la necessitat de «controlar socialment» la persona estrangera. Tot això provoca una mena de metonímia en l’articulat de la Llei entre estranger i immigrant, cosa que converteix la Llei en coadjuvant d’una fractura social cada vegada més gran entre estrangers i nacionals, amb totes les implicacions que això suposa en els processos d’identitat i alteritat.