Maurice Godelier. Elogi i defensa de l’antropologia

Resum

L’anàlisi de l’obra de l’antropòleg Maurice Godelier té com a punt de partida les crítiques que fa a algunes de les veritats científiques acceptades durant decennis pels antropòlegs i que són, alhora, qüestionades perquè no tenen base empírica. El seu objectiu és trobar una sèrie de principis sòlids a partir dels quals es pugui reconstruir un saber com l’antropològic, que ha estat qüestionat a través de la desconstrucció postmoderna fins gairebé la seva dissolució en els «estudis culturals». Davant d’això, Godelier assenyala una sèrie de proposicions que concerneixen el nucli de la disciplina i que intenten fonamentar-la. Són les següents: 1. A més de les coses que es venen i es donen, n’hi ha un altre tipus, que són el suport de les identitats i que tenen a veure amb allò que és sagrat. 2. No han existit mai societats fundades sobre el parentiu, ja que aquests llaços no són suficients per formar una societat. 2. La sexualitat humana és fonamentalment asocial, ja que el cos sexuat d’homes i dones funciona com una espècie de «màquina ventríloqua» que explicaria les relacions de força i d’interès de la societat. 4. El tipus de relacions que fan dels grups humans una societat són les denominades «politicoreligioses». 5. Totes les relacions socials tenen «nusos imaginaris», com elements constitutius que es posen en funcionament a través de les pràctiques simbòliques. 6. L’home, en les seves reaccions amb la resta d’éssers (humans i divins), fa servir les representacions com a «nexes imaginaris» que es componen d’elements «ideals i materials» que formen una unitat.