Trajectòries de parelles mixtes al Marroc: un espai discursiu significatiu per al mestissatge

Resum

Aquest article es fonamenta en la premissa que el marc teòric que s’utilitza en les ciències socials per descriure les experiències de parelles mixtes ja no s’adapta a les situacions actuals de mobilitat. La majoria de les teories per explicar aquesta experiència utilitza conceptes antiquats. En enfocar les vies triades per part de les parelles mixtes en el context del Marroc, la hipòtesi d’aquest article contribueix al desenvolupament d’un marc conceptual que reflecteix el fenomen tal com existeix avui. A més, l’originalitat d’aquest projecte és que ofereix un espai discursiu significatiu per als enllaços mixtos. Basat en treballs de camp etnogràfics que enfoquen les narracions d’experiència des d’una perspectiva metodològica, aquest estudi també ofereix un retrat etnogràfic de les parelles mixtes al Marroc, una temàtica poc atesa fins ara en les ciències socials. Les parelles mixtes van ser analitzades en el marc de la tesi de Fernández (2002) des de la perspectiva de la metàfora del viatge prolongat, amb la qual va contribuir a la revitalització de les teories sobre les parelles mixtes. En el fons d’aquesta tesi trobem una reflexió sobre el concepte de «pàtria» per la qual cosa l’autopoesi dels individus contemporanis que negocien les seves vides quotidianes a la cruïlla de diferents referències culturals (com és el cas dels participants en aquest estudi) no és necessàriament un sinònim de desarrelament i fragmentació sinó que més aviat inclou idees de vinculació i continuïtat personal.