Més enllà de la «matrícula viva». La mobilitat de l’alumnat i la gestió local de l’escolarització a Catalunya

Resum

L’augment de la mobilitat de l’alumnat de les etapes preuniversitàries i, especialment, en els nivells de l’ensenyament obligatori, es considera un dels problemes més destacats de l’última dècada a Espanya. Els processos d’incorporació dels alumnes amb mobilitat i les gestions que comporten es perceben i es tracten de diverses maneres des de les administracions autonòmiques i municipals, i també des dels centres educatius. En aquest context, s’han popularitzat expressions per definir aquesta mobilitat, com «matrícula viva», aplicades a l’alumnat que es mou entre els centres educatius fora del període oficial de preinscripció. Així doncs, no se sol concebre la mobilitat com un procés estructuralment vinculat a les dinàmiques socioeconòmiques actuals i als canvis en l’estructura productiva i el mercat laboral, o a factors residencials vinculats o no amb els processos anteriors, sinó més aviat com un problema essencialment relacionat amb les migracions internacionals i la manera de gestionar-les en l’àmbit local.

Aquest article mostra part dels resultats obtinguts en una investigació feta a la província de Barcelona centrada en l’abast i les dinàmiques de la mobilitat de l’alumnat, les motivacions i estratègies de les famílies i les condicions d’escolarització des de la perspectiva de la gestió municipal. L’anàlisi comparativa a partir de l’explotació de dades existents, de les entrevistes amb agents clau de diversos nivells de l’administració autonòmica i local i dels docents i les famílies involucrades en aquests processos de mobilitat ha permès reconstruir les diferents dimensions subjacents al fenomen i posar-ne de manifest la complexitat. Els resultats d’aquest estudi, el primer fet a Espanya, sobre la mobilitat de l’alumnat i la gestió de l’escolarització, permeten concloure que la mobilitat de l’alumnat correspon en gran manera a diverses estratègies adaptatives que inclouen també la població de nacionalitat espanyola, assenyalen clares diferències i límits en les respostes dutes a terme en la gestió local de l’escolarització i en situen l’anàlisi en el debat dels drets educatius.